Les xifres de l’Open Internacional Femení Solgironès, el torneig de tennis de la Bisbal, no són poca cosa: més d’un centenar de voluntaris, des dels aplegapilotes fins als responsables del transport de les jugadores, 25 jutges de línia, sis jutges de cadira, cinc supervisors de l’Associació de Tennis Femení (WTA) i tres fisioterapeutes. Un equip de gairebé 200 persones fa possible una competició que suposa molts mesos de feina. “Hi treballem pràcticament un any. Quan s’acaba un torneig ja preparem el següent”, explica la directora de l’Open, Marta Sánchez. El més important, continua Sánchez, és tancar els patrocinis.
Quan comença la competició, un petit equip de quatre persones és el responsable de vetllar perquè no falti res a la trentena llarga de jugadores. Mireia Monràs és part d’aquest grup: “Estem cent per cent al servei de les jugadores, perquè viatgen soles a tot arreu i necessiten suport”. Entre les tasques que tenen encomanades, hi ha “preparar la pista quan comença un partit, assegurar-nos que tothom ha escalfat, buscar-los algú amb qui entrenar si ho necessiten” o gestionar el transport de les noies.
Les tennistes s’allotgen en un hotel de Pals i cada dia s’han de desplaçar al Club de Tennis la Bisbal. Les porten els transportistes, com Ramon Monràs, que apunta que també fan altres viatges: “Fins a l’estació més pròxima, que és Flaçà, o fins a l’aeroport de Girona, a buscar-les quan arriben i a portar-les quan se’n van”.
Durant els partits, l’empresa catalana Foxtenn s’ocupa de la infraestructura tecnològica que fa possible l’arbitratge electrònic. En pistes de terra batuda com les de la Bisbal no és possible fer servir l’ull de falcó, creat per una empresa del Regne Unit, i s’opta per un sistema de càmeres diferent. Sergi Yuste, que forma part de l’equip de Foxtenn desplaçat al torneig, explica la diferència amb el mètode britànic: “Ells fan servir triangulació per càmeres i nosaltres tenim càmeres a la pista, per tant, ensenyem la imatge real pel marcador. Podem treballar en terra, mentre que la resta d’empreses del sector, no”. Reben dades d’una tauleta que té l’àrbitre i algunes les ensenyen al marcador de la pista, com ara la velocitat de la pilota en els serveis o estadístiques del partit.
Entre set i set, el públic del torneig pot fer un toc al bar Ses Pilotes, que enguany ha ampliat l’espai. Cada dia han tingut molta gent, segons Mercè Ponsatí. També s’ha muntat un restaurant per servir àpats més complets.
Les jugadores estan satisfetes amb l’organització. Les guanyadores del torneig de dobles, les nord-americanes Caroline Dolehide i Diana Shnaider, asseguren que tothom ha estat molt considerat i que sempre han respost a les seves preguntes. A més, estan encantades amb la ubicació de l’Open: “Ha estat perfecte ser a mitja hora del mar, he pogut anar a la platja unes quantes vegades”, diu Dolehide, que deixa entreveure que tornaran l’any que ve.
El torneig de tennis de la Bisbal, dels més ben organitzats del món segons la WTA
El president del Club Esportiu CT la Bisbal, Xavier Ponsatí, assegura que l’afecte que donen a les jugadores és el valor afegit del torneig, que fa que moltes repeteixin. “Estem molt contents, molt satisfets”, diu Ponsatí, “i això ens motiva a fer les coses millor i a intentar portar jugadores més bones els propers anys perquè el públic de la Bisbal i de tot Catalunya les puguin veure a les pistes del Club de Tennis la Bisbal”.
