“Morí lo rei En Johan ixent de Torroella e vinent
Per son camí caçant. E fo descavalcat en lo camí
On li vench lo mal, e ans que fos a Girona morí
e fo-hi portat mort”
(Diari de l’Antic Consell Barceloní, I. Pàg. 57)
És la matinada del divendres 19 de maig de l’any 1396. Encara no ha sortit el sol, però al castell-palau del Mirador de Torroella tot és activitat. Avui, igual que molts altres dies, el rei Joan I ha decidit anar a cacera. És molt amant de la caça, com també ho és de la música i de la lectura de poesies, per això l’anomenen “l’Amador de la gentilesa”.
La comitiva reial surt de Torroella per la porta de Santa Caterina i prop del monestir d’Ullà travessa el Ter amb la barca plana. La barca ha de fer diversos viatges perquè són molts els acompanyants i tots cavallers. També han hagut de creuar la gossada formada per nombrosos cans de raça.
Avancen pel camí de Girona. Ja ha quedat enrere el castell de Gualta i l’estany d’Ullastret, així com també el llogarret de Sant Iscle on han esmorzat a l’ombra de les torres del castell, convidats pel senyor.
Un cop creuat el camí de la Bisbal s’internen per la boscúria i s’inicia la cacera del porc senglar.
Tot d’una un clam esgarrifós ofega els crits dels homes i els lladrucs dels gossos. És un gemec que es repeteix una i cent vegades per la boscúria: “El rei és mort! El rei és mort!”.
Prop del castell de Foixà, en una clariana del bosc, el rei ha parat el cavall, s’ha posat la mà esquerra sobre el pit i, fent una ganyota esfereïdora, ha caigut a terra.
Quan s’hi han acostat per ajudar-lo han pogut comprovar que no era difunt.
Amb molt de compte l’han ajagut sobre una llitera que han portat els criats del baró de Foixà i s’han dirigit amb urgència cap a Girona. Confien que algun dels metges jueus que viuen al call podrà fer quelcom per guarir-lo. Però tot és endebades, no havien fet una hora de camí quan el rei Joan ha exhalat el darrer sospir.
El seu cadàver va ser portat primer a Girona i més tard enterrat a Poblet. Com que no tenia fills, el va succeir el seu germà, Martí l’Humà. Aquest també va morir sense fills i amb ell va acabar el llinatge dels reis de Catalunya-Aragó de la Casa de Barcelona i va entrar el llinatge castellà dels Trastàmara.
Sota el castell de Foixà, al lloc on se suposa que va morir el rei Joan I, encara hi queda la creu gòtica que commemora aquest esdeveniment tan luctuós.
Text adaptat del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat (1992)
