Si aneu a la Pera, us recomano que visiteu el mas Savalls, davant del qual podreu repassar un trist fragment de la nostra història, la tercera guerra carlina, que tingué lloc als anys setanta del segle XIX.
Al mas Savalls hi va néixer l’any 1817 en Francesc Savalls i Massot. Aquest home contradictori va participar a les tres carlinades i va arribar a tenir el grau de capità general de l’exèrcit carlí, cosa que el va convertir en un personatge de llegenda. Molts pobles serven anècdotes a ell atribuïdes.
Savalls aconseguí guanyar-se la confiança de gran part dels propietaris rurals de les comarques gironines, els quals es consideraven molt honorats quan el podien hostatjar a casa seva. Durant la guerra, l’estada del famós guerriller a les mansions senyorials era motiu de grans festes i saraus com a signe de distinció.
És famosa l’anècdota que va protagonitzar a Sant Joan les Fonts, on les tropes carlines tenien molt a prop el seu quarter general. En certa ocasió, a la pacífica barberia del poble irromperen tres homes armats, dos dels quals eren portadors de trabucs i apuntaren al pobre barber. El que no duia trabuc, que de bon tros s’endevinava de categoria superior, va dir-li amb to de comandament: “Afaita’m”. El barber li contestà: “Déu sap que afaitar és el meu ofici, però no estic avesat a practicar-lo d’aquesta manera”.
I mentre deia això guaitava esporuguit els trabucs acarats vers la seva humil persona.
“Doncs tingues en compte que avui serà la fermesa del teu pols allò que respondrà de la teva vida. Ai de tu, si marques tan sols amb una esgarrinxada la gorja del general Savalls”.
Hom pot suposar com degué fer la seva feina el pobre barber de Sant Joan de les Abadesses.
Una altra anècdota del general, explicada per Josep Pla al llibre Un senyor de Barcelona (Edicions Destino, 1951) és la que tingué lloc el juliol de 1874 a Vidrà. En Francesc Savalls i en Francesc Huguet havien anat a dinar a la masia del cavaller de Vidrà el dia de Sant Joaquim, onomàstica del seu propietari. Allí foren enxampats i encerclats per les tropes isabelines i es feren forts al seu interior. A la matinada Savalls orquestrà una fuga obrint les portes i provocant l'estampida de les vaques i cavalls del pati del Vidrà. Huguet i Savalls fugiren a cavall i els trabucaires de la seva guàrdia de corps a peu.
A l’Hostal de la Corda, al camí d’Olot a Ridaura, una placa recorda el fet que en una taula de fusta els generals Martínez Campos, cap de l’exèrcit del govern espanyol, i Savalls, cabdill de les forces carlines, signaren el document que posava fi a la guerra. Savalls fou destituït, es retirà a Camprodon i se sotmeté a un consell de guerra que l’absolgué del delicte de traïció.
L'octubre del 1875 va marxar definitivament a Niça, a la Provença, d'on era originària la seva muller Pellegrina Antoinette Vivaudo (1830-1899) i on feu de comerciant de vins. Va morir el 1885 i fou enterrat al cementiri de la Caucade, a la mateixa Niça.
