La necessitat d’intercanviar productes primer i de comprar i vendre més tard és una de les més antigues de la humanitat, que es generalitzà amb l’ús de la moneda. Els mercats, com a lloc i dia assenyalats en què es fan aquests intercanvis, tenen una llarga tradició que remunta els orígens a la prehistòria, concretament al Neolític, quan amb l’aparició de l’agricultura i la ramaderia hi ha els primers excedents.
A l’Empordà foren famosos a l’edat antiga el mercat d’Empúries, nom que prové del grec antic Ἐμπόριον (Empórion), que significa "mercat" o "lloc de comerç", i el mercat de Monells a l’edat mitjana.
La vila de Monells, situada en terres del comtat de Girona, però al límit amb el d’Empúries, i al costat de l’únic camí que, a l’edat mitjana, comunicava el Baix Empordà amb Girona tot travessant les Gavarres, reunia bones condicions per tenir un bon mercat setmanal.
En aquest mercat, des que es va iniciar al segle XII, pel trasllat del que se celebrava al lloc d’Anyells a Corçà, hi acudia gent de tota la comarca. Els pagesos hi portaven a vendre aviram (pollastres, gallines, oques, ànecs...), ous, conills, gra (mill, civada, blat, mongetes, pèsols...), naps, carabasses, vi, oli, etc. i ells hi compraven algunes peces de roba, estris per a la casa o eines pel camp, espècies, sal, ungüents... Malgrat tot, ni de lluny es podia trobar en aquells mercats la varietat de productes que es veu en els actuals.
Fins al segle XIX, que es va imposar el sistema mètric decimal, cada país, comarca o ciutat gran tenia mesures pròpies, que eren diferents de les de la ciutat o comarca veïnes. Tanmateix, quan un mercat era important, les imposava a les altres poblacions de la zona. Això és el que va succeir amb la mesura del gra de Monells, coneguda amb el nom de Mitgera de Monells. Adossada en una pilastra de la plaça porxada de Monells se’n pot veure una reproducció feta el 1818. L'any 1234 el rei Jaume I va disposar que la mitgera emprada com a mesura de gra a Monells servís de base, juntament amb la de Girona, d’aquí la seva importància i l’ús que se’n va fer fins al 1849, any que l’estat espanyol adopta el sistema mètric decimal. Tot i així la seva implantació va durar dècades i a finals del segle XIX encara estava ben viva pels pagesos de la zona.
En el transcurs del temps el mercat de Monells es veié primer superat i després substituït pel que Jaume II, el 1322, va donar el privilegi que se celebrés els divendres a la Bisbal d’Empordà, mercat que, tot i haver perdut importància, encara perdura.
Com a record d’aquest passat mercantil trobem a Monells la magnífica plaça Major o de Jaume I, al bell mig del poble. Té forma rectangular i està porticada en la seva major part, amb arcades que, curiosament, són quasi totes desiguals en amplada i alçada. Aquestes arcades, els ràfecs de les teulades, els balcons i les finestres de les cases, les llindes de les portalades, en una paraula tot el nucli antic, contribueixen a fer d’aquest recinte medieval un dels més bells i ben conservats de la comarca.
Text adaptat del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat (1992)
