Enguany fa 200 anys que va néixer el músic Joan Carreras Dagas (1823-1900) i el cor bisbalenc que porta el seu nom commemora l’aniversari aquest diumenge al Teatre Mundial amb el concert Joan Carreras Dagas i el seu temps. Interpretaran peces del compositor i d’altres autors coetanis, mentre un personatge de l’època que hi va tenir una estreta relació personal —i que els organitzadors encara no volen revelar— n’explica la biografia.
Jordi Bassa, a qui ja hem vist implicat en la recuperació de la Passió de la Bisbal, reivindica Carreras Dagas com una figura destacada de la cultura catalana i “cabdal de la música tant clàssica com popular del segle XIX”. A més de fundar la primera escola moderna de música a Girona, la ciutat on va néixer, també va ser professor de l’escola de música per a nens pobres de la Bisbal entre els anys 1880 i 1900. D’aquest darrer centre en van sortir els fundadors de la Principal Josep Maria Soler, Adolf Masifern i Enric Barrera, i també els creadors dels Montgrins Pere Rigau i Josep Pi, entre altres músics il·lustres.
Carreras Dagas va viure i morir a la Bisbal —casa seva era arran de riu, a tocar del pont Nou, on ara hi ha un hotel— en una època de gran efervescència musical i cultural. La vila era un dels principals centres demogràfics de la comarca, amb gairebé 5.000 habitants. Tal com apunta Bassa en una conversa amb L’aguait, hom gaudia de “quatre cobles, dos diaris i tres o quatre teatres. Hi havia un esclat cultural molt fort”. Bassa va més enllà i assegura que “el boom musical que tenim actualment també l’hem de remuntar al segle XIX”, l’època de modernització de la sardana.
El director del Cor Carreras Dagas, David Granato, ha adaptat les peces del concert perquè les puguin tocar tres músics —amb piano, flauta i contrabaix— i es cantin a tres o quatre veus. Un dels objectius del recital és treure el músic bisbalenc i gironí de l’oblit. Així ho il·lustra Jordi Bassa: “Va ser tan oblidat pel franquisme que quan es va fer el trasllat al cementiri nou, les seves restes van anar a parar a l’ossera. No se’n conserva la tomba perquè no se li va donar la importància que tenia”. El carrer del Raval, on va fundar l’escola de música, va dur el seu nom durant un temps. Actualment té dedicada una plaça molt a la vora.
Cinc cèntims més sobre l’obra de Carreras Dagas
L’obra del músic és extensa i diversa. Es va dedicar a la música tradicional, va tenir un paper clau en la modernització de la sardana continuant la tasca empresa per Pep Ventura i també és seva molta música religiosa que fins als anys seixanta se sentia per la Festa Major o per Corpus. A més, va musicar una dotzena de poemes de Jacint Verdaguer, amb qui s’escrivia. Va vendre el seu fons a la Diputació de Barcelona, que va servir de base per al de la Biblioteca de Catalunya.
