"Anàvem d'excursió i sempre portàvem una petaca de ratafia, fins que un dia vam anar a buscar herbes per les Gavarres amb en Xavier Codina, de la ratafia Russet, i vam fer la primera ampolla casolana. Era amargant i dolenta com una mala cosa, però de mica en mica la vam anar fent més bona cada any". Així recorda Jordi Bassa els orígens de la Penya Ratafia, un grup d'una desena de bisbalencs aficionats a l'elaboració d'aquest licor d'herbes. Fa 15 anys que presenten les seves creacions al concurs de Santa Coloma de Farners: el 2020 van guanyar i han estat finalistes unes quantes vegades, l'última divendres passat amb dues ratafies diferents que han quedat entre les 10 primeres d'un total de 301.
Els membres de la Penya comencen a collir herbes al març, quan floreix el saüc. Algunes les van a buscar a la part baixa de les Gavarres, a la zona de Santa Llúcia, però la majoria són de plana, entre el puig Negre de Vulpellac i Ullastret. Hi ha unes poques plantes que les aconsegueixen de fora perquè aquí no se'n fan: l'hisop és del Berguedà i la cua de cavall, de Banyoles. Un cop reunides, el grup es troba pels volts de Sant Joan per omplir les garrafes. Han de passar uns 40 dies a sol i serena, tot i que en solen ser més perquè deixen que acabi la festa major de la Bisbal. Després colen el licor: aquest any han fet quatre filtratges perquè no quedi cap bocinet d'herba. Els han sortit cinc ratafies diferents —uns 40 litres en total—, perquè és impossible que n'hi hagi dues amb el mateix gust: la número 1 era "una mica amargant", en la 2 hi dominava la regalíssia i la tercera "es podia beure". La quarta i la cinquena són les que han estat finalistes al concurs, malgrat que les presenten sempre totes: "Pots trobar que una no t'agrada, però al jurat sí. En alguna ocasió una ampolla que no ens acabava de fer el pes havia passat la primera tria".
92 herbes diferents
Una de les ratafies finalistes enguany té 92 herbes diferents, entre plantes i espècies. "El secret d'una bona ratafia és claríssim: una mica de tot i molt de res", apunta Bassa. L'altra que s'ha classificat és una mica peculiar, perquè no té llimona: "Una amiga hi és al·lèrgica i no n'hi vam posar perquè la pogués tastar". A més, l'han batejat com la "ratafia de les sobres" perquè hi han afegit una quarantena d'herbes que van quedar d'un taller que van fer en un càmping de Mont-ras amb les plantes que van aplegar per la rodalia.
Quines són les herbes imprescindibles en una ratafia? Les nous verdes, per descomptat, però Bassa subratlla també la marialluïsa, la matafaluga, el cafè verd, l'orenga, l'alfàbrega i la regalíssia. A més, hi afegeixen cereals com blat, civada i ordi; fulles de cirerer, pomer, presseguer, ametller, roure i alzina, i entre les flors hi ha quiquiriquics, gossos, lilàs o pètals de roser boscà. I moltes altres herbes, perquè a la llista d'enguany n'hi ha 92: farigola, eucaliptus, aranyons —“aquest any els he collit a Castell d'Empordà, on hi ha un aranyoner petit que els ocells no es van menjar"—, espinavessa —“n'hi ha uns quants arbres entre el Bosquetet i el Club de Tennis"—, xuclamel, ortigues, menta boscana —“de la zona del molí d'en Frigola, que és humida: la fulla és més grossa i, per tant, no és tant forta"—. Fins i tot hi afegeixen alguna pinya petita de pi. "La ratafia és un licor miraculós, no cura res però ho cura tot una mica, perquè té tantes herbes medicinals!", comenta.
Amb el temps, Bassa i la resta de membres de la Penya han après a localitzar i distingir moltíssimes plantes. "Quan vivíem al carrer del Morró amb l'àvia, anàvem a collir herbes als marges per donar-les als conills de casa: plantatges, herba de costella, lletsons. Aquestes les conec d'aquesta època, però quan vam començar a fer ratafia ni tan sols sabia la diferència entre un aranyó i un nabiu", explica. Ara s'han convertit en uns experts a l'hora de trobar herbes, i sempre que surten a caminar tenen un ull posat als marges: "No és el mateix posar sàlvia de cultiu que salvatge, però has de saber on trobar-la. A la pujada de Castell d'Empordà pel mas de les Voltes n'hi ha, però has de tenir en compte que l'any següent pot ser dos metres més avall, perquè és una planta anual. En canvi, els gossos i la ginesta sempre surten al mateix lloc".
El veredicte del concurs de Santa Coloma de Farners es va conèixer divendres passat: la guanyadora ha estat una ratafia de Girona i les dues bisbalenques finalistes han quedat entre les 10 primeres. Bassa assegura que passar el primer tall de 30 ja és tot un premi, i arribar a la final, un èxit. El de Santa Coloma és un dels pocs concursos de ratafia que es fan al país, juntament amb el de Besalú. A la Bisbal també se n'havia organitzat un, que va començar el 2010 dins de la fira gastronòmica Tastaolletes i va durar uns quants anys: se n'ocupava precisament la Penya Ratafia.
