Hi ha moments a la història que no es veuen a simple vista, però que ho canvien tot. Un d’aquests moments, per als pobles del voltant de Verges, va ser l’any 1587.
Després de molts anys de problemes, judicis i diners gastats, la baronia de Verges va deixar d’estar en mans d’un senyor feudal i va passar a dependre directament del rei. Això és el que es coneix com la creació de la batllia reial de Verges.
Pot semblar un canvi administratiu, però en realitat va afectar la vida de la gent de manera molt concreta.
Durant segles, Verges i els pobles de l'entorn no depenien del rei, sinó d’un senyor. Aquest senyor —en aquell moment de la família Cardona— tenia el poder de decidir moltes coses: cobrar impostos, administrar justícia, controlar el territori...
Això vol dir que la gent no tractava directament amb la Corona, sinó amb un intermediari que mirava, sobretot, pels seus interessos.
Amb el temps, això generava tensions. No sempre era just, ni barat, ni fàcil.
A partir del segle XVI, molts pobles catalans van intentar una cosa: treure’s el senyor de sobre i passar a dependre del rei.
Per què?
Perquè, en teoria, la justícia reial era més equilibrada i hi havia menys arbitrarietats. No era un sistema perfecte, però sovint es veia com un mal menor.
A Verges, aquest procés va començar cap al 1551. Però no va ser gens fàcil.
El canvi no es va aconseguir d’un dia per l’altre. Van caldre més de trenta anys de litigis.
Durant aquest temps es van fer judicis interminables, es van pagar advocats i procuradors, es van enviar representants a Barcelona i a la cort, es van acumular deutes...
I el senyor feudal no es quedava de braços plegats. Posava traves, allargava els processos i pressionava tant com podia perquè tot continués igual. Hi ha documents de l’època que parlen d’un procés “tan gran que espantava” els mateixos funcionaris .
Dit clar: va ser una lluita llarga, cara i esgotadora.
Finalment, el 1587, el rei Felip va posar punt final a la qüestió amb dos documents molt importants.
El 23 d’agost de 1587, el rei declara que la baronia de Verges passa a formar part de la Corona. Això vol dir que desapareix el poder del senyor feudal, el rei passa a ser l’autoritat directa i el territori ja no es podrà tornar a vendre o cedir. És, literalment, un canvi de propietari del poder.
Pocs dies després, el 9 de setembre, es fixa com s’ha d’organitzar tot plegat.
Aquest document té més de trenta punts i regula coses molt concretes: qui mana al poble, com es cobren els impostos, com es gestionen serveis com el forn, la carnisseria o la taverna o com s’utilitzen els boscos, pastures i terres comunals.
Aquest document baixa a la vida real, però què va canviar de veritat? No tot va canviar.
Els pobles ja tenien formes d’organitzar-se (consells, jurats, etc.) i això es va mantenir. La gent continuava vivint, treballant i pagant.
Però sí que hi ha canvis importants: ja no hi ha un senyor local, el poder deixa de ser d’una família noble i passa al rei. Més control des de dalt. El rei controla millor impostos, justícia i decisions importants.
Hi havia les mateixes obligacions… i algunes de noves. Els deutes del procés es van haver de pagar. I això va pesar durant molts anys.
Per aconseguir el canvi, els pobles es van endeutar molt. Per això, el rei els permet cobrar impostos especials per afrontar els deutes. El problema és que aquests impostos, que havien de ser provisionals, sovint s’allargaven en el temps. Dit d’una altra manera: alliberar-se del senyor va tenir un preu… i no va ser petit.
Un detall que pot sorprendre és que el rei no deixava total llibertat per vendre cereals o bestiar. Per què? Perquè el menjar era un tema delicat. Si faltava, hi podia haver revoltes. Per això es controlaven els preus, es limitava el comerç i es prioritzava que no faltessin aliments. No era només economia, era ordre públic.
Els boscos, les pastures i altres terres comunals eren essencials per a molta gent. Allà es podia fer llenya, pasturar animals, pescar o recollir recursos... El nou règim manté aquests usos, però no els protegeix del tot. Amb el temps, molts d’aquests espais acabaran privatitzats.
I tot això, per què és important?
Perquè ens explica un canvi de fons, del món feudal a un món més controlat per l’Estat, del poder dels senyors al poder del rei i de decisions locals a decisions més centralitzades
I sobretot, perquè mostra una cosa molt clara: aquests canvis no els regala ningú. La gent de Verges i dels pobles veïns els va haver de lluitar, pagar i aguantar durant dècades.
La creació de la batllia reial de Verges no és només una data o un document. És la història d’un territori que vol canviar qui mana, i que paga un preu alt per fer-ho.
I, si ens hi fixem bé, també és una història molt actual: qui té el poder, qui paga els costos i qui pren les decisions.
