La porta principal de la ciutat ibèrica d'Ullastret podria haver tingut una gran inscripció monumental en llengua ibèrica, un cas excepcional a la península. Ho planteja un estudi publicat a la revista Cypsela per investigadors de la UdG, la UB, el Museu d'Arqueologia i el Departament de Cultura. Se centra en un bloc amb signes ibèrics recuperat del fossat l'any 2018, que es relaciona amb dos més trobats el 1947, en la primera campanya d'excavacions. Els autors afirmen que el darrer bloc descobert "confirma Ullastret com a paradigma de l’epigrafia monumental ibèrica" perquè no hi ha inscripcions monumentals enlloc més de la península ibèrica fins a l'època de l'imperi romà, i llavors ja són escrites en llatí, no pas en iber.
Els tres blocs es van trobar reutilitzats en una reforma de la muralla del puig de Sant Andreu que es va fer a mitjans del segle IV aC. Estaven situats, per tant, fora de la seva ubicació original. La hipòtesi que proposen els investigadors és que tots tres formarien part de la mateixa inscripció (cosa que per ara no es pot confirmar) i que inicialment s'haurien col·locat a la porta principal del poblat o al seu entorn. La funció, doncs, seria "d’autorepresentació, bé de la comunitat o bé d’alguns personatges de les elits ibèriques d’Ullastret". Els ciutadans haurien entès el text perquè a Ullastret hi havia una alfabetització alta: l'indici més important en aquest sentit és que s'han trobat inscripcions "en pràcticament tots els habitatges identificats". Aquest ús és una excepció perquè en l'època que hauria estat col·locat el text a la porta (a finals del segle V aC o al segle IV aC) l'escriptura es feia servir principalment per a usos comercials, productius i religiosos, no pas monumentals.
Les inscripcions dels tres blocs tenen més de 20 centímetres d'alçada: són les més grosses d'època ibèrica que s'han trobat a la península. Només n'hi ha d'una mida similar a la muralla de Cartagena, però ja són en llatí. Amb signes ibèrics, en destaquen unes de Badalona, malgrat que són notablement més petites, de com a molt 13 centímetres. Les tres pedres d'Ullastret tenen en comú que són gresos extrets del mateix puig de Sant Andreu; ara bé, no encaixen entre si ni per la forma ni pel text, tot i que el més probable és que formessin part d'un mateix text, com s'ha dit més amunt. Els investigadors apunten que no es pot descartar que hi hagi més blocs amb inscripcions a la muralla: com que un es va trobar invertit, n'hi podria haver més amb el text amagat.
I el text, què diu?
No tots els signes de les inscripcions es conserven sencers, de manera que els investigadors plantegen diverses maneres de llegir-los. En el cas del bloc més recent, hi identifiquen dos signes que es podrien llegir "ia". Pel que fa als dos blocs descoberts el 1947, diversos estudis han proposat lectures diferents. Els autors de l'estudi que ens ocupa ara proposen per al primer "aber" i per al segon "i" seguit de dos signes decoratius. I què volen dir, aquests fragments? "El fet que els textos dels tres blocs siguin tan curts impedeix fer una anàlisi lingüística acurada", adverteixen els investigadors. A més, la llengua ibèrica encara no s'ha desxifrat, a manca d'un text bilingüe prou llarg, però sí que se'n saben llegir els signes i se'n coneix el sistema fonètic.
Signen l'estudi Joan Ferrer, del grup de recerca LITTERA de la UB; Ferran Codina, dels Serveis Territorials de Cultura a Girona; Gabriel de Prado, responsable del MAC a Ullastret, i Carles Roqué, del Grup de Recerca en Geologia Aplicada i Ambiental de la UdG.
