“La meva àvia encara és viva, però avui farem com si no hi fos”. És el que planteja l’obra de teatre documental La meva àvia és immortal (assaig d’un possible funeral), que la Companyia de Creació Kunstant presenta dissabte que ve al Teatre Mundial. La peça està dedicada a Teresa Ramió, que és parenta del músic Conrad Saló, té 102 anys i va néixer a la Bisbal. La seva néta, Gisela Saló, n’és la directora, que juntament amb els dos fills de Ramió comparteix amb el públic la vida de l’àvia a través de música en directe, enregistraments en cintes de Vídeo 8, diapositives familiars o trucades.
Saló ha explicat a L’aguait que l’obra és fruit d’un treball dels estudis de Direcció Escènica i Dramatúrgia de l’Institut del Teatre. El 2020 la seva àvia va fer cent anys enmig de la pandèmia de Covid-19 i no van poder celebrar-ho com ho havien previst: la van anar a veure a través de la finestra. Amb La meva àvia és immortal, l’autora li vol dir adéu amb temps i amb calma. L’objectiu, explica Saló, és “reivindicar la forma com ens acomiadem de les persones que estimem, perquè tots els funerals de familiars on he anat han sigut molt traumàtics, molt freds i amb molt poca poesia”.
La música hi fa de fil conductor, amb Francesc Saló al piano, Ferran Saló al violí i la viola, i Gisela Saló hi posa la veu i també hi toca la guitarra i el piano: fills i néta de l’homenatjada es troben per assajar-ne el funeral. Gisela Saló ha recuperat les cintes domèstiques de Vídeo 8 gravades pel seu pare durant 12 anys, i també ha enregistrat trucades amb l’àvia. Són elements que apareixen en una funció que els vol preparar per a la mort “des de l’humor i l’amor”.
Fora de l’Institut del Teatre, La meva àvia és immortal es va estrenar al Café de les Artes Teatro de Santander, traduïda al castellà, i també ha passat pel Corral de Comedias d’Alcalá de Henares i per la Sala Sandaru de Barcelona. Aquest dissabte a les vuit del vespre es representa per primera vegada a la Bisbal, la ciutat natal de Teresa Ramió.
