L'Arxiu Comarcal torna a treure a l'aire lliure fotografies del bisbalenc Emili Casas. Fa dos anys ja van omplir el carrer del Teatre Vell —i les ruïnes de l'edifici que li dóna nom— amb una selecció de les seves composicions. Llavors eren majoritàriament instantànies de la vida a la Bisbal i pobles veïns; ara són retrats, gairebé tots d'estudi, que es poden veure en lones de gran format, de dos per tres metres.
Les fotografies es van fer entre el 1911 i el 1928 a l'estudi de l'Aigüeta, excepte un parell que són a l'exterior. A banda d'aquestes lones, la mostra continua al voltant dels finestrals de l'arxiu, on apareixen algunes persones retratades gairebé en mida natural. Hi ha gent de totes les classes socials, de treballadors a benestants passant per guàrdies civils, i de totes les edats. No s'han pogut identificar perquè els registres on probablement es guardava aquesta informació van ser destruïts durant el bombardeig franquista del 1939, que va afectar el local de Casas. També es van perdre les fotografies de la primera època, entre els anys 1906 i 1911, en aquest atac. El fons d'Emili Casas està format per vora 18.000 fotografies, gairebé el 90% retrats, i està totalment digitalitzat. La mostra al carrer es podrà veure fins al setembre del 2027.
El fotògraf va néixer al Pont Major, a Girona, el 1879 i tretze anys després la seva família es va traslladar a la Bisbal per dedicar-se a elaborar i vendre licors. El negoci no els va sortir bé i se'n van anar viure a Barcelona, excepte l'Emili, que amb dinou anys es queda a la Bisbal a fer de taper. No és fins que en té vint-i-set que obre l'estudi de fotografia. També es va dedicar a la pintura i a l'escultura.
