Els ibers cremaven els morts, però només els adults. Els nens, en canvi, els enterraven sota el paviment de casa seva. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha fet públiques noves dades sobre aquesta pràctica a la ciutat ibèrica d'Ullastret. La principal conclusió és que era un costum normalitzat i que els nadons enterrats al puig de Sant Andreu i a l'illa d'en Reixac van morir per causes naturals, de manera que es descarta la possibilitat que fossin sacrificats.
Les investigadores han fet una anàlisi genètica i de les dents de 15 individus, tots els que s'han descobert a Ullastret des dels anys cinquanta. Vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc nens; en els dos individus restants no va ser possible fer les anàlisis genètiques. Alguns dels enterraments van ser de morts prematures, durant la gestació, però fonamentalment eren de fetus a termini i d’individus amb una supervivència postnatal de més d’un mes —els nadons que van viure més van arribar a les dotze setmanes.
La investigació cercava esbrinar el motiu de la mort dels infants i hi havia tres hipòtesis: causes naturals, infanticidis o sacrificis rituals. "El patró de distribució de morts per edat i sexe que hem identificat s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament, i ens duu a descartar que hi hagués una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials, com s’havia arribat a apuntar prèviament", assenyala Carolina Sandoval, una de les autores. En un estudi anterior, dos nadons del puig de Sant Andreu es van interpretar com a dipòsits rituals al voltant d’un altar, cosa que ara queda descartada perquè, a més, es confirma que tots els espais són domèstics. "Cap dels enterraments es troba en els edificis palatins o aristocràtics de grans dimensions excavats. La majoria d’enterraments van ser senzills, consistien en petites fosses sense revestiments ni coberta i algunes amb fauna associada", explica Gabriel de Prado, responsable del MAC a Ullastret.
Assumpció Malgosa, catedràtica d’Antropologia Biològica de la UAB i coordinadora de l’estudi, destaca que és la primera vegada que es fa un estudi tan ampli en una sèrie completa de persones: "Fa relativament poc temps que s'estudien restes d'individus tan joves perquè semblava que no portaven informació. Avui sabem que en poden portar moltíssima". La histologia dental ha estat clau per determinar l'edat en què van morir els nens.
Aquesta investigació posa una mica més de llum sobre els enterraments de nadons al món ibèric, que encara són prou desconeguts. De fet, era una pràctica freqüent en molts pobles de la Mediterrània de l'època i "clarament preibèrica", segons apunten M. Carme Belarte i Joan Santacana a l'obra Catalunya en temps dels ibers. Malgosa avisa que queda molta recerca per fer: a Ullastret el nombre total d'enterraments infantils podria ser "espectacular", tenint en compte que algunes fosses es reaprofitaven i que només s'ha excavat un 5% de l'illa d'en Reixac i un 20% del puig de Sant Andreu. Belarte i Santacana recorden que en època ibèrica (segles VI a II aC) els índexs de natalitat eren molt elevats, com ho era també la mortalitat perinatal i infantil.
El significat dels caps enclavats
Fa unes setmanes la UAB i el MAC van publicar els resultats d'un altre estudi, en aquest cas sobre el ritual dels caps enclavats: se'n van analitzar tres d'Ullastret. Tradicionalment els arqueòlegs han debatut si els cranis exposats públicament, alguns a més travessats per un clau, eren trofeus de guerra que volien intimidar els enemics o bé relíquies de personatges importants de la comunitat. Al puig de Sant Andreu s'haurien pogut donar tots dos casos, segons la investigació. Dos individus eren locals i es van trobar en un carrer, per tant sembla que serien persones destacades que estaven exposades en alguna paret o porta de les cases més pròximes per ser venerades. El tercer crani probablement és de fora de la ciutat i va aparèixer en una fossa de les muralles, per tant, podria ser un trofeu de guerra. Al mateix estudi es van analitzar els cranis d'un altre assentament, el de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet): en aquest cas, els individus probablement eren forasters i això suggereix que s'exposaven per demostrar poder i coaccionar. Els investigadors conclouen que el ritual dels caps enclavats varia segons l'assentament i no respon a una mateixa expressió simbòlica.
