Peratallada

Un casament sonat a Peratallada

S'han casat a la capella del castell l'hereva del casal dels Peratallada amb l'hereu de la baronia de Cruïlles, les dues famílies més poderoses de la comarca

Jordi Bassa Esteve
Foto: Roger Font

A mitjans del segle XIII, a Peratallada hi hagué un casament realment sonat. Es casaren Guilleuma, pubilla de la baronia de Peratallada, amb Gilabert, hereu de la baronia de Cruïlles. Els Cruïlles i els Peratallada eren en aquella època les dues famílies més riques i poderoses del Baix Empordà. Unides per aquest matrimoni seran, en el futur, una de les més importants de Catalunya. Només cal dir que Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona i nét seu, va ser el primer president de la Generalitat de Catalunya.

Gilabert i Guilleuma visqueren en el castell-palau de Peratallada i tingueren onze fills. Amb ells s’iniciaren diversos llinatges nobles que estengueren el nom dels Cruïlles fins i tot per València, Xàtiva i Sicília.

***

A Peratallada s’han aplegat avui la flor i nata de la noblesa del Principat. Aquest matí s’han casat a la capella del castell l’hereva del casal dels Peratallada amb l’hereu de la baronia de Cruïlles. Malgrat que aquest casament és fruit d’un pacte entre les dues famílies amb la finalitat d’unir llurs patrimonis, la Guilleuma i en Gilabert estan enamorats i són molt feliços. Tots dos són molt joves i tenen tota la vida per endavant.

A trenc d’alba, el nuvi, muntant un airós cavall que lluïa sella de gran festa, ha sortit del castell de Cruïlles cap a Peratallada, acompanyat dels seus familiars, patges i homes d’honor, i per un gran comboi de carruatges guarnits amb domassos i flors.

Durant el trajecte, la gent dels pobles i masies s’han arrenglerat pel camí per veure la comitiva i aplaudir i desitjar felicitat al nuvi.

Una vegada arribats a Peratallada, el nuvi i els més principals han entrat a l’església del castell. Poc després, precedida per tots els seus convidats i entre salmòdies i cants, ha arribat també la núvia, vestida de colors daurats amb brodats intricats, pedres precioses, perles i fils d'or i plata.

Ha oficiat la cerimònia el bisbe de Girona acompanyat dels abats de Cruïlles, Sant Feliu i Fontclara, uns quants canonges de la Seu de Girona i una munió de capellans i monjos de la comarca.

En llocs destacats de la capella s’han assegut els pares dels nuvis, els comtes d’Empúries i Besalú, els vescomtes de Girona i Peralada, els senyors de Foixà, Verges, Pals, Begur...

La cerimònia ha estat molt llarga, però ara ja ha finit. En aquests moments en Gilabert i la Guilleuma es dirigeixen cap a la sala d’armes on, asseguts en el tron, rebran els honors i felicitacions de tots els assistents. Seguidament pujaran a la torre de l’homenatge per fer-se visibles a la gran gentada que ha vingut a la festa per rebre el seu vassallatge.

El dinar es farà al pati del castell, que ha estat acuradament engalanat. L’han preparat els cuiners de les dues cases ajudats per una munió de criats i servents.

Ja fa dies que els ballesters abateren un gran nombre de perdius, tórtores, llebres i conills, i que els criats sacrificaren un munt de pollastres, capons, oques, xais i les dues vedelles més grosses que hi havia per aquestes terres. Molta d’aquesta carn ha estat cuita a la brasa o a l’ast i adobada amb espècies i herbes aromàtiques. També han preparat altres suculents plats com oca amb peres, perdius a la col, capons farcits...

Tot serà molt ben presentat i abundós. Per poder-ho assaborir millor no hi faltaran els més acreditats vins que es cullen a l’Empordà, i el pa més blanc que mai s’hagi vist i, per arrodonir l’àpat, se servirà de postres melmelades, confitures, coques de mel i mató, arrop i tota classe de fruita del temps.

Animaran la festa trobadors vinguts de la Provença que cantaran gestes passades i prediran dies de glòria i felicitat al nou matrimoni. També hi haurà bufons i joglars, que amb tota classe de cançons, jocs i acudits faran les delícies de petits i grans.

La gresca i la xerinola duraran uns quants dies i el seu record, a l’Empordà, perdurarà molts anys.

Text adaptat del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat (1992)

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local independent

Comparteix