Fanals d’Aro (o Fenals), amb els seus paisatges i històries arrelades al passat, és un lloc on la línia entre la realitat i la llegenda es difumina, tot preservant en la memòria col·lectiva els crits d’una serp que, segons expliquen, encara podria rondar en algun racó.
En la rica tradició oral de la comarca del Baix Empordà destaca la llegenda de la Serp de Fanals, un ésser misteriós i poderós que, segons els relats populars, habitava els entorns de la muntanya de Fanals, a la Vall d’Aro, entre Castell d’Aro, les Gavarres i la Mediterrània. Aquesta mítica criatura protagonitza diverses històries fascinants que barregen por, valentia, cobdícia i destrucció. Les múltiples versions d’aquesta llegenda ens ofereixen una visió sobre com els antics habitants d’aquestes terres van percebre i interpretar el seu entorn ple de misteris.
Una serp devoradora i terrorífica
En la versió més antiga, la serp és descrita com un ésser gegantí i aterridor que baixava des de Fanals fins als entorns de les masies i camps de la zona sembrant el pànic. Amb la seva mida colossal i ulls brillants com fanals, la serp era coneguda per assaltar els ramats, devorar el bestiar i fins i tot posar en perill els habitants.
Cansat del terror que imposava la criatura, un jove valent, armat amb coratge i una espasa, es va proposar acabar amb la serp. En un combat desigual al mig del bosc, el jove va aconseguir matar-la després d’una lluita ferotge. L’esforç, però, va deixar una empremta tràgica en el paisatge: diuen que la sang de la serp va inundar els camps i va tenyir de vermell els rierols que baixen des de Fanals cap a les terres més baixes i intenta explicar la terra roja. Aquesta versió representa una lluita simbòlica de l’home contra el desconegut i la difícil coexistència amb la natura salvatge.
La serp guardiana de la pedra màgica
Una altra versió de la llegenda descriu la serp no només com una amenaça per als habitants, sinó també com la custòdia d’un tresor preuat.
Aquesta criatura meravellosa tenia una pedra preciosa, màgica i brillant, que es creia que posseïa propietats extraordinàries: podia proporcionar riquesa, immortalitat o un coneixement sagrat a qui la posseís. La serp defensava aquesta pedra amb tanta ferocitat que ningú no s’hi atrevia.
Un altre heroi valent va decidir arriscar la vida per aconseguir la pedra. Després d’eliminar la serp en una lluita aferrissada, l’home va prendre la pedra del niu de la criatura i va descobrir que aquesta només mantenia el seu poder mentre la serp era viva. Així, l’avarícia humana va destruir no només la bèstia, sinó també el poder d’un tresor màgic que mai quedaria a les mans de cap humà.
La serp, el tresor i la destrucció d’un castell
Una de les versions més fascinants i singulars de la llegenda combina la majestuositat de la serp amb un relat d’astúcia i tragèdia. Aquesta versió explica que la serp havia trobat la seva pedra màgica en les profunditats del mar. Era una joia d’un brillantor especial que li conferia vitalitat, força i longevitat, i que sempre portava a la boca.
Cada dia, la serp baixava de la muntanya de Fanals fins a la platja per banyar-se, però, com que era desconfiada, amagava la seva pedra entre la sorra abans d’entrar a l’aigua.
Un ric hereu del poble, ambiciós i murri, va aprofitar que la serp estava distreta banyant-se per robar-li el preuat tresor. Quan la serp es va adonar que havia estat enganyada, es va enfurismar i desfermà la seva ràbia immensa. Va seguir l’hereu fins al seu castell i, amb la força de la seva cua, va començar a destruir-ne les parets, enfonsant tot l’edifici i enterrant-hi a sota els seus habitants. Tanmateix, el jove ja havia fugit del castell amb la pedra i va aconseguir escapar.
En aquesta versió, la destrucció del castell podria simbolitzar el preu de la cobdícia humana. La serp, després de desencadenar la seva venjança, va desaparèixer per sempre buscant l’hereu. Mai més ningú no la va tornar a veure, però la seva furiosa venjança es va mantenir viva en la memòria dels locals.
Simbolisme de les versions
Les tres versions de la llegenda comparteixen una sèrie de valors i simbolismes profunds: la serp com a figura de poder i misteri, la pedra preciosa com a símbol de poder i cobdícia i el conflicte entre la humanitat i la natura.
La serp, encara viva en les llegendes
La llegenda de la Serp de Fanals, animal mitològic comparable als dracs, les àguiles, les brívies i altres éssers fantàstics, continua captivant tothom qui l’escolta, mantenint-se com una peça essencial del patrimoni oral de la Vall d’Aro. A través de les seves múltiples versions, ens parla de valors humans universals com la valentia, el respecte a la natura i les conseqüències de l’avarícia.
Avui dia, visitar els paisatges de Fanals d’Aro, amb la seva proximitat a les muntanyes de les Gavarres i al mar Mediterrani, permet reconnectar amb aquesta història. Tot i que la gegantina serp ja fa temps que ha desaparegut, les llegendes que guarden aquests paratges semblen dir que encara és ben viva en l’imaginari d’aquestes terres.
