Conferència

La municipalització de l’aigua i la clau de la caixa

L'ambientòleg Jordi Colomer Missé explica en una conferència què li cal a la Bisbal perquè l'Ajuntament gestioni directament el servei d'aigua

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Foto: R. F.

“Només hi ha una clau: la de la caixa. Fins que l’empresa no deixi de rebre les factures, no municipalitzareu mai res. Més que el pla director, l’objectiu ha de ser tenir tots els contractes d’abastament d’aigua”. Així veu la municipalització de l’aigua a la Bisbal l’ambientòleg Jordi Colomer Missé, que ha assessorat diversos ajuntaments sobre aquesta qüestió, entre els quals el d’Arenys de Munt. Colomer explicava la seva visió, fruit d’anys d’experiència, en una xerrada al Teatre Mundial organitzada pel Grup de Dones i la Plataforma Aigua Clara dijous passat.

L’acte arriba després que l’Ajuntament hagi ajornat fins d’aquí com a mínim tres anys la gestió directa del servei d’aigua, amb la intenció d’encarregar un pla director per saber quines inversions cal fer en una xarxa que fa anys que està descuidada arran de la nul·litat del contracte amb Agbar, empresa que continua prestant el servei.

“Fa falta un punt d’imprudència a l’hora de fer les coses. A Arenys de Munt l’empresa no ens passava els contractes i estàvem disposats a anar casa per casa a demanar a la gent les dades del seu compte bancari”, apunta Colomer. Finalment Agbar els els va enviar, però en paper: van trigar tres mesos a transcriure’ls. El conferenciant insisteix que cal que els ajuntaments siguin atrevits: “Agbar ja s’inventarà, abans no estigui fet el pla director, alguna obra clau que l’Ajuntament no podrà pagar. Llavors s’oferirà a incorporar-ho al rebut de l’aigua a costa de prorrogar el contracte uns anys. Ho farà mentre tingui les claus de la facturació”.

L’equip de govern ha ajornat la municipalització amb l’argument que el consistori no està preparat per entomar el servei, però Colomer avisa que el personal pot ser el mateix que ara —els treballadors d’Agbar tindrien el dret de ser subrogats— i que l’única manera de conèixer el servei és gestionar-lo: “A diferència d’un servei de recollida de residus, que saps on són els contenidors, la xarxa d’aigua està pràcticament tota amagada. A Arenys de Munt vam contractar un enginyer i dos lampistes, i al cap de mig any coneixíem la xarxa molt millor que en cap dels informes que ens havien passat consultors i auditors”.

Precisament que la instal·lació estigui “amagada” és un caramel per a les empreses gestores: “El gran drama de la gestió privada del servei d’aigua és que no tenim cap manera de comprovar si han fet la seva feina. No oblideu que el seu objectiu és tenir beneficis. Això és un camp minat perquè ens prenguin el pèl”, assegura Colomer.

L’ambientòleg remarca que en un servei privatitzat sempre hi ha un conflicte d’interessos: entre oferir un servei millor o obtenir més beneficis. També apunta que als contractes als quals es destina més volum de diners públics són els de gestió de l’aigua, dels residus i de la neteja viària: aproximadament un 30% dels pressupostos municipals.

Entre el públic que va assistir a la conferència —menys de quaranta persones— hi havia regidors de l’oposició i l’exalcalde Enric Marquès, que va prendre la paraula per resumir en 12 minuts l’origen i l’evolució del conflicte amb Agbar a la Bisbal. Segons l’antic batlle, es tracta d’una “qüestió personal” que ve del 2010, durant el primer mandat de Lluís Sais. Marquès també va deixar anar una frase críptica: “He tingut visites interessants, curioses i fins a cert punt divertides dels màxims dirigents d’Agbar, per fer-ne una novel·la quan em jubili”.

Aixeta

Tot sobre la municipalització de l’aigua a la Bisbal

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
2 comentaris
  • “L’ambientòleg remarca que en un servei privatitzat sempre hi ha un conflicte d’interessos: entre oferir un servei millor o obtenir més beneficis.” Aquesta frase del conferenciant al costat de la de l’ex-alcalde “He tingut visites interessants, curioses i fins a cert punt divertides dels màxims dirigents d’Agbar, per fer-ne una novel·la quan em jubili” juntament amb la realitat de que l’aigua no està remunicipalitzada, fa pensar en la complicitat de l’administració amb les màfies privatitzadors d’allò públic.
    El nou govern, pretén prorrogar

  • aquesta situació per un mínim de 3 anys, el que fa pensar que també deu haver rebut “visites” dels interessats en els beneficis privats.
    Que difícil és que ens governi algú que miri pel benefici del poble!