Etiqueta: ciutat ibèrica d'Ullastret
Descobreixen un barri iber fora de les muralles de la ciutat d'Ullastret
La troballa, un "canvi de paradigma", implica que la ciutat ibèrica hauria estat més poblada del que es creia fins ara, i que l'estany seria més petit
S'esllavissa un tram de la muralla del poblat ibèric d'Ullastret per la llevantada
Entre els efectes de la llevantada d'aquest dimarts hi ha l'esllavissada d'un tram de 10 metres de la muralla de la ciutat ibèrica d'Ullastret. És entre les torres 1 i 2, en un sector restaurat els anys cinquanta i seixanta. El jaciment ha tancat aquest dimecres i ho estarà fins que es retirin els blocs de pedra del circuit per on passen els visitants. Els tècnics del Departament de Cultura han anat al poblat per avaluar els danys.
Els nadons ibers enterrats sota les cases d'Ullastret van morir per causes naturals
Un estudi de la UAB i el MAC descarta els sacrificis i confirma que els nens s'enterraven a les cases de manera habitual
Un estudi situa una gran inscripció ibèrica a la muralla d'Ullastret
Han investigat tres blocs que contenen textos en ibèric de més de 20 centímetres d'alçada, una mida excepcional a la península
Les activitats del Dia Internacional dels Museus a la Bisbal i Ullastret
El Terracota Museu i la ciutat ibèrica fan una jornada de portes obertes i es podran visitar de nit
Una segona muralla i moltes incògnites: Les noves descobertes a l'illa d'en Reixac
Els arqueòlegs han continuat excavant la porta d'entrada a la ciutat ibèrica, que va aparèixer cremada i tapiada l'estiu passat
L'estany d'Ullastret, dels navegants ibers a la dessecació
Crònica d'una ruta guiada per les terres de l'antic estany, que es va omplir d'aigua per última vegada l'any 1994
Descoberta la porta ibera d'entrada a l'illa d'en Reixac, cremada i tapiada
És la més gran que s'ha localitzat en una ciutat iber, i era l'única d'aquest poblat, encerclat per l'estany d'Ullastret
La residència aristocràtica d'Ullastret, una mostra de poder de les elits iberes
És la segona construcció d'aquestes característiques al Puig de Sant Andreu i reforça la idea d'una societat jerarquitzada, segons l'arqueòleg Gabriel de Prado
