Alba Solés Coll (la Bisbal, 1975) ha estat regidora de Medi Ambient aquest mandat i ara vol fer un pas més i ser l’alcaldessa de la Bisbal. La CUP ha governat la ciutat els darrers vuit anys, gràcies a un tripartit encapçalat per ERC. Solés és músic, arqueòloga i membre de l’associació Atzagaia, dedicada a la difusió del patrimoni arqueològic i cultural. Entre el 2011 i el 2015 va ser regidora de govern a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní per Avenç-AM —una formació associada a ERC—, i des del 2019 és regidora per la CUP a l’Ajuntament de la Bisbal.
Dieu que ara teniu ganes de liderar el govern municipal. Els darrers vuit anys de coalició amb ERC i En Comú heu renunciat a coses que no compartien els vostres socis?
Tenim la sensació que hem portat la iniciativa. Més que renunciar, ens sembla que hem aportat projectes, idees i maneres de fer les coses que per a la CUP són molt habituals i potser per a altres grups no tant. Hem aportat coses que el conjunt del govern s’ha fet seves.
Per exemple?
No m’agradaria particularitzar. A la CUP no som partidaris de dir que una cosa s’ha fet perquè nosaltres l’hem començat.
Si Esquerra torna a guanyar les eleccions, voldreu repetir la coalició de govern?
Depèn del que ens proposin i de les iniciatives que ens deixin prendre.
Donaríeu suport a altres formacions polítiques diferents d’ERC i d’En Comú?
Tenim clar a quines no donaríem suport. Hem de veure quines són les propostes.
A quines no donaríeu suport?
M’ho reservo.
El 2015 us vau presentar per primera vegada a la Bisbal i de seguida vau entrar al govern. Creieu que us beneficia o us perjudica, no haver estat mai a l’oposició?
No t’ho puc dir, perquè no hi hem estat. Hem treballat i après molt, i de seguida vam veure que on intervenia la CUP, passaven coses en positiu. La decisió ha estat positiva.
Proposeu crear una empresa municipal de serveis públics. Quins serveis oferiria i com ho fareu?
S’ha de veure com ho farem. L’empresa ha de fer possible que es gestionin més eficaçment els serveis que ja presta l’Ajuntament, com la recollida de residus. Nosaltres gestionem directament el rebuig, però de la resta de fraccions se n’ocupa el Consell Comarcal. També són públiques la llar d’infants i la residència geriàtrica. Volem recuperar la gestió de l’aigua. Ho gestionaríem més professionalment.
Aquest 2023, el capítol de personal representa el 52% del pressupost, cosa que l’oposició ha qualificat d’insostenible. La incorporació de serveis de gestió pública faria augmentar aquest capítol?
Per a nosaltres no és un problema. Al contrari, apostem perquè els serveis siguin municipals. Administracions anteriors de l’Ajuntament n’han externalitzat. Apostem pel capítol 1 i perquè al consistori hi hagi treballadors professionals ben remunerats. El capítol 1 és una embranzida per a la gestió municipal.
Què pot fer l’Ajuntament per afavorir la integració dels nouvinguts i augmentar l’ús del català?
Ho portem al programa i no concretaré les propostes. La llengua ha de ser un eix d’integració i de comunicació entre els ciutadans de la Bisbal. Tots som bisbalencs. També cal fer feina de cohesió comunitària. Seran dos eixos importants. Falta molta feina d’integració comunitària a les entitats municipals, que són molt potents.
Què pot fer l’Ajuntament per combatre els efectes de la sequera?
Nosaltres parlem de decreixement. És una oportunitat per viure millor, i la gestió de l’aigua és una de les fórmules. De moment aquí no tenim problemes de sequera, sembla que encara vivim del Glòria. Hem de fer auditories energètiques i d’ús de l’aigua per millorar-ne el consum i tractar les pèrdues de la xarxa. Tenim previst fer un estudi hidrològic, que a la Bisbal no s’ha fet mai, del que tenim al subsòl i no aprofitem. Hi ha aigua que potser no serviria per a beure, però sí per a regar o per a la neteja viària. També podríem aprofitar l’aigua regenerada de la depuradora abans que arribi al riu.
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
El 2015 es va crear l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania, que ha assumit competències d’habitatge. Hi ha convenis amb el Consell Comarcal, que gestiona habitatges de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. L’Ajuntament té habitatges en propietat i també en gestiona de cedits per a lloguer social. Tot això s’hauria de posar en conjunt per rendibilitzar els esforços. Seríem més eficaços treballant des del consistori, perquè el Consell s’ha d’ocupar de tota la comarca.
A l’enquesta ciutadana, alguns veïns ens deien que la Bisbal està en decadència i comença a ser un poble dormitori. Què en penseu?
No tenim aquesta percepció. Decadència en quin sentit?
Els veïns ens parlaven de locals buits, que hi ha poques festes per al jovent i que a la via pública detecten manca de neteja i voreres i asfalt deteriorats, per exemple.
Has dit coses una mica superficials, però si són importants per a la gent de la Bisbal, suposo que s’han de tenir en compte. No tinc la sensació que sigui una ciutat decadent, gens ni mica. Trobaria a faltar més carrer.
En quin sentit?
A la fira del primer de maig hi havia molta vida, i per Sant Jordi la gent estava molt contenta de sortir al carrer. Moltes accions al carrer generen molèsties, i has de triar no molestar o fer vida. La Bisbal és molt participativa, no tinc la sensació que no hi hagi vida. No sé quin perfil de persones et deien això.
D’edats diverses.
En la neteja hi coincideixo, hi ha zones que en requereixen molta, cosa que no és normal. La gent ha de ser més responsable. Si tens una deixalla i no hi ha cap paperera a mà, te la guardes i la llences quan en trobis o a casa. Falta molta pedagogia, hi ha gent que deixa defecar els gossos al carrer i no ho recull. Si només s’entén amb mesures coercitives i sancionadores, potser s’haurà d’anar per aquí. D’entrada, intentem fer pedagogia.
Al govern heu fet prou en via pública?
No, segur que no. La mobilitat inclusiva s’ha de treballar. En moltes voreres no s’hi pot circular en cadira de rodes, en cotxet o amb un gos. Hi ha projectes per fer vies de plataforma única. El primer que cal fer és un estudi de mobilitat inclusiva.
Els veïns també ens demanaven més activitats per al jovent. Els dos últims mandats us heu ocupat de l’Àrea de Cultura. Què heu fet per augmentar l’oferta de lleure?
Hem treballat transversalment amb l’Àrea de Joventut i la d’Esports. L’Ajuntament col·labora amb totes les entitats, que són les que porten la iniciativa, i està bé que sigui així.
Demanava alguna acció més concreta que hagueu fet a l’Àrea de Cultura.
Per exemple?
Per augmentar l’oferta. Heu fet activitats noves?
L’Àrea de Cultura és hiperactiva, fa moltíssimes coses cada setmana. Llavors és qüestió de si la gent hi participa o no. D’activitats n’hi ha moltes durant tot l’any.
El model turístic actual és sostenible? Quina mena de turisme voleu per a la Bisbal?
Discrepem totalment de les polítiques turístiques de com més, millor. El turisme en si, no molesta, però apostem pel turisme cultural i familiar, més que pel de gran envergadura. Amb la Covid es va fer evident que si només vius del turisme, quan passa alguna cosa estàs venut. Faràs qualsevol cosa perquè vinguin. Un amic meu sempre diu “si vols un poble empobrit i sotmès, promociona’l turísticament”. Hi ha d’haver un equilibri. No som gens partidaris de polítiques agressives de turisme de masses. No ens aporta res.
Cobren massa, els polítics? A l’enquesta demanaven que l’alcalde s’abaixés el sou.
És correcte el que es cobra. L’alcalde té un barem del que pot cobrar segons el nombre d’habitants. La resta de regidors cobrem per assistències als plens i a les comissions informatives.
Si sou alcaldessa, mantindreu el sou actual?
No.
L’abaixareu o l’apujareu?
L’abaixaríem.
Què es pot fer des del món local per avançar cap a la independència?
Molestar molt. Recuperar els carrers i treballar de valent. Els últims anys han estat nefastos. El declivi del procés ha estat un desastre. Qui hi havia al capdavant, o no s’ho va creure o no s’hi va atrevir. Després va venir la Covid, que sembla una bajanada, però ha estat horrorosa. Hem de tornar a sortir al carrer i fer fressa.
Una pregunta a llarg termini: com voldríeu que fos la Bisbal d’aquí trenta anys?
Una ciutat amable, amb convivència, on la gent visqui feliç. Que els que vulguin venir-hi a viure puguin teixir-hi un futur. No ens imaginem una ciutat més gran del que és ara. La Bisbal és perfecta en nombre d’habitants i en serveis. El comerç local encara té camp per córrer.
