De què serveix tenir un castell si el cor de l’administració és de pedra? Aquest diumenge, mentre les ratxes de vent recordaven a la Bisbal que la natura no entén de burocràcia, el nostre Ajuntament va decidir que la millor resposta davant d'una trentena de joves buscant refugi era arronsar-se d'espatlles i un "no tenim assegurança".
És inaudit. Dos grups d'escoltes de Barcelona, joves que venen a descobrir el nostre entorn i a dinamitzar la nostra cultura, van acabar pernoctant en una antiga fàbrica —la Brava— gràcies a la generositat privada. Perquè la pública, la de tots, va decidir abaixar la persiana.
El regidor de Comerç i Turisme, Martí Pérez, s’escuda en el fet que el Castell "no és adequat" i que el pavelló firal està en obres. Arguments que sonen a música celestial quan es té la responsabilitat de vetllar per la seguretat de les persones. Des de quan una administració local és incapaç d'habilitar un espai d'emergència en un municipi amb el patrimoni i les infraestructures de la Bisbal?
Si el Castell no és apte per "manca d’assegurança", quin missatge enviem als visitants? Que la nostra seguretat depèn d'una pòlissa i no de la voluntat política? És una deixadesa de funcions en tota regla que deixa la institució en un lloc ben galdós.
El despropòsit no acaba al consistori. El que va passar amb el tercer grup de joves frega l’esperpent: tenien pactat l’ús del Camp dels Capellans des de fa un mes. Un mes. I a l'últim moment, amb el vent rugint i els plans desfets, se'ls va denegar l'accés. Resulta irònic que les institucions que haurien de donar exemple d'hospitalitat i caliu —l'Ajuntament per deure civil i la parròquia per vocació— hagin estat les primeres a tancar la porta. Ha hagut de ser la iniciativa privada, la fàbrica Brava (l’antiga Ceràmiques Puigdemont), qui ha demostrat que té més sentit de comunitat i decència que aquells que cobren per gestionar el benestar del poble.
La Bisbal és gran per la seva gent i la seva història, no pels despatxos tancats amb clau. Aquest diumenge, l'Ajuntament no només va perdre una oportunitat de ser hospitalari; va perdre la vergonya. Encara sort que on no arriba la política, arriba la solidaritat dels veïns i les empreses que sí que entenen què vol dir acollir.
