Xavier Ponsatí: “Molts clubs de tennis del món no són capaços de fer un torneig com el de la Bisbal”

El president del Club de Tennis parla tant de les dificultats com de la satisfacció que comporta organitzar una competició de tennis femení

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Xavier Ponsatí
Ponsatí, a punt per a una nova jornada de l'Open SolgironèsFoto: R. F.

Fa vuit anys que tennistes d’arreu del món passen durant uns dies per la Bisbal per competir al torneig femení que organitza el Club Esportiu CT la Bisbal. El d’enguany se celebra del 31 de març al 7 d’abril, i per segona vegada és de la categoria WTA 125, el segon nivell del tennis femení, només per darrere del WTA Tour. Ens trobem amb el president del Club de Tennis, Xavier Ponsatí Bañeras (la Bisbal, 1959), quan el torneig és aproximadament a la meitat del recorregut. Encara no han començat els partits de la jornada, però ja se sent, de fons, el so de les raquetes que colpegen les pilotes: les pistes estan plenes.

En la presentació als mitjans recordaves que l’Open Solgironès és l’únic del país organitzat per un club sense ànim de lucre, i ja és la vuitena edició. Com us ho feu?
Hi ha un esforç de pràcticament 365 dies. Aquesta setmana mateix ja estem pensant en la captació de nous patrocinadors i en millorar qüestions d’organització. Ho aconseguim perquè hi ha un grup de voluntaris important i un comitè organitzador que treballa tot l’any. Estem motivats per continuar fent aquesta feina.

El torneig s’ha fet més aviat. Ho heu preferit vosaltres o ha estat cosa de l’Associació de Tennis Femení (WTA)?
L’any passat ens van donar la segona setmana de juny perquè eren les dates que quedaven lliures i no vam poder triar. Vam veure que coincidia amb l’última setmana del Roland Garros i això va fer que vinguessin menys jugadores del top 100. Vam demanar una altra data i la primera setmana d’abril no hi havia cap WTA 125. Gràcies a això considerem que tenim un bon quadre.

Heu aconseguit la xifra que volíeu de tennistes dins del top 100?
És la millor d’aquests vuit anys, perquè amb un ITF 100 només solen venir una o dues jugadores. Enguany n’hi ha cinc del top 100 i cinc més a prop d’aquesta posició. N’estem molt contents, tenint en compte que no poden jugar en un WTA 125 les que estan situades més amunt de la posició 75.

Els primers dies han coincidit amb la Setmana Santa. S’ha notat en l’afluència de públic?
Sí, tant diumenge com dilluns hem notat més afluència. Ara, no ens ha acompanyat el temps perquè ha estat molt ventós i plujós.

Una novetat important és l’estrena d’un sistema d’arbitratge electrònic que permet pràcticament prescindir dels jutges de línia.
Des del primer any Foxtenn s’encarrega de l’arbitratge electrònic. Aquest any tenim l’estrena mundial del sistema Foxtenn Live per a terra batuda, que canta automàticament quan la pilota surt fora. És impecable, però requereix que les jugadores s’hi acostumin. A més, hem hagut d’adaptar les dues pistes.

Quant costa el torneig?
Més de 300.000 euros, que són molts diners gastats en una setmana. Una mica menys de la meitat es destina a premis per a les jugadores, 115.000 dòlars. Paguem despeses com la llicència de la WTA, el muntatge de les grades, el transport, l’hotel on dormen jugadores i entrenadors, restauració i les emissions per televisió. Cada any costa més aconseguir la fidelitat dels patrocinadors. Hem de donar les gràcies al patrocinador principal i a les institucions, perquè si no seria inviable.

La Generalitat ha reduït a la meitat la subvenció, fins als 25.000 euros. 
Sí, perquè l’import es reparteix entre totes les subvencions que es demanen per a actes esportius. Per això busquem el suport de més d’una institució i de més d’un patrocinador. Tenim 40 patrocinadors que ens permeten quadrar el pressupost.

És gaire difícil trobar-ne?
Molt. Vull trencar una llança a favor de l’esport femení: una cosa és el que es diu i surt als diaris, però aquests vuit anys hem vist moltes empreses que encara no estan mentalitzades per donar-hi suport. Som un torneig d’entre els 50 més importants del món.

Creus que si el torneig fos masculí seria més fàcil trobar finançament?
No, penso que seria tant o més complicat. És una activitat que dura poc i és difícil de quantificar el retorn dels diners que hi posen els patrocinadors. Ara som una associació d’utilitat pública i les aportacions de les empreses tenen una desgravació molt més elevada que l’any passat. 

Teniu beneficis?
Cap, tant de bo! Treballem amb un pressupost tancat i intentem quadrar els ingressos amb els pagaments.

Quines diferències hi ha entre un ITF 100 i un WTA 125?
Hi ha una diferència pressupostària, perquè un ITF no té tants requeriments ni tants jutges de cadira, per exemple, però a nivell esportiu i organitzatiu és el mateix: 32 jugadores que salten a la pista el dilluns i el diumenge en surt la guanyadora. Ara, en un ITF pots pescar com a molt dues jugadores del top 100, mentre que un WTA 125 té una marca més potent i, en molts casos, si els coincideixen les competicions una mateixa setmana s’estimen més jugar un WTA.

L’any que ve us plantegeu continuar a la mateixa categoria, baixar o pujar?
Pujar és impossible perquè el pressupost hauria de ser 10 vegades més gros. Hauríem de tenir un gran patrocinador que hi posés milers i milers d’euros. Quan acabi el torneig valorarem si ha valgut la pena, sobretot a nivell esportiu. Tenim un any per decidir si repetim un WTA 125 o bé tornem a l’ITF 100. Creiem que l’última paraula la tenen els patrocinadors actuals.

Si baixéssiu a un ITF us penalitzarien?
No. El contracte amb la WTA és per tres anys i la penalització era en cas que no es fes el segon any.

I la WTA, què en diu del torneig de la Bisbal? L’any passat vau rebre una bona valoració.
La supervisora va fer un informe molt bo i ens van felicitar. Els interessa continuar tenint el torneig al calendari i les jugadores estan més que contentes. No hi guanyem diners, però sí la satisfacció de la feina ben feta. Molts clubs de tennis del món amb més capacitat econòmica no són capaços d’organitzar un torneig com aquest.

Els voluntaris són una peça important, l’any passat eren gairebé 200. Què comporta a nivell logístic?
Totes les feines estan molt ben classificades. Tenim cap de protocol, de publicitat, de transport, de seguretat i de restauració, i de tots pengen voluntaris que els ajuden en el dia a dia. A més, hi ha 60 nens que fan d’aplegapilotes. Hem de tenir horaris molt clars i procurar menjar a tothom. No ens ve de nou perquè fa vuit anys que ho fem.

Partit de tennis

Un engranatge de 200 persones: El torneig de tennis de la Bisbal, des de dins

El torneig de tennis amb cadira de rodes no s’ha repetit.
Estem mirant d’organitzar-ne un al setembre o a l’octubre, amb vuit jugadors. No l’hem repetit perquè hem volgut reduir costos i és una de les primeres coses que va caure del pressupost. Està valorat en uns 10.000 euros i inclou premis, allotjament i manutenció, però no tot està subvencionat. Treballem amb un pressupost tancat, però hem de preveure emergències. Per exemple, aquest any hem llogat un dipòsit de 20.000 litres d’aigua reciclada en previsió que la sequera fos més greu. I deslligat del torneig amb cadira de rodes, organitzem la jornada de tennis inclusiu el 9 d’abril. Vindran més de 350 nens de les escoles de la Bisbal i pobles veïns que participaran en una exhibició amb jugadors de la Federació Catalana de Tennis i de la Fundació ACELL. Veuen com juguen els tennistes amb cadira de rodes i després ho poden provar ells mateixos. D’altra banda, per a nosaltres és molt important que Bureau Veritas ens hagi concedit, tant al torneig com a la jornada. el certificat d’esdeveniment sostenible. Ara treballem per aconseguir el certificat de club sostenible, tenint en compte que bona part de l’energia que gastem prové de plaques solars i de biomassa.

Som al costat de les noves piscines cobertes i voldria acabar l’entrevista preguntant-te si estaran a punt la tardor que ve.
Les obres s’han aturat per Setmana Santa però ja s’han reprès. Si Déu vol, a finals de maig començarem a fer proves i a l’estiu funcionaran totes tres. A la tardor és claríssim que la piscina que fins ara cobríem quedarà destapada per sempre. Ho tenim molt avançat i fa un any que estan plenes d’aigua. Convidem a tothom que vingui al torneig, que té l’entrada gratuïta, i que tinguin en compte que molt aviat posarem data d’inauguració de la piscina.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
Escriu un comentari