Noves excavacions a la ciutat ibèrica d'Ullastret han descobert un barri situat a la perifèria, fora de les muralles. Les troballes s'han fet en vuit zones, molt pròximes entre si, al nord de l'illa d'en Reixac. Són en un sector que els arqueòlegs pensaven que en època ibèrica estava cobert d'aigua de l'estany d'Ullastret, per això diuen que es troben davant d'un "canvi de paradigma". El responsable de la seu del Museu d'Arqueologia, Gabriel de Prado, explica que l'estany devia ser en aquesta època notablement més petit del que creien fins ara. Aquesta descoberta els obliga a replantejar el paisatge i la manera com hi estava distribuïda la població.
El barri perifèric s'ha descobert en una zona on no s'hi havien trobat mai assentaments humans. El càlcul inicial és que ocupava una hectàrea i mitja, però podria fins i tot arribar a les cinc hectàrees i ser equivalent a l'extensió de l'illa d'en Reixac. Això vol dir que a la ciutat ibèrica hi podrien haver viscut força més de les 6.000 persones que s'estimaven fins ara.
Quina mena de construccions hi havia al barri? Els arqueòlegs les han d'estudiar més, però d'entrada identifiquen tant habitatges com espais de treball i d'emmagatzematge. De Prado dibuixa la hipòtesi que l'assentament estaria relacionat amb el comerç marítim, tenint en compte que l'estany d'Ullastret connectava amb el mar. "Sabem que hi havia població més enllà de les muralles perquè moltes activitats es feien a fora: les pedreres, l'agricultura i la ramaderia. Normalment no en trobem evidències, però gràcies a aquestes troballes en tenim testimonis tangibles molt valuosos per entendre-les", apunta l'arqueòleg. Les restes són d'entre els segles IV i III aC, cap al final del període ibèric, i són les més importants que s'han trobat mai fora de les muralles.
Pel que fa a l'extensió de l'estany, se sap que abans de dessecar-se, al segle XIX, ocupava unes 200 hectàrees (el doble que el de Banyoles). Els arqueòlegs ja comptaven que en època ibèrica l'extensió era menor, d'entre 100 i 150 hectàrees, però amb els nous jaciments descoberts s'ha de reduir molt més. Això desmunta part de la reconstrucció en 3D de la ciutat que es va fer fa deu anys, en què apareixia una massa d'aigua molt més grossa. L'extensió real de l'estany i els materials trobats s'estudiaran durant els pròxims quatre anys en un projecte liderat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.
L'estany d'Ullastret, dels navegants ibers a la dessecació
A banda de les restes ibèriques, també s'ha localitzat un fons de cabana de la primera edat del ferro. És la primera estructura d'aquesta època que es pot excavar completament a Ullastret, perquè les que s'havien trobat fins ara estaven enderrocades, amb construccions iberes a sobre. Data del 550 aC aproximadament, just en la transició cap a l'època ibèrica.
Aquestes excavacions s'han fet durant les obres de modernització dels sistemes de reg de les comunitats de la presa de Colomers i del molí de Pals. El MAC destaca que han estat un exemple de bones pràctiques a l'hora de fer arqueologia preventiva, i que hi ha hagut molt bona coordinació entre els promotors de les obres, els arqueòlegs i les administracions. De fet, De Prado ha apuntat que les restes no s'haurien pogut trobar a través de sistemes de prospecció: si no arriba a ser per les excavacions preventives arran de les obres, continuarien enterrades. Ja s'han tornat a tapar o es taparan de seguida, per garantir que es conserven.
Les descobertes no s'han limitat a Ullastret ni a l'època ibèrica: han sorgit 12 jaciments en tot l'Empordà. Destaca Llabià, on s'ha trobat un espai altmedieval que podria ser una església traslladada al segle XIV. A la Tallada hi ha jaciments del neolític i a Empúries han quedat al descobert unes piscines romanes per fer salaó.
