Hi ha muntanyes que impressionen per la seva alçada i d'altres pel lloc on són. El Quermany no supera els 220 metres d'altitud, però la seva situació privilegiada el converteix en un dels grans miradors naturals del Baix Empordà. Des del cim, la mirada abraça els arrossars de Pals, les illes Medes, el massís del Montgrí, les Gavarres, el castell de Begur i, en els dies més clars, fins i tot els Pirineus.
Aquest gran aflorament granític, situat principalment dins el terme municipal de Pals, molt a prop dels límits de Regencós i Begur, ha estat durant segles un punt de referència per als habitants de la comarca. Avui és un espai estimat pels excursionistes; antigament fou una muntanya de treball, de pedreres, de boscos i de camins.
La roca gran
El mateix nom del Quermany ens explica què tenim al davant.
La primera part, quer, és un mot d'origen preromà molt freqüent en la toponímia catalana i significa roca, penyal o cingle. El trobem en noms tan coneguts com Queralt, Querol, Queralbs o el Puig del Quer.
La segona part, many, sembla correspondre a una evolució del llatí magnus, és a dir, «gran». L'evolució del grup gn cap al so ny és habitual en la nostra llengua i es troba en nombroses paraules catalanes.
Per tant, Quermany significaria literalment «la roca gran» o «el gran penyal», una definició que descriu perfectament aquest enorme bloc granític que emergeix damunt la plana empordanesa i que, des de temps immemorials, ha servit de fita natural per als pobles del seu entorn.
Una muntanya de granit
El Quermany forma part dels últims contraforts del massís de Begur, constituïts principalment per granits formats fa centenars de milions d'anys. L'erosió pacient del vent, la pluja i els canvis de temperatura ha modelat aquests blocs fins a donar-los les formes arrodonides tan característiques del paisatge empordanès.
Passejant pels seus camins és fàcil descobrir enormes roques que semblen equilibrades de manera impossible, esquerdes naturals i curioses formes escultòriques creades únicament per la natura.
El massís presenta dos cims principals: el Quermany Gros, el més elevat, i el Quermany Petit, tots dos separats per petites fondalades cobertes de bosc mediterrani.
Les pedreres del Quermany
Durant segles, aquella roca gran no fou només un element del paisatge, sinó també una font de riquesa.
Les pedreres del Quermany proporcionaren un granit de gran qualitat utilitzat en la construcció de cases, marges, ponts i nombroses edificacions del Baix Empordà. Encara avui són visibles les cicatrius deixades pels picapedrers: fronts d'extracció, blocs abandonats i marques de falques que recorden una activitat que donà feina a moltes famílies fins ben entrat el segle XX.
És un patrimoni industrial discret, però molt representatiu de la manera com els nostres avantpassats aprofitaven els recursos que els oferia el territori.
Un balcó privilegiat
Poques elevacions ofereixen una visió tan completa de la comarca.
Cap al nord s'estenen els arrossars de Pals, que canvien de color al llarg de l'any: inundats a la primavera, d'un verd intens a l'estiu i daurats abans de la sega.
Més enllà apareixen el Montgrí i les illes Medes, guardians de la costa empordanesa des de fa mil·lennis.
Cap al sud destaca la silueta del castell de Begur dominant els turons, mentre que a ponent les Gavarres tanquen l'horitzó amb els seus extensos boscos d'alzines sureres i pins.
És un paisatge que resumeix l'essència mateixa del Baix Empordà: mar, plana agrícola, pobles medievals i muntanya reunits en una sola mirada.
Un espai viu
El Quermany conserva encara un ric mosaic de vegetació mediterrània. Hi predominen els pins pinyoners i blancs, les sureres, els arboços, els brucs, les estepes i el romaní, que perfuma els camins durant bona part de l'any.
També és refugi de senglars, guineus, esquirols, genetes i nombroses espècies d'ocells rapinyaires i forestals que aprofiten aquest corredor natural entre les Gavarres i la costa.
Els incendis que periòdicament han afectat aquest sector de l'Empordà recorden la fragilitat del paisatge mediterrani, però també la seva extraordinària capacitat de regeneració.
Un patrimoni per redescobrir
Malgrat trobar-se a tocar de nuclis tan visitats com Pals o Begur, el Quermany continua essent un gran desconegut per a molts visitants.
Potser aquesta és precisament la seva màgia. No cal que sigui la muntanya més alta per convertir-se en un dels millors miradors de la comarca. N'hi ha prou amb la seva roca immensa, la mateixa que probablement li donà nom fa més de dos mil anys, perquè des del seu cim l'Empordà s'estengui als nostres peus com un gran mapa viu.
Quan hom hi arriba i contempla la plana, el mar i les muntanyes, comprèn immediatament que aquell antic topònim era una descripció perfecta: el Quermany és, senzillament, la gran roca de l'Empordà.
