Al pis superior de l'Ajuntament Vell hi ha dos estudis de ràdio nous de trinca, però els micròfons estan apagats, les taules de la redacció, buides, i no hi ha tècnic de so. L'emissora municipal, Ràdio Bisbal, va de baixa. Fa tot just dos anys començava la temporada amb una quinzena de programes propis, però ara la gran majoria s'han esfumat de la graella: només queda un informatiu setmanal i la proposta d'humor Tal com raja, que està en pausa. No hi ha cap coordinador o director, ni treballadors en plantilla. En aquest article analitzem la situació de la ràdio, la comparem amb etapes anteriors i preguntem a l'Ajuntament quins plans té.
Nando Gamero va entrar a l'emissora fa quatre anys i des de llavors hi fa, com a voluntari, el Tal com raja amb Francesc Cordón, "Colom". Un programa setmanal d'humor que juga amb l'actualitat, segons la seva definició. Hi han passat convidats de renom com Ignasi Terraza, Sílvia Abril, Manolo García o, aquest mateix octubre, Santiago Auserón. Fins i tot van fer una radionovel·la. Gamero rep L'aguait acompanyat d'un dels col·laboradors del format, el periodista Pere Pons, que va ser un dels fundadors de l'emissora als anys vuitanta. Tots dos coincideixen que Ràdio Bisbal està abandonada i que, malgrat que han plantejat a l'Ajuntament de reactivar-la, no han aconseguit avançar. Gamero lamenta que tot i que el seu programa es publica al web, alguns capítols ni tan sols han sonat per l'FM. També li sap greu que el segon estudi, una petita cabina de so, no es faci servir: és un traster, assegura.
Pons creu que en l'estructura de la ràdio hi hauria d'haver dues o tres persones que cobressin un sou: com a mínim un coordinador amb perfil periodístic i un tècnic. Una de les seves tasques hauria de ser, apunta, "engrescar les associacions, els col·lectius i els particulars perquè fessin el seu espai a la ràdio", de manera que es formés una graella on tothom qui volgués tingués un programa. A més, hi hauria d'haver uns informatius independents del govern, que podrien donar veu en espais específics a l'alcalde i a l'oposició, i s'haurien de buscar anunciants que financessin una part del cost del mitjà. "Tot això no requereix gaires diners, només dues persones", diu Pons, que coincideix amb Gamero que tot és qüestió de voluntat. El copresentador de Tal com raja admet que després de quatre anys s'ha plantejat tirar la tovallola.
Fa gairebé un any que el govern va recuperar l'informatiu setmanal, La Bisbal al dia, que s'emet els divendres. Inicialment l'elaborava el mateix equip de comunicació de l'Ajuntament, que locutava les notes de premsa publicades al web. El regidor de Comunicació, Gaëtan Chapel, explica a L'aguait que aquesta tardor n'han canviat l'estructura i que ara cada programa és un monogràfic sobre "un tema d'interès local" que compta amb la participació d'un convidat relacionat amb l'actualitat. Presenta el programa l'actriu Mar Torrelles, però no hi ha cap equip periodístic independent. D'altra banda, qui fins ara estava contractat per fer de tècnic de so ha passat a fer tota la jornada al Teatre Mundial, de manera que la ràdio ja no té un operador fix. Des de l'inici de la temporada l'informatiu ha dedicat una edició als fets del 6 d'octubre de 1869, una al cantautor Mazoni, i han entrevistat l'alcalde i el regidor de Comerç. Els regidors de l'oposició encara no han passat per l'estudi. Chapel comenta que tenen previst dedicar un programa al mes a l'alcalde o a un dels regidors, que respondran les preguntes que enviï l'audiència.
El regidor de Comunicació assegura que és normal que l'emissora tingui alts i baixos: "Totes les ràdios locals viuen moments més àlgids o més tranquils segons la motivació dels voluntaris i de la quantitat de gent disponible". Val a dir que el mateix Chapel hi copresentava un programa fins que va ser nomenat regidor a finals del 2024, Denominació d'orígens. En un dels últims plens, preguntat per l'exregidor Carles Puig, el batlle Òscar Aparicio va reconèixer que cal "replantejar com recuperem la força que tenia la ràdio amb els voluntaris". Chapel explica que volen redactar una memòria o reglament que n'estableixi l'organització i el sistema de finançament, i que el ple aprovi un pla de programació. És partidari de designar un director de l'emissora —diu, però, que el càrrec no seria pas remunerat. Actualment l'únic òrgan de govern que existeix és un consell presidit per l'alcalde i format per regidors de tots els grups polítics, però el mateix Chapel apunta que no es reuneix mai. Aquest òrgan l'haurien d'integrar, a parer seu, "persones que donin credibilitat a la ràdio, com experiodistes o gent del món cultural o associatiu". No hi ha cap data fixada per aplicar aquests canvis: Chapel només avança que "d'aquí a uns mesos" podrien començar a crear la nova estructura. "La nostra preocupació és fer una emissora amb contingut local, no pas omplir-la de música o de programes fets a fora. Que aporti un plus al municipi", conclou.
Mentrestant, a més dels dos programes propis que esmentàvem al començament de l'article, la graella del 107.4 FM es completa amb la imprescindible radiofórmula i amb produccions d'altres emissores: cada dia s'emet l'informatiu matinal Supermatí que fan conjuntament Ràdio Palafrugell i Ràdio Capital, i també hi ha els magazins setmanals Coblejant (del món de la sardana) i Fes Ta Festa (de cultura popular), així com el programa musical Ruta 66 produït per Ràdio Vilafant.
L'Ajuntament aposta perquè l'emissora se sostingui gràcies al voluntariat, cosa que la condemna cíclicament a períodes de silenci. Aquest, però, no és pas el model de totes les ràdios municipals de la comarca. Ràdio Palamós té un pla de programació aprovat des del 2022, dos informatius diaris i un equip tècnic i periodístic d'una desena de persones. La producció dels programes està externalitzada i és responsabilitat d'Acar Produccions. La plantilla de Ràdio Palafrugell la integren tres locutors i a la graella hi ha informatius i pòdcasts d'història, cultura, esports i ciència. Al consistori li va costar l'any passat uns 32.000 euros, i n'hi va destinar 120.000 més en inversions. Per contra, Ràdio Begur i Ràdio Montgrí beuen principalment de la radiofórmula i de programes aportats per la Xarxa de Comunicació Local.
Els alts i baixos de Ràdio Bisbal
La ràdio bisbalenca ha tingut èpoques de molta activitat, sempre gràcies als voluntaris. Pere Pons recorda com van començar les emissions als vuitanta amb una sabata i una espardenya: "Érem en un galliner, en un edifici abandonat del Remei. Vam crear un estudi amb maons i el vam insonoritzar amb capses d'ous". Per aquelles instal·lacions hi van passar "tots els polítics de la comarca" en campanya electoral. Al cap de poc es van traslladar en un local del desaparegut centre comercial Bisbal Futur: "Tot de manera alegal, perquè esperàvem que ens donessin la llicència". En aquella època la ràdio va tenir uns quants directors i diversos col·lectius participaven en la programació, de les nou del matí a les nou del vespre. I les empreses locals s'hi anunciaven.
Ja més recentment, una de les etapes de més ebullició va començar el 2013, quan es va posar fi a anys de radiofórmula enllaunada per passar a fer programes propis. Fins llavors Ràdio Capital, emissora privada d'àmbit comarcal, s'havia ocupat de mantenir-la sonant. Un equip de voluntaris va presentar un projecte per rellançar Ràdio Bisbal, que es va posar en marxa en el primer mandat d'Òscar Aparicio. Al començament va fer de coordinadora la periodista Sònia Deulofeu, però aviat aquesta tasca va correspondre en solitari a Manel Magrinyà, que dirigia un magazín de quatre hores en directe els dissabtes al matí. Magrinyà explica a aquest mitjà que el programa "en el seu moment àlgid va arribar a tenir una quarantena llarga de col·laboradors" i que van treballar sempre "amb una independència absoluta de l'Ajuntament". Afegeix: "No vaig admetre cap mena de pressions polítiques [...] i això em va provocar més d’un maldecap amb els polítics de torn, sobretot pel contingut independent dels informatius".
Els estudis eren als pisos dels Mestres, al carrer del Morró, i estaven "absolutament degradats", "queien a trossos", perquè no s'hi havia fet cap manteniment durant molts anys. El 2017 va ser el final d'aquesta etapa, quan es va fer malbé el repetidor a causa d'una tempesta. Els voluntaris es van plantar i van exigir un canvi d'ubicació. El 2020 es van estrenar els estudis a l'Ajuntament Vell, després d'una inversió de 20.000 euros aprofitant que es rehabilitava l'edifici i se'n definien nous usos. Ràdio Capital va instal·lar l'antena nova a la teulada. La represa va ser accidentada perquè l'emissió per FM només se sentia "als quatre carrers que envolten l'estudi", i encara ara no se sent en tot el terme municipal. D'ençà del trasllat, la programació no ha acabat d'engegar, tot i que algun any hi ha hagut programes propis fets per uns quants col·lectius de la ciutat, com l'Oficina de Català, les escoles, l'institut o El Trampolí. Magrinyà creu que perquè Ràdio Bisbal funcioni li cal pressupost: "És el hàndicap històric contra el qual s’han estavellat tots els projectes anteriors".
