Unes vint persones han commemorat un any més els fets del 6 d'octubre del 1869 al monument del cementiri, on hi ha les restes de tres republicans morts. Per a l'ocasió un especialista ha netejat les quatre plaques del monòlit, una a cada costat, i l'Ajuntament estudia netejar-lo ara tot sencer. Regidors del govern i de l'oposició han fet una ofrena floral, una corona preparada pels alumnes del cicle de Jardineria i Floristeria de l'institut amb els colors de la bandera espanyola republicana —una ensenya que, de fet, els insurrectes no van fer onejar mai. També s'ha interpretat amb acordió la cançó dedicada a Isabel Vila, i la directora de l'Arxiu Comarcal ha recordat breument els fets.
El Foc de la Bisbal va reunir uns dos mil homes a la vila, molts vinguts de les comarques veïnes, que es van enfrontar a les tropes del govern. Durant les mateixes dates hi va haver altres insurreccions arreu de l'estat espanyol a favor d'una república federal, però la de la Bisbal va ser de les més importants. L'exèrcit es va retirar, però es va endur fet presoner el principal líder de l'aixecament, el diputat Pere Caimó. El 1888 es va erigir per subscripció popular el monument en honor als republicans morts, obra de Ramon Casal. Es va instal·lar al cementiri vell fins que va ser traslladat a l'actual de la carretera de Fonteta. Durant molts anys es van recordar els fets amb manifestacions que acabaven al monument. Darrerament l'Ajuntament ha recuperat el costum d'aplegar-s'hi cada 6 d'octubre, en un acte que sol ser poc concorregut.
