Comunicació és poder. No en tinc cap mena de dubte, i no ho afirmo com a persona que ha fet molta recerca sobre el tema sinó, també, com a persona que ha treballat durant dues dècades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i que ha estat en el seu Consell d’Administració en els únics quatre anys de la seva història en què el Parlament de Catalunya va decidir que havia d’estar format per persones independents (cosa que no es va aconseguir del tot perquè els partits hi van col·locar d’estranquis els seus comissaris polítics), i que les decisions s’havien de prendre per unanimitat, i això sí que, miraculosament, es va aconseguir. Dic miraculosament perquè vam aprovar una declaració sobre el Dret a l’autodeterminació amb l’acord del “comissari” del PP, una persona excepcional, per cert.
Treballar a la CCMA fent tots els papers de l’auca em va oferir una idea clara de com els partits volien utilitzar la ràdio i la televisió públiques, però també em vaig adonar de la força que tenien com a eina de normalització lingüística i nacional, tot i que sempre he estat crítica sobre com s’ha aprofitat aquesta eina.
30 anys després, vivim en un tipus de societat on la comunicació és central, i configura un nou model d’organització social vinculat a la xarxa de xarxes: internet. La tecnologia no és la causa d’aquest canvi de model però, per bé o per mal, sense la tecnologia no existiria la societat en què vivim. Algú s’imagina sense telèfon intel·ligent, sense Google, sense WhatsApp, o sense poder piular de tant en tant o a cada moment, segons el nivell d’addicció?
Aquesta nova estructura social ha fet caducs antics models de poder, encara que ells no ho sàpiguen. Els grans mitjans de comunicació existeixen i existiran, però les seves audiències estan cada cop més fragmentades i, per tant, el seu poder s’afebleix, i les xarxes socials contesten el seu discurs sense miraments amb una possibilitat de participació extraordinària.
Per això voldria insistir en la força que representa disposar d’una eina de comunicació per a influir, no per a imposar; per a informar, no per a manipular. George Orwell va saber explicar molt bé com es controla el pensament en una distopia totalitària, mostrant com funciona la Policia del Pensament i com fer creure que la guerra és la pau, la llibertat és l’esclavatge i la ignorància és la força. Molts hem llegit i rellegit 1984 però, en canvi, desconeixem, perquè ens el van amagar, el pròleg que va escriure per a La Revolta dels Animals, on explicava que el Gran Germà també existia en les societats que es creien lliures, i donava consells de com escapar dels seus tentacles. Quan ho va escriure era una altra època. Ara és molt més complicat, tant, que el creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, comença a pensar que potser es va equivocar. Ell creia que la World Wide Web podria ser una eina d’alliberament, i segons com, ho és, però també és una potent eina de control, molt més que el Gran Germà d’Orwell, perquè sense que ens n’adonem, controla les nostres dades biomètriques, l’iris o les empremtes dactilars, i les dades avui són el gran negoci i el gran perill.
De tota manera, i amb les precaucions que calgui, cal no oblidar que, en aquesta societat, nosaltres tenim el poder. Tenim el poder i el podem exercir informant-nos i informant.
Per a tot això, un mitjà de proximitat com L’aguait és imprescindible a nivell local i, si és possible, en xarxa, perquè ens permet observar, informar, fer propostes i denunciar incompliments i, també, generar solidaritat, cohesió i confiança des de la base, compartint problemes i solucions, i celebrant victòries. A la societat-xarxa el poder rau en les persones ben formades i informades. Només cal anar amb compte, però no renunciar-hi.
Comunicar és influir i participar. L’espai local és on s’han produït més innovacions polítiques relacionades amb la participació de la ciutadania, diferents de les tradicionals, centenàries i caduques. És el terreny de proves perfecte.
Per acabar em permeto modificar lleugerament una frase d’Orwell: “en un temps d’engany universal, informar de manera contrastada és un acte revolucionari”. I per informar de manera adequada, tenir L’aguait i estar a l’aguait és imprescindible.
Imma Tubella és catedràtica de comunicació i doctora en ciències socials
