Benvinguts a Bellcaire d’Empordà, un lloc ple d’història i encant! Avui descobrirem junts aquest municipi del Baix Empordà, un racó màgic situat al costat del massís del Montgrí i envoltat d’una plana al·luvial rica i fèrtil, plena d’arrossars i camps de fruiters. Bellcaire no només destaca pel seu paisatge bucòlic, sinó també pel seu ric patrimoni històric i arquitectònic, que el converteix en un dels llocs més fascinants de la regió.
El nom del poble, Bellcaire, és una derivació de l’antic topònim medieval Bedenga que el segle XIV canvià per “Bellicadro” (quadrat ben fet). Com molts altres, aquest nom fou transformat amb el pas dels segles i encaixa perfectament amb el que ens trobem avui dia: un "bell lloc".
Tot i que les arrels de Bellcaire es remunten a l’època romana, fou durant l’edat mitjana quan el poble va assolir una importància cabdal. La seva situació estratègica i la fortalesa del castell van fer de Bellcaire un punt clau en el territori.
Sabíeu que fa uns 250 anys, bona part d’aquesta plana que ara veieu plena d’arrossars havia estat ocupada per un estany? Els pobles necessitaven ampliar les seves terres cultivables a causa de l’augment de població durant el segle XVIII, fet que va comportar la dessecació de l’antic estany, ric en pesca, per a convertir-lo en terra conreada. Aquesta història ens explica el perquè del paisatge que contemplem avui.
Bellcaire és conegut sobretot per dos grans monuments històrics, que visitarem amb detall:
- L’església de Sant Joan de Bellcaire (o Sant Joan de Bedenga)
- El castell-palau dels comtes d’Empúries
L’església de Sant Joan la trobem situada a la carretera que condueix a Albons. Es tracta d’un edifici d’origen preromànic, amb una construcció datada entre els segles IX i X, que posteriorment va ser modificada en diferents èpoques fins a adquirir la seva aparença actual.
Curiosament, moltes pedres que utilitzaren per a construir-la les tragueren de les ruïnes d’Empúries. Fixeu-vos en aquesta columna estriada que hi ha a la paret de migdia de l’absis, en aquells arcs pròxims a la teulada, sembla que procedeix d’alguna casa romana d’Empúries.
Fixeu-vos també en el seu aspecte senzill i auster. Les parets gruixudes, els arcs de ferradura i l’aspecte robust ens recorden l'origen antic. La planta és basilical, amb tres naus: la nau central està coberta amb una volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. També podreu veure un absis semicircular amb decoració llombarda, que inclou finestres cegues i lesenes.
Les successives reformes al llarg dels segles XI, XIII i XIV han integrat nous elements romànics i gòtics, com la porta amb timpà i rosassa a la façana principal.
L’absis de l’església estava decorat amb pintures romàniques del segle XII. Aquestes pintures, atribuïdes al cercle del Mestre d’Osormort, representaven escenes religioses com la Pentecosta. Ara, els fragments d’aquestes pintures estan conservats al Museu d’Art de Girona i al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
L'any 1002 ja trobem referències a aquesta església en una butlla papal. Va ser parròquia fins a finals del segle XVII, quan aquesta funció es traslladà al castell de Bellcaire, convertint la seva sala major en un nou temple. La seva història és plena de transformacions: després d’anys d’abandonament, fou restaurada el 1960 i des d’aleshores comparteix el culte amb l’església del castell-palau.
A la part més elevada del poble trobem el castell-palau, un impressionant edifici medieval. Va ser construït pel comte Ponç V d’Empúries entre els segles XIII i XIV, de planta quadrada i amb un pati central, envoltat per muralles i torres circulars.
El castell destaca per les portes adovellades, finestres coronelles gòtiques i un estil que combina elements defensius amb luxosos detalls d’arquitectura civil. A l’ala occidental, trobem el que probablement fou l’aula major del palau, una sala amb arcs diafragma apuntats i sostre de volta amb llunetes.
Al costat est del castell trobem l’absis poligonal d’una primitiva església també construïda en època medieval, dedicada probablement a Santa Maria. Aquesta església, de nau única, es va integrar al conjunt del castell i va estar en ús fins i tot després del trasllat de la parròquia.
El castell va ser motiu de controvèrsia entre el comte i el rei Jaume II, ja que les lleis de l’època no permetien als nobles construir fortaleses sense autorització reial. Aquesta fortalesa es trobava en un lloc clau, a prop del castell del Montgrí i altres fortaleses reials. Amb el pas del temps, el castell va passar per mans diverses, inclosos els vescomtes de Rocabertí i els ducs de Cardona, fins a ser incorporat a la Corona en el segle XVI.
Actualment, part del castell es conserva com a parròquia del poble, mentre que la resta ha estat restaurada en diferents moments per preservar aquest gran patrimoni.
Bellcaire d’Empordà és un testimoni viu de segles d’història. Tant l’església de Sant Joan com el castell-palau ens expliquen històries captivadores de l’edat mitjana, del poder de la noblesa, del fervor religiós i de l’adaptació d’aquest territori al llarg del temps.
Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta visita, i us convidem a passejar pels carrers tranquils del poble i a contemplar el paisatge tan ric que l’envolta. Si teniu qualsevol pregunta, estem aquí per ajudar-vos! Gràcies per visitar Bellcaire d’Empordà!
