Antiga estació del Tren Petit a Corçà

Assumpta Girona: L’única dona cap d’estació del Tren Petit, a Corçà

La senyora Girona va néixer a Palafrugell l'any 1877 i va passar a viure a Corçà el 1894, on es va fer càrrec de l'estació

Rosa M. Masana
Rosa M. Masana
L'antiga estació de Corçà, encara conservadaFoto: Rosa M. Masana

Una de les particularitats del municipi de Corçà és que va disposar d’una dona que feia les funcions de cap de l’estació del Tramvia del Baix Empordà, conegut per Tren Petit o Carrilet: Assumpta Girona Jurado. Corçà és també un dels pocs pobles que ha preservat l’edifici de l’estació, que en aquests moments acompleix la funció de consultori municipal. En tota la línia no es té constància que hi hagués hagut cap altra dona de cap d’estació.

L’Assumpta va néixer a Palafrugell l’any 1877 i es va casar amb Roger Perpinyà, amb qui va viure al carrer Forana, núm. 18 de Corçà. Possiblement va estar contractada per fer aquesta feina perquè sabia llegir i escriure i també era modista.

Durant el dia havia de gestionar el control de dotze combois que circulaven en sentit d’anada i de tornada entre Palamós i Flaçà, tots amb parada a Corçà. L’horari dels trens era des de les 4.49 del matí fins a les 19.10 h.  Va coincidir que mentre feia aquesta feina va estar embarassada d’un dels seus fills. Ara, però, només hem volgut fer-ne un breu recordatori perquè per a més informació es pot consultar un article publicat originalment a la revista El Mercadal l’any 2004.

Recentment hem conversat amb el senyor Josep Garriga de Corçà, nat l’any 1939, i entre altres coses parlem també del Tren Petit, que recorda perfectament. Ens va explicar una anècdota curiosa: al maquinista li deien el Fogoner perquè tenia la mania de calar foc als marges dels camps per allà on passava. Ho feia de manera que tirava una palada de carbó encès i ho cremava tot, camp inclòs.

En Joan, però, diu que per evitar que li cremés el camp que encara té arran de carretera, tant ell com d’altres deixaven la part del  terreny que donava al marge sense cultivar, només amb la terra llaurada. D’aquesta manera s’evitava que el foc traspassés cap endins.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

ETIQUETES:
Comparteix
Escriu un comentari