Els primers habitants de l’Empordà, dels quals tenim constància gràcies a les restes arqueològiques, vivien fa més de 200.000 anys, a partir del Paleolític Inferior, a les coves del massís del Montgrí, com ara el Cau del Duc d’Ullà i el Cau del Duc de Torroella.
El Cau del Duc de Torroella, situat al vessant sud de la muntanya de Santa Caterina, sota el castell del Montgrí, és el més conegut. S’hi han trobat eines de pedra com bifacials i altres instruments que ens indiquen que aquestes coves van ser habitades per espècies humanes anteriors a nosaltres, com Homo heidelbergensis o els primers neandertals.
Tot i que no es pot determinar si van viure-hi de manera continuada, se sap que les utilitzaven com a refugi temporal i com a lloc per a activitats importants com la caça i el processament d'aliments.
La vida en aquestes coves era molt dura. Els habitants caçaven animals als boscos que en aquella època cobrien el Montgrí i a la plana propera, que estava envoltada d'aiguamolls. Baixar a la plana per caçar o pescar comportava riscos, però quan aconseguien prou menjar pujaven a les coves per descansar i reunir-se amb la resta de la tribu o clan. La seva dieta es basava en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites, herbes, arrels i verdures.
En aquestes societats, la divisió del treball entre homes i dones no era rígida, sinó que es complementava. Tant homes com dones treballaven junts per garantir la supervivència del grup.
Les dones, se suposa, eren responsables de la recol·lecció d’aliments vegetals, la cura dels infants i la transmissió de coneixements. També preparaven el menjar, netejaven plantes i processaven pells i fibres per fer roba o refugis. A més, col·laboraven en la caça de petits animals i participaven en activitats artístiques i rituals. També s’encarregaven del manteniment i l'organització del campament o les coves. El seu coneixement sobre les plantes i el seu entorn era essencial per a la subsistència de tota la comunitat.
Els homes, per la seva part, es dedicaven principalment a la caça de grans animals, com rinoceronts, elefants antics, linxs, ossos, mamuts, que proporcionaven carn, pells i ossos per al grup. També fabricaven eines i armes amb pedra, os o fusta, essencials per a la caça i per a altres tasques. Els homes sovint exploraven noves zones per buscar recursos i protegien el grup de perills com ara animals depredadors o altres humans. També organitzaven les expedicions de caça i prenien decisions importants per a la comunitat. Després de la caça, es responsabilitzaven de transportar la carn i altres materials, com pedres o fusta, fins al campament.
Per preparar els aliments utilitzaven eines de pedra per tallar la carn i trencar ossos per extreure’n el moll, i també cuinaven amb foc, una tècnica que els permetia conservar els aliments mitjançant l’assecat o el fumat. El foc va ser un avenç molt important, ja que els va permetre millorar el gust dels aliments i fer-los més fàcils de digerir. Aquestes tècniques van ajudar els primers humans a aprofitar millor els recursos del seu entorn i a garantir una alimentació més variada i segura, tant amb aliments d’origen animal com vegetal.
En conjunt, les activitats que feien homes i dones eren essencials per a la supervivència del grup, i tothom col·laborava per adaptar-se a l’entorn i aconseguir els recursos necessaris.
Si aneu al Cau del Duc i mireu cap a la plana del Ter i el Daró, entendreu molt més com vivien aquests nostres avantpassats.
