La cala del Crit, situada al Paratge Natural de Castell-Cap Roig, entre els municipis de Palamós i Palafrugell, és un dels racons més misteriosos i emblemàtics de la Costa Brava. Avui dia, aquesta cala pertany al municipi de Mont-ras i només és accessible a peu o en bicicleta, seguint els camins naturals que es troben dins d’aquest espai protegit. La dificultat d'accés és precisament el que li atorga gran part de la seva tranquil·litat i encant, però també reflecteix un ric bagatge històric i llegendari que desperta la curiositat de tothom qui la visita.
Durant els segles XVI i XVII, el litoral català era constantment assetjat per pirates algerians i barbarescs, que buscaven capturar habitants per vendre’ls com a esclaus i saquejar propietats. Les cales amagades de la Costa Brava, tot i que servien com a refugis naturals per a pescadors, també eren utilitzades pels pirates com a punts d’arribada o amagatall.
Un exemple molt recordat és el de la cala Font Morisca, que rep el seu nom per la font d’aigua dolça de la zona. Els pirates la utilitzaven per abastir-se, sovint posant en perill els habitants de masos aïllats de la zona. Els seus atacs deixaven empremtes físiques i culturals, com l’origen dels noms del lloc o les llegendes que han perdurat fins a dia d’avui. El nom d’aquests indrets amagats prové d’una sèrie de llegendes que han sobreviscut al llarg dels segles.
La versió més coneguda està protagonitzada per una jove de la zona que s’havia enamorat d’un mariner. La història relata que esperava el seu estimat a la cala quan, desafortunadament, va ser atacada per uns pirates o bandolers. Els seus crits de desesperació van ressonar per tota la badia, deixant una empremta tan forta que el lloc va ser conegut per sempre com la cala del Crit.
Una altra versió situa la història en plena època de la pirateria algeriana, quan els pirates solien atacar la costa gironina. Un grup de pirates, capitanejat per Amara, es va refugiar a la cala Font Morisca, a prop de la cala del Crit, per agafar aigua dolça de la font. La seva presència va derivar en el segrest d’una de les filles d’un mas pròxim, conegut com cal Gall Peric. Segons la llegenda, aquell dia el cant del gall de la masia de cal Gall Peric, situada al bosc prop de la costa, va alertar els pirates de la presència humana.
Els invasors van atacar la masia i van segrestar una de les seves filles. La història explica que quan aquesta va ser portada a la cala amb la intenció de carregar-la al vaixell pirata, els seus crits desesperats van trencar el silenci del paratge. Altres versions suggereixen que un dels pirates va emetre un crit després de ser ferit per la noia quan es defensava. Quan la jove va ser portada cap al vaixell dels pirates, el crit provinent de la resistència desesperada de la noia (o del mateix pirata ferit en represàlia) es va fer sentir per tota la zona. Algunes versions expliquen que la jove va ser assassinada, mentre d’altres suggereixen que va aconseguir escapar.
Totes dues llegendes comparteixen un fil comú: la presència de la fúria i el dolor d’aquells que algun dia van habitar o passar per aquest paratge, marcant per sempre l’imaginari col·lectiu dels habitants.
Barba-rossa i els atacs corsaris a Palamós i Calonge
Mont-ras, avui un municipi amb sortida al mar, no sempre va comptar amb aquest privilegi. Tot i la seva proximitat al litoral, inicialment era d’interior, fins i tot després de la segregació de Palafrugell el 1858. La manca d’accés oficial al litoral significava, entre altres coses, que els habitants no podien accedir al servei militar de la marina, que requeriria ser veïns d’un municipi amb connexió marítima.
En aquesta situació, l’Ajuntament de Mont-ras, segons la memòria local, va negociar al voltant de 1920 l’obtenció d’una petita franja costanera amb l’Ajuntament de Palafrugell. El territori cedit estava format per tres cales: la del Crit, la de la Font Morisca i la del Vedell.
Segons les històries orals, Palafrugell podria haver cedit aquestes cales perquè, històricament, havien estat punts conflictius per als habitants locals, amb records d’atacs pirates i dificultats d’accés que les feien menys atractives o estratègiques. En contrast, Palafrugell conservava cales més emblemàtiques i accessibles, com Calella de Palafrugell o Llafranc, consolidant-les com a centres turístics i de navegació.
A través d’aquesta cessió simbòlica, Mont-ras guanyava accés al mar i amb això la possibilitat que els seus joves poguessin fer la mili a la marina, un honor que es considerava més prestigiat que el servei militar terrestre.
La cala del Crit no només destaca per la seva bellesa i història, sinó també pel vincle que ha creat amb els esforços de conservació del territori. A finals del segle XX va estar amenaçada per projectes d’especulació urbanística i portuària, que pretenien transformar aquest entorn verge en infraestructures artificials. Gràcies a la decisiva campanya "Salvem el Crit", impulsada per entitats ecologistes, veïns i defensors del patrimoni natural, es va aconseguir aturar aquests plans destructius. Aquest moviment forma part d’una de les moltes accions que han contribuït a protegir espais icònics de la Costa Brava i a preservar el seu caràcter natural per a futures generacions.
Actualment, la cala del Crit i les veïnes formen part del Paratge Natural de Castell-Cap Roig, protegit i preservat pel seu valor paisatgístic i mediambiental. Només són accessibles a peu, amb bicicleta o pel mar, la qual cosa conserva la seva tranquil·litat i autenticitat.
Més enllà de la seva bellesa natural, la cala del Crit és un espai carregat d’històries que parlen de tradició, de llegenda i del dia a dia d’aquelles comunitats que, en el passat, van desafiar un entorn ple de reptes. Tant si busques connectar amb la natura com submergir-te en un relat històric fascinant, aquest racó de la Costa Brava no deixarà de captivar-te.
