Fa molt de temps, quan la Bisbal d’Empordà era un poble dominat per l’església i governat sota l’ombra poderosa del Castell-Palau, es repetia un secret a cau d’orella entre els seus habitants: un misteriós túnel subterrani connectava els racons més emblemàtics de la vila. Es tractava d’un passatge secret que unia el Convent de Sant Sebastià, el Castell, l’església de Santa Maria i el riu Daró, un passatge utilitzat per bisbes, nobles i religiosos per escapar-se o comunicar-se en moments de conflicte.
La vida al poble mai no era senzilla. Les guerres, els saquejos i les invasions planaven constantment sobre les ments dels bisbalencs. Però, segons explicaven, el túnel, amagat sota metres de terra, havia estat construït per protegir els grans senyors i les autoritats religioses. En les nits més fosques, quan el silenci s’apoderava dels carrers i la tramuntana feia arquejar els pins, els vilatans asseguraven haver sentit sorolls apagats i murmuris sota terra. Alguns deien que eren els bisbes fugint cap al riu, altres que es tractava de tresors amagats per protegir-los dels saquejadors. I hi havia qui assegurava que eren les ànimes atrapades allà dins, custodiant els secrets del túnel per tota l’eternitat.
El túnel començava al Convent de Sant Sebastià, a la sortida de la vila en direcció a les Gavarres. Els frares, homes savis i prudents, mantenien el secret sobre la seva existència. Quan el convent era atacat per soldats o bandits, desapareixien sense deixar rastre, endinsant-se al passatge subterrani que es trobava sota una fresquera, al costat del refectori. Aquest túnel els conduïa fins al Castell-Palau, on podien refugiar-se sota la protecció dels bisbes de Girona. Es deia que dins el túnel hi havia portes secretes que només els iniciats podien trobar i que els passadissos sinuosos eren un autèntic laberint, dissenyat per despistar qualsevol perseguidor.
El Castell també estava connectat amb l’església de Santa Maria, el centre religiós més important de la Bisbal. En moments de greu perill, els nobles podien escapar-se per aquells passadissos foscos, que sortien de lo Canó, i arribaven fins al temple. S’explica que una vegada, durant un atac inesperat d’uns soldats, el bisbe va desaparèixer als ulls de tothom mentre la tropa irrompia al castell. Dies més tard, els vilatans el van veure passejant tranquil·lament prop de l’església de Santa Maria, com si res no hagués passat. Els més atrevits murmuraven que el túnel havia estat el seu salvavides. Expliquen també que, no fa molts anys, quan es va arranjar el terra de l’església va aparèixer el túnel, tot i que el van fer tapar immediatament per evitar problemes.
A més del convent i el castell, s’explicava que aquest passatge secret conduïa fins al riu Daró, un lloc clau per proporcionar aigua o per fugir en moments de perill. Els vilatans que vivien a prop del riu asseguraven que, durant les nits més tranquil·les, podien sentir sorolls estranys sortint de sota terra. “Són els bisbes amagant els seus tresors”, deien alguns. Però hi havia qui afirmava que el riu era la sortida final del túnel i que, un cop hi arribaves, podies fugir cap a un refugi segur.
Amb el pas dels anys, ningú no ha tornat a sentir parlar del túnel. Alguns expliquen que s’havia ensorrat després d’un terratrèmol o una inundació del Daró, mentre que d’altres afirmen que va ser tancat deliberadament per evitar que els secrets dels poderosos caiguessin en mans equivocades. Però malgrat tot, la història mai no s’ha perdut.
Fins avui, els més curiosos caminen pels carrers de La Bisbal d’Empordà preguntant-se per les seves antigues entranyes. On acaba el passatge del castell? Per què el Daró és testimoni d’aquesta llegenda, si cap arqueòleg no n’ha trobat mai les proves? Potser el túnel encara existeix, amagat sota tones de terra, de silenci i d’història, esperant que algú reveli el seu misteri.
I així, la llegenda roman viva, xiuxiuejada entre les pedres antigues de la Bisbal i els murmuris del riu Daró. Ningú no sap del cert si el túnel és realitat o fantasia, però al capdavall, sota les ombres dels seus carrers, sembla que el passat sempre deixa portes entreobertes.
