Un divendres de febrer de l’any 1460, a en Miquel, pagès del mas Castelló del poble de Jafre, quan llaurava el seu camp situat a prop del bosc Gran, a la riba dreta del Ter, se li aparegué de sobte un jove que, després de saludar-lo amablement, li digué:
—L’aigua de la font que hi ha vora el camí de Colomers, a la qual tan poca estimació teniu la gent del poble, havia gaudit d’especials virtuts, que ha perdut en ésser profanada; però si la tanqueu i la respecteu, aviat tornarà a recobrar-les. Cal que diguis això a la gent.
En Miquel no entengué gaire res, però digué:
—El poble no donarà crèdit a les meves paraules.
El jove li respongué:
—Perquè puguis estar segur del que et dic, et donaré un senyal i així em creureu. Avui, a Jafre, desgraciadament morirà un nen.
El jove s’acomiadà i va prosseguir el seu camí vers el veí poble de Colomers.
En Miquel, un cop acabada la jornada, se’n tornà tot capficat cap a casa. Abans d’arribar-hi va sentir que les campanes tocaven a morts. Aviat s’assabentà que el difunt era un fill de Bernat Doza, paraire de Jafre.
Commogut pel fet, anà tot seguit a veure el rector del poble, Mn. Joan Ballester, i li va explicar tot el que li havia succeït aquella tarda. Aquest l’escoltà i el tranquil·litzà dient-li que ell mateix es cuidaria de donar coneixement del fet a la gent del poble. I així ho feu.
Pocs dies després començà un veritable pelegrinatge a la font de gent del poble i de la comarca. Moltes persones, després de rentar-s’hi, quedaven guarides. La gent hi acudia cada vegada més i més per posar remei a les seves malalties o per veure el que passava. Les aigües d’aquesta font obren:
“dels cecs els ulls corporals
amb ells molts malalts cobren
salut amb diferents mals...”
El bisbe de Girona, el 25 de juny de 1461, envià a Jafre un representant seu, qui, després de visitar el lloc i parlar amb la gent del poble, va emetre un acurat informe.
Com a conseqüència d’aquell informe, el bisbe autoritzà a tancar la font, a aixecar en aquell lloc una capella dedicada a Nostra Dona de Gràcia i que la font miraculosa s’anomenés a partir d’aquell moment la Font Santa. També va autoritzar la construcció de piscines per poder banyar els malalts.
Actualment la Font Santa continua essent un lloc molt estimat pels jafrencs i per tots els pobles de la comarca.
Text adaptat del llibre El Baix Empordà, fantasia i realitat (1992)
