Joan Beltran Vilagrasa (Barcelona, 1971) és el candidat a l’alcaldia d’Ullastret de Treball i Compromís-Acord Municipal, una llista associada a ERC. Beltran és veterinari i treballa al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Viu a Ullastret des del 2007 i és regidor des del 2019. El darrer mandat Treball i Compromís ha estat a l’oposició, tot i que Beltran assegura que han anat als plens “a no fer res” perquè l’equip de govern no els ha demanat mai l’opinió.
Quin balanç feu de la vostra tasca a l’oposició els darrers quatre anys?
No podem parlar de balanç. Abans de prendre possessió, l’alcalde actual em va cridar. Pensava que era perquè les coses canviessin i es comptés amb la veu de tothom, però en lloc d’això em va dir que érem quatre [regidors] contra tres i cap a casa. Els plens duraven cinc minuts. Al principi del mandat vam intentar construir, però vam veure que no era possible. Per evitar mala maror, ens absteníem en totes les decisions. Com que no ens han demanat mai l’opinió, no l’hem donat, tot i que els vam dir que volíem participar. No han volgut comptar amb nosaltres, malgrat que les eleccions van ser molt ajustades. Hauríem pogut no anar als plens, però per respecte a la gent que ens ha triat, hi hem anat. A no fer res, perquè no han volgut.
Com valoreu la feina del govern?
Han estat uns anys complicats per la Covid. Ara som 250 habitants i respecte a l’últim cens [es refereix al de les eleccions del 2019] han desaparegut més de 30 persones. Són moltes en quatre anys. No sé què ha passat, però no s’ha mort tanta gent. Si es compta amb tots set regidors, les coses poden anar millor. Ja fa anys que no hi ha grans projectes a Ullastret. Els últims van ser la llar d’infants, l’escola, les rotondes i l’aparcament. D’això fa més de 16 anys. El més important dels últims quatre anys ha estat la pavimentació de la plaça Garbina. La resta han estat accions més socials, com tallers per a la gent gran. Durant vuit mesos de pandèmia no es van celebrar plens, ni telemàtics. Vam desconèixer la gestió que se’n feia. Ho vam apuntar quan vam tornar, que potser l’equip de govern no va arribar a tothom. Ara sembla que s’hagi de fer tot el que no s’ha fet en quatre anys, perquè canvien el parc infantil a un mes de les eleccions. Crec que hauríem de treballar junts per millorar el poble. No m’agrada parlar d’oposició ni d’equip de govern, perquè aquí no hauria de ser així.
Us agradaria que hi hagués una entesa i governar junts tots els regidors?
No té perquè ser junts. La diversitat enriqueix les idees que poden sortir per al poble. Aquest mandat ho tenien molt fàcil per demanar opinions i decidir què fer. Si nosaltres guanyem, tenim l’obligació d’intentar que els cinc regidors que entrin formin part del govern. No podem fer com els últims quatre anys, que tot passava per la junta de govern i el ple era un pur tràmit de votació. Aquest mandat no es cobrava per assistir al ple, i en canvi es cobrava força per assistir a la junta de govern. El poble és molt petit i governem per a tothom. És una llàstima perdre dos regidors, tot i que el sistema de les creus [vot directe als candidats amb llistes obertes] ja m’agrada. Els que entrin tindran més feina.
Heu passat de gairebé 300 veïns el 2017 als 250. Us preocupa la pèrdua d’habitants a Ullastret?
Hauríem de veure si el cens del 2017 era real. Hi va haver una denúncia a la Junta Electoral perquè alguns censos no estaven bé. Segurament el 2017 hi havia molts empadronats que no hi tenien la primera residència. En les últimes eleccions 16 persones van votar per correu. El recompte es va fer primer d’aquests vots: 14 van ser per a l’alcalde actual i dos per a nosaltres. Això ja vol dir alguna cosa. Evidentment, no s’han mort ni han emigrat 50 persones, segur que no. Potser s’han mort 15 persones, que a Ullastret són moltes perquè la població és envellida. Aquestes eleccions encara hi ha errors al cens. Alguns veïns s’han posat en contacte amb mi perquè no podran votar, no estan censats, i viuen a Ullastret d’abans del 2023. Hi ha gent que triga mig any a empadronar-se i d’altres, 24 hores, depèn de qui sigui. S’ha de posar fi a aquesta història.
Com us adapteu al sistema de llistes obertes?
En un poble tan petit no és fàcil fer llistes. Aquesta vegada som tres candidatures i una quarta de fantasma. Vaig intentar fitxar algú que va a l’altra llista [Fem Ullastret], però han preferit anar pel seu compte i suposo que ens entendrem si tots dos tenim representació. Nosaltres som els mateixos: en Martí Agustí, que anava primer a les anteriors eleccions, i la Sandra Sabater, que també hi era i va cedir la plaça de regidor a en Carles Orpí. A darrere tenim la Sandra Paradeda i la Maria Frigola. M’hauria agradat que haguéssim estat dos homes i dues dones, n’ha pogut venir una. Una llista no té cap dona, cosa que sobta una mica.
Com veieu l’oferta cultural i lúdica d’Ullastret?
Tenim el poblat ibèric, un reclam importantíssim. S’hi han d’establir unes noves relacions, perquè estan deteriorades. És el poblat ibèric més important de l’eix mediterrani. L’acte que organitzem conjuntament amb el museu per a La Marató [de TV3] recapta entre 1.500 i 2.000 euros, uns números bestials per a un poble tan petit. El festival Indika, que se celebrarà després de les eleccions, aquest any tindrà poca col·laboració de l’Ajuntament i es farà tot a les ruïnes. És una llàstima perquè havíem fet coses culturalment bestials. A més, a Ullastret no hi ha cap associació. Hem de buscar canals de participació de la gent. Fa 12 anys vam intentar fer una associació cultural i esportiva, Ibers. El club de lectura va anar molt bé, va venir en Vicenç Pagès, que va al·lucinar amb uns formatges de ca la Nuri i un vi. El consistori ens va posar traves per tenir un local perquè qui ho organitzava era el fill de l’exalcalde.
Què pot fer l’Ajuntament per combatre els efectes de la sequera?
Assegurar que tothom tingui aigua de boca. Aquest any els pagesos deixaran de plantar blat de moro per evitar regar. A Ullastret tenim un ramat de cabres, que mentre surten a pasturar necessiten menys aigua que altres bèsties. Crec que no tindrem problemes, tot i que hi ha hagut algun episodi amb el pou al límit. Si s’asseca, ens quedarem amb cisternes perquè som dels pocs municipis que no estem connectats a la planta de Montfullà. És bàsic, fa molt de temps que s’hauria d’haver parlat amb la Diputació. Costarà molt convèncer-los a ells i a l’ACA, vam perdre el tren fa més de 12 anys.
Quines polítiques d’accés a l’habitatge proposeu perquè el jovent no se’n vagi d’Ullastret?
Jo vaig venir a Ullastret perquè l’any 2004 l’antic Ajuntament va vendre parcel·les per sota del preu de mercat. Eren ofertes molt bones: 200 m2 per 6.000 euros i 300 m2 per uns 18.000. Al primer sorteig no hi va participar la gent del poble, perquè tenia més punts, i vaig poder adquirir una parcel·la on em vaig fer una casa, enmig del boom del mercat. Aquella política va ser molt bona. L’Ajuntament ha posat en venda les parcel·les que queden d’aquesta urbanització, les Miralles. Al ple van dir, textualment, que era perquè a una persona del poble li interessava. Crec que s’hauria de fer per a tothom, no perquè t’ho demana algú. S’ha de prioritzar que la gent del poble es quedi, amb un barem de punts. Els preus actuals són per sota de mercat, però molt justos: una parcel·la unifamiliar que fa anys valia 6.000 euros, ara en val 24.000. Un jove de vint-i-pocs anys ho té molt difícil, perquè no haurà col·locat la primera pedra i ja haurà pagat uns 40.000 euros. La urbanització té 20 anys i els veïns encara en patim les obres. Si no tenim gent jove, la població s’envelleix i l’escola es queda sense nens. Aquest any només s’obren tres places noves de P3. Si continuem així, l’escola està condemnada.
Quants alumnes té l’escola?
Ara n’hi deu haver 32, però n’havia tingut 65. Palau-sator hi està adscrit i hauríem de lluitar perquè també hi estigués Serra de Daró. Ara els de Serra van a Torroella perquè volen anar-hi a l’institut. Podem assegurar que els nens vinguin a Ullastret i després vagin a Torroella a estudiar secundària. Els passos no són fàcils i has de perdre el temps lluitant amb els polítics. En habitatge hi ha un altre problema: el preu de mercat de les cases velles de pedra és molt alt i són impossibles d’adquirir per la gent jove. Hem veure com ho podem fer amb el Consell Comarcal perquè les cases de la gent gran que queden buides no acabin en mans de gent amb un poder adquisitiu molt alt i que no viu al poble.
El candidat de Fem Ullastret, Vincens Solés, aposta per rellevar la secretària municipal, que diu que és absolutista i no atén correctament els ciutadans. Què en penseu?
Tenim un problema de personal. Posem-ho en context: fa 16 anys, quan va entrar el govern actual, a l’Ajuntament hi treballaven la cuidadora i la directora de la llar d’infants. Ara la llar d’infants està tancada i tenim dos sous menys. Teníem un agutzil i una auxiliar administrativa que ja no hi són. Només ens queda un noi molt estimat, en Mario, que fa feines de manteniment per un sou ridícul gràcies a una bonificació per a discapacitats, i la secretària actual. No hi ha més personal, però el pressupost de sous continua sent pràcticament el mateix: uns 120.000 euros l’any. Hem de veure què passa. Aquesta figura [la secretària] s’ha de redirigir perquè sigui més propera al poble. L’atenció al públic ha d’estar garantida, no pot ser que no hi hagi ningú. La secretària ha pres protagonisme dins l’Ajuntament i no ha treballat amb imparcialitat. L’equip de govern l’ha funcionaritzat dues vegades. La primera, amb una plaça d’administrativa a la qual només podia accedir ella. Fa un any i mig la van promocionar internament com a tècnica de l’administració general (TAG). Que un ajuntament de 250 habitants tingui una plaça de TAG, que és per a uns serveis jurídics o un advocat, em sembla una bestiesa. Preferiria dues places administratives i una de peó. S’ha de veure si està ben fet. Abans de canviar la secretària actual, ho hem de parlar i hem de veure si hi ha canvis d’actitud i quin rol ha de tenir, i si la Diputació ens pot donar un cop de mà. Si entrem, demanarem una auditoria econòmica i de processos.
Una pregunta a llarg termini: com voldríeu que fos Ullastret d’aquí trenta anys?
Tothom diu que hi ha dos bàndols. Jo, que vaig venir de Barcelona, ho trobo absurd. Hi ha dos bàndols perquè a algú li interessa. Espero que d’aquí trenta anys ja no es parli d’això, sinó d’idees diferents. També m’agradaria que vingués més gent jove que garantís la viabilitat del poble. Hem de garantir que arribin les noves tecnologies. M’agradaria que no tinguéssim grans urbanitzacions, com passa en altres pobles de l’Empordà, i el nucli antic buit o comercial. Que la connexió amb la planta de Montfullà estigués feta. Ullastret no ha apostat gens per les energies renovables a nivell d’ajuts a particulars, tot i que la gent ha tirat pel dret i han instal·lat moltes plaques solars. Qui no pot instal·lar plaques al teulat per normatives de patrimoni també ha de tenir accés a energia renovable. Hem de canviar l’impost municipal de vehicles, que es basa en la potència fiscal. Els cotxes elèctrics, que en tenen més, paguen més que els dièsel tot i la bonificació del 50%. Hi ha hagut poques polítiques mediambientals. Amb la piscina municipal fem tard, perquè una bona part dels veïns ja en té a casa seva. I no cal que siguem mil [habitants], però sí 300 o fins i tot 350.
