Fa segles, el Castell d’Empordà dominava la plana, orgullós i majestuós. En aquesta fortalesa vivia una jove de bellesa incomparable, filla d’un baró poderós i temut. La dama havia crescut envoltada de luxes i privilegis, però el seu cor anhelava llibertat i passió. Va ser al pati del castell on es va creuar per primera vegada amb un jove cavaller, valent i ple d’humilitat, que formava part del servei de la fortalesa. Aquella trobada casual es va convertir en l’espurna d’un amor tendre i prohibit.
Els dos joves, malgrat la diferència de condició, es trobaven d’amagat, compartint juraments eterns entre les muralles del castell i als jardins, sempre sota el vel de la discreció. No obstant això, l’amor clandestí no va passar desapercebut. Quan el baró, un home sever i inflexible, va descobrir el romanç, va esclatar de còlera. Per ell, aquesta relació suposava una humiliació per a la seva família i una ofensa al seu estatus. Sense vacil·lar, va fer capturar el cavaller i el va condemnar a mort.
La dama, consumida pel dolor, va suplicar a son pare que reconsiderés la seva decisió. Va oferir renunciar al seu amor si només li perdonava la vida, però el cor del baró estava fet de pedra, i cap súplica va poder commoure’l. La matinada següent els servents, amb ulls plens de tristesa, van presenciar la tràgica execució del cavaller. La dama, enmig de crits d’agonia, va córrer cap al seu estimat per abraçar-lo per última vegada abans que acabessin amb la seva vida.
Després del fatídic acte, la dama, totalment devastada i amb el cor fet runa, es va retirar a la torre més alta del castell. Allà, mirant l’horitzó, va plorar llargament per la seva pèrdua. Finalment, incapaç de continuar vivint sense el jove, es va enfilar fins a una estreta finestra i es va llançar al buit. La seva esperança era retrobar-se amb el seu amor en l’altra vida.
Des d’aquell dia tràgic, la llegenda assegura que l’esperit de la dama encara ronda pel castell. Molts habitants i visitants expliquen que, especialment durant les nits de lluna plena, es pot veure la figura d’una dona de vestit blanc passejant per les torres i les muralles, o sentir el seu plor trist portat pel vent. Alguns fins i tot asseguren haver sentit els seus passos o vist ombres misterioses entre les parets del castell.
Avui, el Castell d’Empordà és un espai reconvertit en hotel, però la llegenda romàntica i tràgica de la dama continua viva, inspirant històries i despertant la imaginació dels qui el visiten.
El castell
El Castell d’Empordà, situat a prop de la Bisbal d’Empordà, és un dels monuments més emblemàtics del Baix Empordà, amb una història que es remunta al segle XIV, tot i que es creu que l’indret ja albergava fortificacions medievals o fins i tot preromàniques o romanes. La seva ubicació estratègica, al cim d’un turó, permetia controlar els camins de la plana de l’Empordà, una característica vital durant els temps d’invasions i lluites pel territori.
La fortalesa va ser construïda com a base militar i residència per protegir les terres del comtat d’Empúries, aleshores enfrontades amb el bisbe de Girona. Els senyors del castell eren fidels als comtes d’Empúries i estaven immersos en una època d’aliances, traïcions i conflictes de poder amb altres senyors feudals. Una etapa destacada va arribar quan el castell va passar a la poderosa família Margarit, que durant diverses generacions el va conservar i en va embellir les estances amb elements d’estil gòtic renaixentista, consolidant així el seu caràcter senyorial.
Com moltes fortaleses catalanes, el Castell d’Empordà va perdre progressivament la seva funció militar durant els segles XVIII i XIX. Va quedar relegat a residència rural privada i, amb el temps, parcialment abandonat. Els efectes dels elements meteorològics i el pas del temps van fer que el castell comencés a deteriorar-se, perdent part del seu esplendor original.
Va ser durant el segle XX que el castell va ressorgir gràcies a la visió de diversos propietaris que van promoure un procés de restauració acurat. Afortunadament, gran part de la seva estructura original i elements arquitectònics medievals es mantenien en bon estat, fet que va permetre una rehabilitació respectuosa amb el seu ric llegat històric.
Una curiositat sobre el Castell d’Empordà és que va cridar l’atenció de Salvador Dalí, que va considerar adquirir-lo per fer-lo la seva residència. Tanmateix, la compra mai es va concretar, i l'artista finalment es va establir al Castell de Púbol, també al Baix Empordà. A aquesta frustració s’hi afegeix que el castell també va estar a punt de ser un dels casinos de Catalunya, funció que finalment es va destinar al Castell de Peralada.
Avui dia, el Castell d'Empordà ha estat transformat en un hotel de luxe, una combinació harmoniosa entre el seu passat històric i les comoditats modernes. Convida els seus visitants a viatjar en el temps perquè conserva encara les muralles, torres imponents i sales antigues, que preserven l’atmosfera medieval del lloc. La fortalesa ens recorda també els molts segles d’història que ha travessat, sent un testimoni constant de les lluites, intrigues i evolucions que han marcat la comarca.
Amb el seu valor arquitectònic, històric i també emocional, el Castell d’Empordà és una joia viva del patrimoni català. Encara avui, cada pedra sembla explicar una història que connecta el passat amb el present, eternitzant la seva grandesa medieval per a futures generacions.
