Docent

Docents

No em direu que l'associació docent/docilitat no resulta tota una invitació a fer teories, en aquests temps de tant de xarbotamenta en el sector

Pau VidalAMIC
Pau Vidal AMIC

Avui no cauré en la temptació de l’acudit i em limitaré a reconèixer que l’he pensat per dins (“Quants professors treballen al teu institut?”), però sobretot, encara més que per no avorrir als poc amants dels jocs de paraules, per respecte a una família molt interessant. Poder una de les més interessants que han rodat per aquí.

Etimològicament parlant, docent prové de docens, docentis, participi present de docere, és a dir, ‘ensenyar’. Per tant, docent és ‘el qui ensenya’. Pel que fa a la derivació, compta amb quatre grans branques, cada una més suculenta que l’altra. La primera és una sense fruit perquè està formada per un sol mot: docència, que ja vam tractar ara fa poc més d’un any per arribar a la conclusió que, de tots els noms col·lectius sorgits arran de la correcció política (alumnat, professorat, etc.), era un dels que havia arrelat menys.

La segona és més nombrosa però igual de prometedora: ni més ni menys que l’adjectiu dòcil i fills: docilitat, indòcil, més els respectius adverbis. No em direu que l’associació docent/docilitat no resulta tota una invitació a fer teories, en aquests temps de tant de xarbotamenta en el sector i després del recent acord signat per dos sindicats i acusat de tou i de conformista pel majoritari.

Tercera branca: alerta que aquesta és la més sucosa. Comença també amb un adjectiu, docte, que al seu torn genera una desena de fills de pes com ara, poca broma, doctor, doctoral, doctorar, doctorand…; i continua amb un substantiu per sucar-hi pa: doctrina. De fet, adoctrinament és un dels termes que mereix un lloc d’honor en el nostre sagrat conflicte amb la castellanor (sempre acusant les escoles catalanes d’adoctrinar, que és ben bé allò de veure’s emmascarat per una paella bruta); aquesta subbranca la rematen termes com ara doctrinari, doctrinal o doctriner, sinònim de catequista.

I tanca la família la quarta branca, aparentment la més allunyada semànticament, però força present igualment en la nostra quotidianitat verbal: em refereixo a document i els seus derivats, documental, documentalista, documentar i documentació. A més d’un adjectiu que fem servir com a despectiu i que a mi sempre m’ha fet molta gràcia: indocumentat.

Aquest és l’entorn verbal, doncs, dels nostres docents, ofici que sembla condemnat, filològicament parlant, a no poder defugir el protagonisme. Mentrestant, si més no, la meva solidaritat amb els que l’exerceixen.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
Escriu un comentari