“A l’any del Senyor 844, jo, Carles el Calb, rei dels francs, dono en propietat el petit nucli de Fontanetum a Gotmar I, bisbe de Girona”.
Un document semblant a aquest va donar la Bisbal als bisbes de Girona, però la cosa no fou tan senzilla com sembla i, després de passar per moltes mans, els barons de Cruïlles en van ésser proclamats batlles.
Anys més tard, els bisbes de Girona van recuperar el seu feu de la Bisbal i els barons de Cruïlles van reclamar els seus drets, que els van ser negats. Per això van demanar ajuda als comtes d’Empúries, enemics també del bisbe de Girona.
És aquí on comença la nostra història, de la qual són els principals protagonistes el bisbe de Girona, el baró de Cruïlles, el comte d’Empúries i els seus súbdits.
Som a la torre de defensa del castell de la Bisbal. El bisbe es passeja neguitós:
Bisbe- Males llengües diuen que el baró de Cruïlles n’està tramant alguna amb el comte d’Empúries.
Batlle- Sí, a Sant Martí de Llaneres estan començant a bastir una torre com un castell, des d’on es pot vigilar des de les Medes a les Gavarres i des de Madremanya fins a Begur.
Bisbe- I a més, el baró de Cruïlles continua reclamant els seus drets sobre aquesta batllia, i no accepta el terç que el meu predecessor li va reconèixer. (Enfadat) Us juro per Déu que aquest tirà es quedarà sense res.
Vigilant- Hi ha moviment pel camí de Girona! Les tropes del baró s’acosten per la bordeta de Cruïlles!
Bisbe- Feu tocar a sometent! Que tots els meus súbdits prenguin les armes!
No gaire lluny d’allí, entre Cruïlles i la Bisbal, a la baixada on hi ha la Bordeta...
Baró- Prendrem Episcopalis (la Bisbal) per la força! Aquests bisbes m’han usurpat la batllia, però jo els tallaré les ales!
Soldat- Toquen a sometent! S’estan preparant!
Baró- Que es preparin! No podran res contra nosaltres. El comte d’Empúries és el nostre aliat i atacarà el castell i la població per dos fronts, per Sant Martí de Llaneres i Vulpellac. Només cal que aquesta nit li fem el senyal i demà, a trenc d’alba, atacarem.
Arribada la nit van fer un senyal al comte d’Empúries, que ja estava preparat en el seu castell d’Empordà.
Caporal- Senyor comte, el senyal!
Comte- Demà al matí atacarem. Cal dividir les nostres tropes en dues escomeses. La primera atacarà per Llaneres i la segona per la Bordeta de Vulpellac.
Caporal- Com vós maneu!
El comte es retirà a un racó del pati del castell i va fer el següent pensament en veu alta...
Comte- El baró de Cruïlles no ho sap, però tots els terrenys del bisbe de Girona i els seus cauran a les mans dels Empúries. Primer ajudaré el baró a recuperar la batllia de Santa Maria Episcopalis, però després... un matrimoni de conveniències entre el meu fill i la filla única del baró faran que a la nostra mort tota la plana sigui una sola terra. Els comtes d’Empúries dominarem des de les Alberes fins a les Gavarres, i des de la serra de Valldevià fins la Mediterrània.
Aquest atac a la Bisbal, coneguda en aquells moments com Santa Maria Episcopalis, fou repel·lit per les tropes del bisbe, que, ben armades i proveïdes d’aliments, van aguantar el setge fins que arribaren reforços de Girona.
Després d’aquests fets, hi hagué una sentència de la cúria per la qual el baró era desposseït dels seus drets, fins i tot del terç reconegut, sobre la Bisbal.
El fill del comte d’Empúries es casà amb la filla del baró de Cruïlles, i els seus fills van ser comtes d’Empúries i barons de Cruïlles, però no van aconseguir mai dominar tot l’Empordà com pretenien. En aquell moment podia tant o més un bisbe que un comte.
Text adaptat del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat (1992)
