Es considera que el cinema amateur comença el 1924, quan feia poc que s'havien posat a la venda les càmeres de 9,5 mm i 16 mm, uns formats que permetien filmar a casa —a les cases benestants, s'entén. Enguany és el centenari d'aquesta efemèride, cosa que ha portat la Filmoteca de Catalunya a organitzar projeccions arreu del país. A la Bisbal s'han fet dues sessions aquest novembre impulsades per l'Arxiu Comarcal i Vídeo Play, amb obres d'autors bisbalencs i gironins.
Les pel·lícules amateurs, siguin ficcions o documentals, tenen un gran valor històric. Los lobos de la Costa Brava (1945), del dentista alemany Ernst Adler, ficciona la història real de tres germans orfes de pare de Lloret de Mar. Tres nens de 10, 7 i 5 anys que cada dia sortien a pescar sols dalt d'una barca i que tornaven amb un gran botí. És un gran document històric entre altres perquè mostra una Costa Brava avui desapareguda, en què un ramat d'ovelles rondava tranquil·lament per una platja sense turistes.
En la mateixa línia, un reportatge de Sefa Ponsatí ens transporta a la inauguració de l'escola Joan de Margarit el 1967. Entre els actes de celebració, una ballada de sardanes en què es va formar la que probablement és la rotllana més gran que s'ha fet mai a la Bisbal: de les Voltes entrava al carrer Ample i tornava a sortir a la carretera pel carrer Antic. La Bisbal és l'escenari també del Plou i fa sol (1980) d'Antoni Martí, un reportatge festiu pels carrers de la ciutat amb el grup Mitja Nota. Un altre cineasta amateur que no podia faltar en aquest recull és Xevi Codolà, que en un sol dia, per Sant Esteve, va rodar a la Fosca el curt postapocalíptic Homo S. Fi (1984).
Les produccions experimentals són força freqüents, com l'Exp. II (1959) de Joaquim Puigvert, que durant les guàrdies a la seva farmàcia pintava directament sobre el cel·luloide i aconseguia una animació amb un esclat de colors espectacular. També és destacable la divertida i domèstica Aquesta nit no surto (1934) de Francesca Trian, l'únic film amateur signat per una dona. O la sensibilitat amb què Tomàs Mallol filma el trajecte amb carro fins a Figueres que el seu pare va fer cada dia durant 50 anys a Homenatge (1975). I així fins a onze curtmetratges diferents, alguns d'inèdits, que s'han projectat al llarg de dues sessions.
