Si observeu el massís del Montgrí des de punts estratègics com el Padró de Pals, veureu una silueta peculiar que ha inspirat moltes històries. Quan es contempla des de la plana empordanesa, especialment des de la banda est o sud-est, el perfil de la muntanya sembla dibuixar la figura d’un home estirat, amb el cap, el cos i els peus perfectament definits.
Aquesta figura rocosa és coneguda popularment com el "Bisbe mort” o el “Bisbe ajagut” ja que sembla un bisbe estirat amb les mans creuades al pit i on el castell fa d’anell episcopal. El cap correspondria a la muntanya que va d’Ullà fins a Santa Caterina, a l’extrem est del massís, amb una forma arrodonida que recorda la mitra episcopal i la cara. El tors i les extremitats serien les ondulacions de la serra central. La muntanya del castell configurarien les mans, i el castell, l’anell del bisbe. Les cames i els peus els localitzaríem a l’extrem oest, allargant-se fins la zona de Roca Maura.
Aquesta coincidència geològica ha donat lloc a una llegenda que forma part del folklore empordanès.
La llegenda del bisbe mort
La llegenda situa l’origen de la història en el conflicte entre el rei Jaume II d’Aragó i el comte Ponç Hug IV d’Empúries, a finals del segle XIII. Per reafirmar el seu poder, el rei va decidir construir el castell del Montgrí, una imponent fortalesa estratègicament situada per controlar el comtat.
Segons la llegenda, el bisbe de Girona, que simpatitzava amb el comte d’Empúries, va ser capturat per ordre del rei i empresonat al castell. Les condicions dures de la captivitat van posar fi a la seva vida. Es diu que, després de la mort, el seu esperit va quedar atrapat al Montgrí, condemnat a vagar eternament. Els habitants de la zona expliquen que, en nits de lluna plena, es poden sentir els seus gemecs o veure una figura espectral amb robes eclesiàstiques passejant per les estances del castell.
Tot i que no hi ha proves històriques que confirmin aquest relat, la història simbolitza les lluites de poder entre l’Església, la noblesa i la monarquia en aquella època.
La construcció del castell
El castell del Montgrí es va construir entre el 1294 i el 1301, durant el regnat de Jaume II d’Aragó, com a resposta a les aspiracions d’independència del comte Ponç Hug IV d’Empúries. Aquesta fortalesa tenia una doble funció: reforçar la presència reial a la zona i vigilar les rutes marítimes i comercials de l’Empordà.
El castell és de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques als angles. Les seves muralles, altes i robustes, són un exemple d’arquitectura militar austera i funcional. Malgrat això, no es va acabar mai de construir i no va arribar a ser utilitzat plenament.
Va servir com a símbol del poder reial i com a eina per limitar el control del comte d’Empúries, reflectint les tensions polítiques entre la Corona d’Aragó i els comtats catalans.
Avui dia, el castell del Montgrí és un punt de referència històrica i un indret emblemàtic per als excursionistes. A més d’oferir unes vistes espectaculars de la plana empordanesa i el mar Mediterrani, el massís del Montgrí, amb la seva silueta del "bisbe mort", continua captivant els visitants amb la seva fusió de paisatge, llegenda i història.
