Joan Ferrer: “El maltractament a l’esport de la Bisbal és indigne”

El 1994 neix el Club Esportiu Bisbal Bàsquet de la fusió dels dos clubs que hi havia en aquell moment a la Bisbal, el BC La Bisbal i l’Atlètic Bisbalenc de Bàsquet. Actualment té 22 equips i més de 250 jugadors, a part de seccions masculina i femenina de veterans. També té 130 socis, que segons el club no paren de créixer. Joan Ferrer (la Bisbal, 1979) és l’actual director esportiu del Bisbal Bàsquet i també fa de tresorer. De jove en va ser jugador, entrenador i des dels 18 anys que està vinculat a la directiva del club. Parlem amb ell de la situació actual del club, del primer equip, que omple la grada en cada partit, i de la reivindicació històrica d’un pavelló nou. 

El 2020 el primer equip masculí puja a la Lliga EBA. Què suposa això pel club?
A nivell de competició és un salt molt alt i a nivell econòmic també. Passem de competir en l’àmbit català a l’àmbit estatal. La logística i l’estructura també han de pujar un graó. A més, a la Bisbal el bàsquet té un bon seguiment social que fa que s’ompli el pavelló. Creiem que hem assolit les dues primeres temporades amb bona nota, i aquesta anem per bon camí. 

És cert que els últims anys ha crescut molt l’afició pel bàsquet, només cal veure l’ambient del pavelló quan es juga un partit de lliga EBA. A què es deu això? 
És una feina de formigueta de molts anys. El pavelló l’hem omplert a Tercera Catalana, a Segona Catalana, a Primera Catalana, a Copa Catalunya… i és el resultat d’un molt bon ambient social. Volem que la gent quan ve aquí s’ho passi bé per l’espectacle esportiu, i també que se senti representada pels jugadors i per la filosofia del club. Hi ha jugadors del primer equip que van arribar al club de petits, i ara molts jugadors de la base s’apunten de vuitanta en vuitanta per veure els partits de la lliga EBA. Hem de continuar-hi treballant perquè val la pena.

Sempre s’havia dit que la Bisbal era una ciutat de futbol. Això està canviant? 
És evident que els companys de l’Atlètic Bisbalenc continuen treballant per fer les coses cada vegada millor i es nota, però creiem que la Bisbal ha fet un tomb en aquest aspecte. També hi ajuda que els portem molts quilòmetres d’avantatge en igualtat i esport femení. Dels 22 equips que tenim, nou són íntegrament femenins i quatre són mixtos. Tenim en compte la meitat de la població, i ells no. 

A més, els partits del primer equip es retransmeten en directe per YouTube i Twitch. Això també us fa arribar a més gent.
Sí, hi ha seguiment a tot Catalunya. Vam fer aquest salt en època de pandèmia, que precisament era el primer any a la Lliga EBA, quan no podíem tenir públic al pavelló. Vam muntar un sistema de retransmissió que també poden fer servir els equips de la base. Va tenir tan bona rebuda que ho hem mantingut als partits de casa, i als de fora ho fem per Twitch. Al pavelló som dues persones al despatx i dues a la locució. N’estem molt contents.

El Pavelló Vell va ser la seu de la Lliga Catalana EBA que es va disputar al setembre. Que una competició així es faci aquí també situa la Bisbal al mapa del bàsquet català.
Fa temps que pensem que al Bisbal Bàsquet hem fet coses per situar la Bisbal al mapa d’aquest esport. No fa gaires anys vam fer el Junior NBA, que només es feia en ciutats com Barcelona, Madrid, Logronyo, Sevilla o València. Aquestes coses s’han de reconèixer. Haver acollit tota una final de Lliga Catalana EBA i, a més, haver-la disputat contra un Barça B amb jugadors que competeixen a l’ACB i a l’Eurolliga és extraordinari i quedarà a la història del club. 

El primer equip està fent una molt bona temporada a la Lliga EBA, en una sisena posició amb 6 victòries i 5 derrotes. Quin és l’objectiu de l’equip aquest curs?
El primer objectiu sempre és la permanència, perquè assolir places altes en lligues tan competitives és molt complicat, i la Lliga EBA és duríssima. En aquest club sempre hem dit que l’objectiu era mantenir-nos, i després somiar. Estàvem fent un inici de temporada extraordinari i ara hem tingut una sèrie de derrotes que fan bastant de mal, perquè han estat de dos punts. Són finals de partit de cara o creu i ens ha sortit creu massa vegades. Ara tenim el regust d’haver perdut de dos al camp del líder. La temporada és notable, i hem de treballar per començar bé el 2023. 

I a llarg termini, quin és el projecte del primer equip?
Tenim dos grans objectius: un és intentar que el primer equip es mantingui en aquesta categoria, i l’altre, ajuntar això amb el gran nivell de base que puja. Tenim unes fornades de jugadors de 13 a 15 anys molt bons, i volem que s’incorporin al primer equip d’aquí uns anys. Potser el sènior ha tapat grans èxits de la base, no parlem mai dels resultats d’aquests equips a les nostres xarxes socials, però això no vol dir que no es treballi al millor nivell. L’any passat dos equips van ser subcampions de Catalunya. Al femení també hi volem transportar la bona dinàmica del masculí, i arriben fornades de jugadores joves que ho podran aconseguir. No sé si el sostre serà Primera Catalana, tant de bo fos Copa Catalunya. L’objectiu és doblar el Bisbal Bàsquet, en el sentit que els mateixos èxits i la mateixa dinàmica d’omplir el pavelló i retransmetre els partits, també passi amb el femení. Volem que els primers èxits arribin d’aquí tres o quatre anys.

La idea és basar el projecte esportiu en el planter. 
No ho podem basar tot en el planter. És molt difícil que un equip de poble es mantingui sol en aquestes categories, però sí que es tractaria que el nucli siguin jugadors de la base. Treballem perquè el somni dels nostres nens sigui arribar al primer equip del Bisbal Bàsquet, i amb el nivell més alt possible. 

Des del 2008, SolGironès és el patrocinador principal del club. Quan es va formalitzar l’acord, vau anunciar que el patrocini era la manera d’assegurar la continuïtat dels actes que organitzava el club, perquè les subvencions de les administracions eren insuficients. Quina és la situació econòmica actual?
El club s’està refent d’una pandèmia, en què no hem tingut els ingressos que generàvem per activitats. Quan més necessitàvem les institucions, més s’han amagat. Evidentment, el suport de SolGironès l’hem continuat tenint, i ens permeten una certa estabilitat. El club no té problemes econòmics, però la situació socioeconòmica de les famílies ha canviat, a moltes els costa pagar una quota, i no volem deixar ningú enrere. Volem garantir que tots els nens puguin jugar a bàsquet, i algú ens hauria d’ajudar perquè bona part ho estem assumint el club directament. Gràcies a SolGironès tothom pot anar ben equipat i podem fer coses que altrament no podríem assumir. Ara hem engegat una campanya de patrocinis amb pancartes al pavelló i en les retransmissions. Ens movem i estem disposats a buscar el màxim de recursos. 

Fa uns dies fèieu una publicació a les vostres xarxes socials amb el lema “prou maltractar l’esport”, en què us queixàveu de les retallades a les subvencions esportives.
És una vergonya. L’argument que ens ha donat l’Ajuntament, que també l’han fet servir pel Parc Infantil de Nadal, és que la despesa energètica de les instal·lacions esportives ha pujat molt. I la calefacció de l’Ajuntament, no ha pujat? I la llum del Terracotta Museu? Només puja la de les instal·lacions esportives? Sota aquesta excusa es poden retallar les subvencions esportives, amb la dura situació socioeconòmica de les famílies? I això ho fa un govern suposadament d’esquerres. No ens agrada que ens prenguin el pèl, i ens sentim maltractats. Hem parlat mil vegades amb l’alcalde i hi tornarem a parlar mil cinc-centes vegades més, però l’esport necessita fets. El maltractament a l’esport de la Bisbal és indigne, i a sobre s’excusen en l’augment de costos, però a tots ens ha pujat el gas i la llum. 

Quina quantitat us han retallat?
El problema que hi ha és que ells imploren que han augmentat la partida de subvencions, que l’any passat ja va quedar escapçada. La retallada és de 2.000 euros, però entenem que s’ha retallat proporcionalment a totes les entitats, i aquesta lluita no la farem sols. Van crear subvencions esportives per a nens amb dificultats i els imports també s’han retallat. Tenim un govern que parla molt i no fa res, i una oposició que ha governat al seu moment i tampoc han fet res.

Fa anys que el club es queixa del mal estat del pavelló. Goteres, problemes amb les dutxes, fins i tot hi van aparèixer bolets el 2010. Fa temps que reclameu un pavelló nou, quina resposta heu tingut?
La reclamació d’un pavelló nou és històrica. El principal problema és que ara no hi cabem, ni al Vell ni al Firal. Fem servir la pista exterior del Mas Clarà i les del Joan de Margarit. Entrem al 2023 i estem igual que la meva generació quan jugàvem a bàsquet, tot i que han passat alcaldes de tots els colors. Reclamem un pavelló nou, però també un bon manteniment de les instal·lacions. L’alcalde es va comprometre a deixar redactat el projecte del pavelló nou, però ha incomplert la seva paraula, i la indignació és lògica. La Bisbal té un deute històric amb l’esport. És una ciutat culturalment molt potent, amb un gran teixit associatiu, però l’esportiu també és molt important.

L’Ajuntament va formalitzar el contracte de redacció del projecte de reforma del pavelló, per fer vestidors nous, el desembre del 2020. En quin estat es troba?
Estem esperant les obres que ens van dir que havien d’estar fetes el 2019. La partida estava reservada el 2019. La promesa era que començarien abans de la pandèmia, després l’excusa va ser la pandèmia i que el projecte de redacció s’havia aturat. Aquí la regidoria d’esports, de la CUP, ens dóna la raó, però el que volem és que s’executi. Les últimes notícies que en tenim són que ha pujat el preu de la construcció i amb la partida que hi havia reservada no n’hi ha prou. També ens van dir que les obres començarien abans d’acabar aquest any. 

El pressupost municipal del 2023, que s’ha aprovat inicialment, situa la construcció del pavelló nou a partir del 2025. És una data factible?
No sé com s’hauria de fer. Hem intentat parlar amb tothom, govern i oposició, però sembla que tenen uns interessos partidistes tàctics i no estan al servei dels bisbalencs. Aquesta data no me la crec. Confiem en la ciutat i en el projecte esportiu, però no en la gent que governa, perquè té unes prioritats molt volàtils. Si els joves de menys de 18 anys poguessin votar, el pavelló nou ja estaria fet, igual que el molt reclamat camp de futbol 7 pels companys del Bisbalenc o ampliacions per poder fer activitats per a adults, i tantes altres coses. No confiem en projectes que venen fum, que parlen molt i que fan molt poc. 

El Bisbal Bàsquet no només és un club esportiu, sou una entitat molt involucrada amb el poble i organitzeu moltes activitats. La més pròxima, la quina de l’1 de gener.
Esperem recuperar l’activitat d’abans de la pandèmia. L’any passat havíem de fer la quina, però hi va haver un brot de Covid-19. Pensem que ens dóna vida social i forma part del nostre compromís amb la ciutat. Per a nosaltres és important perquè bona part dels ingressos de la temporada poden passar per tenir una bona quina de cap d’any.

Cada any feu un casal d’estiu i el club té una gran base d’escoleta. Com d’important és vostre el projecte educatiu?
És primordial. Estem formant les persones, és una feina col·lectiva amb les famílies, que evidentment han de ser el primer pilar juntament amb les escoles. L’esport és una eina molt potent educativament parlant, i també de cohesió social i de valors com la superació. Formem jugadors, però sobretot persones. Intentem que hi hagi un ambient que permeti treballar esportivament amb calma i que a més sigui molt sòlid en quant a valors. Que la gent quan acabi la seva etapa en el món del bàsquet estigui orgullosa del que ha après aquí.

A més, el club té uns valors independentistes, feministes i antifeixistes molt marcats.
Pensem que aquests valors corresponen bastant amb la majoria de pensament i la forma de ser de la gent. Hi ha un sentiment molt intens de club, amb un respecte total a la diversitat, però amb una línia marcada que ens permet reconèixer-nos com som. Si hem de defensar el país o la llengua, ho fem, i si hem de defensar els valors d’una societat justa és perquè també és la nostra funció social.