Unes 5.000 persones han omplert l’aparcament del camp de futbol vell i mig passeig Marimon Asprer aquest dissabte per seguir la segona edició de l’Empordà Music Festival (EMF), que fa setmanes que va vendre totes les entrades. Els esperaven prop de 12 hores de música. Les portes obrien a quarts de cinc de la tarda, i trencava el gel Lal’Ba, un dels grups emergents actuals. El públic, que arribava a poc a poc, es concentrava en la meitat de l’asfalt on no tocava el sol.
Els artistes que inauguraven reconeixien a L’aguait que han passat molta calor, però que s’han divertit. “Tocar a l’EMF ens ha donat l’oportunitat de ser en un escenari molt gran i de compartir cartell amb artistes que admirem, molts dels quals són referents nostres”, ha apuntat Alba Soler, de Lal’Ba.
Lildami pujava a l’escenari just després i també deia a aquest mitjà que ha patit per l’alta temperatura: “És bonic i em fa sentir estimat quan veig molta gent a l’altra banda, disposada a passar calor a les sis de la tarda”. També assegurava que s’ha sentit molt ben acollit pels Voltors: “Al món de la música hi ha molt bona gent, però també n’hi ha de molt flipada que hauria d’abaixar els fums. A l’EMF m’he sentit molt ben tractat per l’organització, i es nota que el festival està fet amb amor”.
El públic venia d’arreu dels Països Catalans, un 60% de l’Empordà i de les comarques veïnes, segons l’organització. En la franja de la tarda hi ha hagut gent de totes les edats. Dues famílies d’Osona que estiuegen a l’Estartit han vingut amb els fills petits, que tenien moltes ganes de veure The Tyets: “És una oportunitat per a la canalla perquè l’hora els va molt bé, no és gaire tard”, diuen els pares. Poca estona abans, Lildami s’esgargamellava cantant un dels seus versos: “Fill de puta, tu també moriràs / tota la merda que tens s’esfumarà”.
Un altre grup, format per tres dones, ha vingut expressament de Castellar del Vallès per veure The Tyets. Apunten que no són pas habituals dels festivals de música, i que a l’EMF s’han trobat un ambient molt familiar i agradable.
Als assistents els ha tocat patir les cues, omnipresents en aquesta mena de festivals: per passar el control d’accés, per comprar tiquets, per bescanviar-los per un got de cervesa, per demanar el sopar o per anar al lavabo. El passeig estava equipat amb taules, cadires i una bona colla de food trucks perquè ningú hagués de sortir del recinte per descansar una estona o fer un mos. De fet, sortir i tornar a entrar no estava permès. L’organització s’ha preocupat de disposar del doble de menjar i beure respecte a l’edició de l’any passat, quan es va esgotar.
El grup més esperat, The Tyets, no tocava fins a quarts de deu, a punt per revolucionar el públic amb Coti x Coti. Acabada l’actuació, les famílies abandonaven el recinte. Era el torn dels discjòqueis i de Buhos i Doctor Prats, que entretindrien el públic fins a altes hores de la matinada. Els veïns del que probablement és l’acte més multitudinari dels últims temps a la Bisbal es preparaven per no dormir un any més. Ja es poden posar a punt també per a la segona volta d’aquí quinze dies, quan arribi la festa major.
