Des de la plana del Ter, les illes Medes s’alcen com un punt immutable a l’horitzó, sentinelles silencioses que observen el riu mentre desemboca al Mediterrani a la Gola. Des del cap de Begur, les seves formes es retallen sobre el blau del mar, petites però inconfusibles, com si fossin deixalles d’una terra perduda. I des del cap de la Barra, tan pròxim a l’Estartit, les Medes es mostren imponents, un arxipèlag de roca i misteri envoltat per aigües plenes de vida.
Aquesta imatge, immutable al llarg dels segles, ha inspirat navegants, pescadors i somiadors. Però aquestes illes no són només un espectacle natural; la seva història és un viatge ple de conquestes, perills i descobriments. Aquest conjunt de set illots i alguns esculls ha captivat l'atenció de navegants, monjos, soldats i científics al llarg dels segles.
Fa més de dos mil anys, els navegants grecs que exploraven el Mediterrani ja coneixien aquestes illes. Les van anomenar "Methe", un nom que potser al·ludia al color fosc del mar al seu voltant. Els romans també van identificar aquest punt estratègic, utilitzant-lo com a referència en les seves rutes marítimes. En aquells temps, les illes Medes eren principalment un lloc de refugi temporal per a pescadors i comerciants que buscaven aixopluc durant les tempestes.
Durant l'edat mitjana, les illes Medes van adquirir una reputació menys amable. La seva proximitat a la costa i la seva difícil accessibilitat les convertiren en un refugi ideal per a pirates i corsaris, especialment durant els segles XIII i XIV. Aquí passaven l’espera abans d’iniciar les seves ràtzies per la plana de l’Empordà, i aquí es tornaven a resguardar i a repartir-se el botí mentre esperaven que fos propici el temps per reprendre-les. Les aigües del Mediterrani eren sovint escenari d'atacs barbarescs, i les Medes servien com a base d'operacions per als saquejadors que assaltaven les poblacions costaneres. Imagineu-vos el temor que devien sentir la gent dels pobles propers quan sabien que a les Medes havien arribat els pirates.
En el segle XV, el rei Alfons el Magnànim va decidir posar fre a aquest problema. L'any 1442 va cedir les illes a la vila de Torroella de Montgrí, que va emprendre accions per protegir-les i controlar-ne l'ús. Malgrat això, els problemes de seguretat no es van resoldre fàcilment.
Amb l'augment de les amenaces pirates al segle XVI, les illes Medes es van fortificar. Es va construir una torre de vigilància per defensar la costa i controlar l'accés al port de l'Estartit. Però les illes no només van ser un lloc militar; també van acollir una petita comunitat religiosa, monjos de l’orde de Sant Agustí, que en el segle XVII hi van construir un petit monestir. Tot i les seves intencions, les condicions adverses –com la manca d'aigua dolça i les fortes tempestes– van fer que l'experiència monàstica fos efímera.
En plena convulsió política i militar del segle XIX, les illes Medes van recuperar el seu paper estratègic. Es van utilitzar com a base per controlar el trànsit marítim de la zona. Tanmateix, a mesura que el Mediterrani es pacificava, la importància militar de les Medes va disminuir i el fortí es convertí en una presó militar. Quan a finals del segle XIX els militars abandonaren definitivament l’illa, només hi quedà el faroner que tenia cura del far, i les construccions que havien servit de fortificacions van quedar en ruïnes, abandonades i exposades a la intempèrie. Ara ja no hi viu ni el faroner.
Amb el temps, els pescadors locals van començar a aprofitar les aigües riques en peixos al voltant de les illes. La pesca va esdevenir l'activitat predominant durant dècades, fins que, amb l'arribada del turisme, el focus va canviar.
A partir del segle XX, les illes Medes van començar a ser reconegudes no només per la seva història humana, sinó també per la seva riquesa ecològica. A la dècada del 1980, es van declarar reserva natural protegida, convertint-se en un dels espais marins més valuosos del Mediterrani. Les seves aigües alberguen una increïble biodiversitat, amb esculls de corall, praderies de posidònia i espècies de peixos que atrauen submarinistes de tot el món.
Avui dia, les illes Medes són un símbol d'equilibri entre història i natura. Tot i que les seves fortificacions estan en ruïnes i el monestir ha desaparegut, l'arxipèlag continua inspirant admiració. La seva gestió com a reserva natural garanteix la conservació d'aquest patrimoni únic. Visitants de tot el món s'acosten a les illes, no només per conèixer la seva història, sinó també per submergir-se en les seves aigües cristal·lines i descobrir els secrets que hi amaguen.
Així, les illes Medes es mantenen com un testimoni viu de la història i la natura, un lloc on passat i present es troben per inspirar el futur.
