Més de vint veïns del nucli antic han traslladat al govern de la Bisbal el malestar pels problemes de convivència que provoquen les actituds incíviques i vandàliques dels grups de jovent que es reuneixen cada vespre al carrer. Al final del ple municipal d'aquest dimarts, i durant més d'una hora i mitja, han detallat els greuges i han criticat que el consistori s'hagi limitat "a controlar i a contenir, i no a buscar solucions a un problema que també és social".
Els afectats estan preocupats perquè fa mesos que no poden dormir. Entre les vuit i les deu del vespre comencen els crits, la fressa, la música i les baralles, que s'allarguen fins a la matinada. La situació és especialment greu a les places de la Llibertat i Germans Sitjar, segons detallen, si bé el govern té detectats ben bé una desena de punts per tota la ciutat amb problemes semblants: el carrer Proudhon Carbó, el camp de futbol vell, el parc caní del Bosquetet o el carrer Almogàvers, entre altres. "M'he d'aixecar a les cinc cada matí i no hi ha dia que dormi més de quatre o cinc hores", explica un veí. Els crits els entren a casa, sobretot aquests mesos de calor en què les finestres queden obertes. Es queixen que l'Ajuntament no els dóna solucions per fer valer el dret de descansar durant la nit. El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, insisteix que els mateixos veïns han de denunciar els fets a la policia local, que ha d'anar al lloc dels fets si els truquen. Els afectats responen que truquen cada dia, sense èxit: quan els nois veuen arribar els agents, se'n van o simplement deixen de cridar. A més, asseguren que hi ha hagut actuacions negligents per part de la policia: en més d'una ocasió han ignorat la queixa i no han acudit al lloc, o directament els han penjat el telèfon amb l'excusa que truquen cada dia. Dilmé apunta que revisarà aquestes conductes i que reforçaran les patrulles de paisà aquest estiu, coincidint amb la incorporació de quatre agents de reforç.
Altres veïns expliquen que els nois els han amenaçat i que tenen por de sortir a llençar les escombraries als contenidors quan és fosc, perquè se'ls encaren. "No puc sortir al balcó a parar la fresca", afirma un resident del carrer Canonja que reconeix que se sent nerviós i impotent. Uns altres afectats posen el focus a l'altra banda del Daró, al sector del carrers del Pont i Puig d'en Vidal, i adverteixen: "No hi ha mainada només. També grups mafiosos organitzats que veiem com operen. Guarden la droga a les meves finestres i veiem com capten alguns dels nens que vénen de l'institut a les tres de tarda, amb les motxilles, a comprar-ne". En aquesta mateixa zona, asseguren que el camí que segueix el curs del riu des del pont Vell "s’ha convertit en un fumador de porros".
"Les conductes incíviques s’han convertit en vandalisme: vidres trencats, entrades a cases, baralles, insults, assetjament, escopinades als aparadors, menors fumant porros", expliquen. "La resposta de l’Ajuntament ha estat traslladar el problema a una altra banda, per exemple traient els bancs de la plaça de la Llibertat, on ja no pot seure ningú", lamenten, i critiquen que el consistori "no s’ha preguntat per què aquests nois estan al carrer. Potser cal buscar les respostes en ells mateixos o en les famílies". En aquests grups hi ha una majoria d'origen immigrant, però també joves que no ho són, i sobre aquesta qüestió una veïna ha advertit que no posar remei a aquest "problema estructural que té a veure amb la por de la diferència, que és ancestral" pot derivar en conductes racistes. "La lluita contra l’incivisme també pot ser la lluita a favor de la integració", ha reblat. També han dit en diverses ocasions que no és únicament un problema de seguretat ciutadana i que calen educadors de carrer.
Les explicacions del govern no han agradat als veïns, alguns dels quals han abandonat el ple, resignats. Tant l'alcalde, Òscar Aparicio, com la regidora d'Educació, Dolors Molina, han dit que l'Ajuntament tracta la qüestió transversalment des de diverses àrees i que ja hi ha educadors en alguns serveis municipals. Molina ha apuntat que "les escoles fan molta feina que no podem oblidar" i que la tasca és compartida amb el Servei d'Intervenció Socioeducativa, amb Joventut i amb alguns programes de Càritas. "No podem donar la responsabilitat de les mancances cíviques i educatives només a l’Ajuntament, és una feina compartida", ha assegurat.
Aparicio ha recordat que la seguretat ciutadana no és competència de les policies locals, encara que a la Bisbal la meitat dels serveis siguin d'aquesta naturalesa. "És evident que s'han de fer altres actuacions [a banda de les policials], però ja es fan". Ha posat d'exemple l'Espai Jove on es fan "moltes activitats amb dues persones contractades expertes", el programa Escletxa de l'institut o els cursos de formació per a menors de 29 anys. "La solució no és només posar educadors, hi ha les dues vessants. Malauradament, la reparació i la mediació no són vàlides per a tothom i hi ha d’haver mesures de control per part de la policia", ha conclòs.
