Si pensem en establiments emblemàtics de la Bisbal —i no n'hi ha pas pocs— un dels que ens vindrà al cap és la Drogueria Farreny, que es reivindica com un dels més antics. Fundada el 1875 per Ramon Farreny Iglesias, no tenia el mateix nom ni venia el mateix que ara, però malgrat els canvis enguany fa 150 anys. Els propietaris han previst actes de celebració, el primer dels quals es feia la setmana passada a l'Arxiu Comarcal: una conferència de l'arxiver Josep Matas i la projecció d'un vídeo de Xevi Codolà que repassaven la història de la botiga. L'interès va ser tal que la sala es va desbordar. Alguns veïns es van quedar drets i d'altres van haver de girar cua.
El local del carrer de la Riera va obrir amb el nom de La Fidelidad. "Ara no se solen posar aquests noms tan romàntics, però el rebesavi el va encertar perquè l'energia que heu encomanat els clients fidels i contents és la mateixa que ens ha fet arribar als 150 anys", explica Marc Vilà, cinquena generació —i actual— al capdavant de l'establiment. Ramon Farreny es va instal·lar a la Bisbal procedent d'Igualada i en un principi va treballar en una farmàcia de la plaça Major perquè sabia fer litines, una aigua carbonatada recomanada per tractar tota mena de mals. Al cap de poc va obrir el negoci propi, on no venia només pintures i licors, sinó sobretot dolços que feia a l'obrador del tercer pis.
Començava una pastisseria nova en una vila que ja en tenia unes quantes. Josep Matas en compta 12 (6 confiteries i 6 fleques que també venien dolços). Robert Vilà, pare d'en Marc i quarta generació, n'enumera 8 a l'entorn de la plaça Major: les pastisseries Font, Arpa, Graupera, Roura... Per a Matas, la concentració elevada de locals s'explica pel característic nucli d'hisendats que vivia a la Bisbal des del segle XVIII: els Galí, Marimon, Salomó, Vancells... "Els bisbalencs som encara llaminers per la tradició històrica d'aquestes famílies", comenta. Afegeix que les pastisseries no tindrien cap mena de sentit sense aquest "sector de privilegiats amb un poder adquisitiu molt alt, perquè la gent malvivia". Aquells primers anys van ser una època de prosperitat a la Bisbal, malgrat la tercera guerra Carlina, que va fer fortificar la vila durant una temporada per intentar evitar els saquejos de la colla del general Savalls.
Als anys trenta del segle XX l'obrador de pastisseria va tancar i van guanyar pes els articles de drogueria. A principis de segle la botiga va renovar el mobiliari, que encara es conserva avui. "El petit comerç no està tan malament com diuen, però s'hi ha de ser. No és obrir la porta i esperar que vinguin", reivindica Marc Vilà, que assegura que hi ha un "bri d'esperança" per a les botigues de poble, que "encomanen valors més ètics en la compra". Li va fer costat Ramon Rovira, de la també centenària Drogueria Rovira de Barcelona, que va intervenir en l'acte des del públic per afirmar que "els establiments singulars no fracassaran mai, ni les xarxes socials ni res del que vingui els farà ombra". Vilà afegeix que cada dia aixequen la persiana amb molta il·lusió i empenta.
Matas va acabar la conferència explicant un episodi del principi de La Fidelidad, tot llegint una nota escrita per Ramon Farreny. El 1890 hi va haver una explosió a l'aparador perquè va caure un misto sobre un paquet de pólvora que s'havia desfet. Les flames van anar cap al carrer i l'únic ferit va ser ell, amb algunes cremades a les mans i al coll, i uns danys a la botiga valorats en 400 pessetes. Farreny va escriure, tot revelant la causa de l'accident: "Mal moment per encendre la cigarreta".
