Pot ser sorprenent, però el Baix Empordà, terra de camps i platges, conserva petjades d’un passat volcànic: colades de lava, xemeneies i roques negres que recorden que fa milions d’anys la zona va ser un espai actiu. Aquestes restes, ara sovint amagades sota sediments o transformades per l’erosió, expliquen una història de moviment de la terra i de roques vingudes del fons del planeta.
Durant el Miocè superior (fa uns 8–6 milions d’anys) la regió va patir una gran fase de distensió: la litosfera es va esquarterar i es van obrir falles profundes. Aquestes fractures van crear depressions (com la fossa de l’Empordà) i blocs enlairats (com el massís del Montgrí). Les falles van funcionar com a “camins” per on el magma del mantell va pujar fins a la superfície, i en alguns punts es van produir erupcions. Les datacions fetes indiquen una antiguitat de per exemple, 8,79 milions d’anys a Pedrinyà, 7,38 a Rupià i 6,6 a Terra Negra (Cassà de Pelràs).
Moltes de les restes volcàniques han estat erosionades o soterrades per sediments més recents, però encara es poden veure:
-Colades de basalt: rierols solidificats de lava que van cobrir el terreny.
-Dics i xemeneies o “ossos” de magma endurit: estructures més resistents que han quedat com a relleus.
-Basalts amb textures variades, incloses algunes roques lleugerament més riques en sílice com els del mas Ral de Torroella de Montgrí.
Els afloraments més visibles formen un polígon amb vèrtexs a Corçà, Parlavà, Rupià, Foixà, la Pera, i ja al Gironès, Juià i Sant Martí Vell, però que formen part del mateix aflorament volcànic. Aquests són tots els afloraments volcànics de la nostra comarca:
- Can Castelló (Monells)
- Puig de Queralb (la Pera)
- Púbol
- Terra Negra (tram entre Corçà i Rupià-Cassà de Pelràs): colades i pedreres antigues.
- Cuells (Foixà)
- Foixà
- Montori de Rupià: turó on es poden trobar roques volcàniques i antigues explotacions.
- Montori de Parlavà.
- Mas Estebanet (les Olives)
- Mas Ral de Torroella de Montgrí. Petita xemeneia de 5 metres per 3 metres entre Torroella i l’Estartit. Molt difícil de trobar perquè està molt erosionada.
- Aixart de la Conca (Torroella de Montgrí). Prop de les antigues instal·lacions de la base americana Loran hi ha una xemeneia volcànica amb una depressió circular d’uns 220 m de diàmetre.
Però compte: molts afloraments apareixen en propietats privades, talussos o rases. Respecta les propietats i les normes de seguretat; porta mapa o GPS i evita zones d’extracció abandonades, i recorda que no val endur-se les pedres a casa.
Les laves del Baix Empordà són bàsicament magmes “bàsics” i alcalins. Això vol dir que provenen del mantell terrestre i, quan es refreden, donen roques fosques i dures. Aquest tipus de laves és típic del vulcanisme intraplaca: no són volcans com els d’una illa oceànica, sinó manifestacions puntuals associades a esquerdes i punts febles de la litosfera.
Al segle XIX i XX hi va haver explotacions de basalt (per exemple, l’empresa citada com a “Basalt” a Terra Negra/Rupià), que van aprofitar aquestes roques per carreteres i construcció.. Avui aquests espais també tenen valor patrimonial i didàctic.
En conjunt, les restes volcàniques del Baix Empordà —colades, dics i plugs—, tot i la seva modèstia, constitueixen un llegat geològic que revela una etapa clau de la història tectònica de la regió. Protegir-les, estudiar-les i fer-les visibles al públic és preservar la memòria de la terra i una oportunitat per aprendre sobre els processos que han modelat el nostre paisatge.
Bibliografia i recursos (per anar més enllà)
-Donville, J. (1973). Datacions K–Ar a les roques volcàniques del Baix Empordà.
-Pallí, L. & Roqué, C. (2000). Un aflorament volcànic inèdit al massís del Montgrí: el volcà de l’Aixart de la Conca. Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.
-Pallí, L. & Roque, G. (1996a, 1996b). Afloraments volcànics del Baix Empordà.
-Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): mapes i fitxes geològiques.
