Fa molts i molts anys, en els pobles del Mediterrani, quan el fred de l’hivern s’esvaïa i els camps s’omplien de flors i vida nova, la gent celebrava el Diumenge de Pasqua com un moment de joia i renaixement. Era un dia molt especial: el moment de deixar enrere la Quaresma, aquell període llarg en què havien d’abstenir-se de menjar carn, lactis i ous. La gent esperava amb impaciència l’arribada de la Pasqua, quan per fi podien gaudir dels aliments que havien guardat amb cura durant setmanes.
Entre aquests aliments, un dels més importants era l’ou, ja que durant la Quaresma no es podien consumir. Per conservar-los, es bullien i es guardaven. Quan arribava Pasqua, aquests ous es beneïen a l’església i es regalaven als éssers estimats com un símbol de vida nova i renaixement, en perfecta harmonia amb el significat religiós de la Resurrecció.
Amb el pas dels anys, aquest senzill costum de regalar ous bullits es va transformar. Algunes famílies van començar a fer-ne un dolç, posant els ous bullits al damunt d’un pa enriquit amb sucre i mantega, en forma de tortell, una recepta que va esdevenir popular per tota la costa mediterrània. Així va néixer la primera "mona", que en l’antiga llengua àrab significava "regal" o "obsequi". Aquest dolç s’entregava tradicionalment als més petits, i ben aviat es convertí en el regal que els padrins feien als seus fillols, celebrant l’alegria de Pasqua.
A les comarques del nord de Catalunya, entre d’altres, els padrins també regalen el Tortell de Rams, que té el seu origen en la mateixa tradició pasqual. Diríem que és la germana petita de la mateixa tradició cultural.
Però, és clar, no tot es queda igual al llarg del temps. A mesura que van passar els segles, els forners i pastissers d’arreu van començar a afegir la seva creativitat. A finals de l’edat mitjana, algunes famílies decoraven els ous bullits amb tintures de colors vistosos, i els forners feien el dolç en forma de corona o niu, representant el cicle de la vida. Això no només va fer la mona més especial, sinó que també va començar a cridar molt l’atenció dels nens i nenes.
Va ser al segle XIX quan va arribar una gran transformació: amb la popularització de la xocolata arreu d’Europa, els ous durs que decoraven la mona van ser substituïts per ous de xocolata, i més tard per figures elaborades que esdevenien vertaderes obres d’art. A partir d’aleshores, cada pastisser competia per fer la mona més espectacular, amb castells de xocolata, personatges populars i dissenys increïbles.
Aquest ritual dolç i festiu no és exclusiu de casa nostra. La tradició de la Pasqua i l’ús dels ous en aquesta festivitat és present en moltes cultures d’arreu del món. Entre els grecs, els ous són pintats de color vermell com a símbol de sang i vida. A França, les famílies celebren amb un suculent "Brioche de Pâques" coronat amb ous. A Itàlia, el "Pane di Pasqua" té forma de niu, i a Alemanya, els nens juguen a amagar ous pintats als jardins, una tradició que avui també es fa a moltes llars d’arreu.
Amb el pas del temps, a Catalunya, València, Aragó i Múrcia la mona es va instal·lar com una tradició imprescindible per cada Pasqua, amb els padrins sempre pendents de regalar el dolç als seus fillols. Antigament, el nombre d’ous de la mona corresponia als anys del fillol fins que en complia 12 o 13, moment en què es deixava de regalar. Amb la introducció de la xocolata, però, es crearen figures més grans i variades que captivaren petits i grans.
Avui dia, gràcies a l’enginy dels pastissers, la mona de Pasqua ha esdevingut molt més que un simple dolç: en moltes pastisseries simbolitza l’art i la creativitat. Els nens esperen amb il·lusió els seus padrins per rebre figures dels seus personatges preferits, com castells, conills o ous gegants, i tota la família s’aplega per gaudir d’aquesta dolça tradició que s’assaboreix millor quan es comparteix.
Així és com la mona, que va començar com un regal humil d’ous beneïts, ha arribat fins als nostres dies, plena d’història, simbolisme i, sobretot, molta dolçor. Seguir regalant-la, any rere any, és una manera deliciosa de perpetuar aquesta tradició tan nostra i tan especial.
