El periodista Joan Burdeus ha guanyat el quart Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada lliurat a la Fira Indilletres de la Bisbal aquest dissabte. L’article guardonat, Els consols de Michel Houellebecq, publicat a Núvol, tractava sobre el llibre Anorrear, editat per Anagrama. El jurat ha valorat “la contundència amb què, tot explicant els propòsits d’aquest autor [Houellebecq], Bordeus exposa el sense sentit de la vida petitburgesa de la nostra època”.
En el discurs d’agraïment, Bordeus ha destacat el paper dels mitjans digitals: “Tinc la sensació que als digitals és on passen les coses, on escriure té un efecte més real, on te la jugues quan escrius i, en canvi, la crítica literària d’altres tipus de mitjans ha quedat més empolsegada, com els llibres vells”.
El Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada està dotat amb 500 euros. Els guanyadors de les edicions anteriors han estat Marina Porras, Eva Vàzquez i Pere Antoni Pons.
Un llibre que recupera textos de Llucieta Canyà
Abans de conèixer el veredicte, Neus Real i Xavier Cortadellas han presentat el llibre Llucieta Canyà, l’etern oblit. Una escriptora en un món d’homes, publicat recentment per l’Associació Indilletres. L’obra inclou un centenar dels textos que Canyà va publicar a la secció Món femení a La Veu de Catalunya els anys 1929 i 1930. També incorpora quinze poemes inèdits, dues partitures inèdites de composicions d’Emili Saló basades en poemes de l’autora i textos de Xavier Cortadellas, M. Àngels Cabré, Vicenç Pagès, Neus Real i Judit Pujadó que analitzen la seva obra i la contextualitzen.
Després de la presentació d’aquest matí, la soprano Eulàlia Ara i el pianista David Granato han ofert un concert de veu i piano de les composicions d’Emili Saló basades en poemes de l’escriptora.
Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. A 28 anys va començar a col·laborar a La Veu de Catalunya, on va tenir una secció diària, Món femení. A la Bisbal va col·laborar al setmanari El Bisbalenc durant els anys vint i trenta, i fora també va passar per Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. La seva obra més coneguda és L’etern femení (1934), que es va reeditar sis vegades.
