Fa molts anys, quan érem vailets a Flaçà, solíem anar a banyar-nos a les gorgues del Ter. Aquell era el nostre món d’aventures, tot i que només ens estava permès remullar-nos al tram del riu entre el pont del tren i el passallís de Sobrànigues. Somiàvem amb navegar riu avall per descobrir si el Ter arribava al mar, aquell lloc misteriós que mai havíem vist.
Un dia de festa major, després d’una pluja torrencial, vam trobar una petita barca atrapada entre les restes arrossegades pel riu. Per nosaltres era un tresor! La vam arranjar en secret –avui un clau, demà una fusta– durant mesos, somiant amb l’aventura que ens esperava. Quan la primavera arribà, ho teníem tot a punt: aquell dissabte descobríem el mar!
Els primers minuts de navegació van ser màgics, però aviat començaren els entrebancs. Les balques ens atrapaven, les romegueres ens esgarrinxaven, i els entrepans acabaren al riu. Tot i així, avançàvem, fins que el riu es feu més ample i profund. "Serà el mar?", ens preguntàvem. Però no trobàvem pobles, només silenci i vegetació.
De sobte, un pastor ens aturà:
–Mainada, què feu aquí? Sou dins la resclosa de Colomers!
Fins aquell moment, no sabíem que Colomers tenia una resclosa, una construcció que des de fa segles ajuda a regar els camps i moure els molins. Ens explicà que ja al segle XV es va construir aquesta estructura, la resclosa vella, per alimentar el rec del Molí, que porta aigua a terres de Colomers, Jafre, Verges, la Tallada i Bellcaire. Abans la resclosa era de pedra i sovint es trencava durant les riuades, causant inundacions i obligant els pagesos a refer-la a corre-cuita per garantir el reg dels camps a l’estiu.
El pastor ens parlà també de la nova resclosa, construïda entre el 1967 i el 1970, amb ferro i formigó. És un mur de 103 metres d’amplada i 6 d’alçada que embassa 50.000 metres cúbics d’aigua. Tot i que petita comparada amb els pantans de Sau (177 milions) o Susqueda (220 milions), garanteix l’aigua necessària per mantenir verds els camps de la plana.
Després d’aquesta lliçó d’història i de moltes preguntes, el pastor ens indicà el camí de tornada. Quan arribàrem a casa, confessàrem l’aventura, i la reprimenda fou monumental.
Aquell estiu, ben poc temps ens quedà per córrer aventures, però vam aprendre una cosa: el Ter no és navegable. I si ho intenteu, potser també acabareu dins la resclosa de Colomers!
