En ple segle XVI, una època marcada per la inseguretat i el caos a Catalunya, Bartomeu Camps, conegut com l’Empordanès, va esdevenir un dels bandolers més temuts de la regió de les Gavarres. Amb una colla que arribava als setanta homes, entre els quals molts eren gascons, va sembrar el pànic a la zona compresa entre la Bisbal, Palamós, Cassà de la Selva i Girona. La seva quadrilla es componia, en gran part, d’habitants de les rodalies –Vulpellac, Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura i del mateix terme de la Bisbal. L’Empordanès i els seus homes aprofitaven l’activitat agropecuària i mercantil de la zona per assaltar mercats, vianants i masies, saquejant i aterrint la població.
El primer atac documentat d'en Camps i la seva banda va ocórrer el 22 de juny de 1564 quan, al camí de la Bisbal a Palamós, un grup de trenta homes del sometent, liderat pel cavaller Francesc de Torroella, va ser emboscat. Els bandolers van obrir foc amb arcabussos i van ferir greument Torroella, que va morir dos dies després per les ferides. Aquest assassinat va indignar la comunitat i la milícia local va intensificar els esforços per detenir-ne els responsables.
El divendres següent, aprofitant el mercat setmanal, el sometent va identificar i detenir sis membres de la colla de l’Empordanès. Després de ser reconeguts per la milícia, foren traslladats a Girona, torturats i executats per penjar-los en forques públiques, tot un advertiment per a altres bandolers.
Després d'aquesta primera derrota, l'Empordanès va continuar amb els seus actes violents. L’execució de membres de la seva banda no va fer altra cosa que encendre la seva fúria. Tot i això, la milícia local no es va rendir. Un dels seus membres destacats, Toni Juliol, un pagès de Santa Pellaia, va decidir prendre accions definitives. Al capdavant d’un grup d’homes armats, Juliol es va proposar capturar Joan Camós, un dels més cruels bandolers de la banda de l’Empordanès, que, a més, sovint actuava pel seu compte.
El 15 d’octubre de 1564 Camós va ser localitzat al forn de vidre de Folls, prop de Sant Cebrià dels Alls. Assetjat, va oferir resistència fins que Juliol i els seus homes el van abatre. Però les autoritats no es limitaren a matar-lo: el seu cadàver fou lligat a un cavall i arrossegat pels camins fins a Cruïlles, on li penjaren el cap en una plaça pública, i les restes del seu cos foren exposades en gàbies als encreuaments de camins.
Quan Bartomeu Camps va assabentar-se de la brutal execució del seu aliat, va reaccionar amb la seva pròpia venjança. El 3 de gener de 1565, ell i la seva banda atacaren el mas de Toni Juliol durant la seva absència. Van saquejar la propietat, calar foc a l’habitatge i als estables, i assassinar brutalment dos mossos de la casa. Tot i això, la milícia local es trobava a prop i aconseguí perseguir els bandolers fins a enfrontar-los. En la lluita, però, també van caure tres membres del sometent.
Aquest atac fou l'inici d’una declaració de guerra total contra l’Empordanès i la seva quadrilla. Sota la direcció de Pere II de Margarit, un cavaller de Castell d’Empordà que comandava la unió de sometents de diverses viles, es va formar una força semblant a un exèrcit per posar fi als bandolers. Les milícies, amb el suport del virrei i del bisbe de Girona, perseguiren implacablement Camps i els seus. Un a un, els membres de la seva banda van ser capturats, torturats i executats.
El mateix Bartomeu Camps fou capturat mentre viatjava "de munt" Girona amb la seva amant. El seu final fou especialment cruel: a Barcelona va ser flagel·lat, mutilat i torturat amb tenalles roents fins que finalment fou esquarterat. Les parts del seu cos foren cremades en una foguera com a acte final de venjança i de dissuasió.
Al juliol de 1565, es difongué la notícia que les Gavarres estaven pacificades gràcies a l’eliminació de l’Empordanès i la seva banda. Tot i això, la pau només fou temporal. Algunes restes dels antics membres de la quadrilla continuaren amb delictes aïllats, i el clima de por i venjança es mantingué durant anys. Una de les represàlies més sonades fou l’intent d’assassinat del notari reial bisbalenc Joan Girbau l’any 1568. La seva mort fou frustrada, però demostrà que les seqüeles del bandolerisme seguien latents.
La història de Bartomeu Camps, l’Empordanès, reflecteix les crues condicions de l’època, on la inseguretat, el bandolerisme i la brutalitat governaven. Camps esdevingué un símbol del terror que assolava les Gavarres, però també un recordatori de la duresa de la justícia medieval, que responia amb igual o més crueltat als actes dels criminals. La seva història, envoltada de sang, venjança i desesperança, forma part de la memòria negra de l’Empordà i de Catalunya del segle XVI.
Bibliografia
Frigola i Arpa, Jordi. El sometent de la Bisbal del segle XVI. Sant Feliu de Guíxols: Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2010. (Estudis del Baix Empordà; Volum 29, ISSN 1130-8524).
