Els regidors de la CUP fa mesos que no saben res de la proposta per augmentar l'ús social del català que el govern de la Bisbal va anunciar que portaria a votació en un ple. Ho ha explicat Enric Llensa en una xerrada sobre accions per defensar la llengua que es va fer aquest dimarts. Els fets es remunten al juny, quan va fracassar una moció de la CUP que volia crear una regidoria de Llengua. El govern s'hi va oposar per un descacord amb "la forma", però va anunciar que presentaria una proposta alternativa. Llensa assegura que l'executiu els va facilitar una mena de reglament al juliol i que va instar els grups de l'oposició a fer-hi suggeriments. Ara bé, el regidor diu que no han respost les propostes que ha presentat la CUP i que no en tenen més notícies.
Llensa apunta que el document que els va fer arribar l'Ajuntament "més que propostes concretes, feia una diagnosi proporcionada pel Consorci per a la Normalització Lingüística que deia quines accions feien i si es cobrien les places dels cursos de català". Afegeix que "moltes parts d'aquest reglament tenien, de forma dissimulada, coses que nosaltres proposàvem a la moció del juny". La CUP defensa que les accions de promoció del català s'han de coordinar amb les entitats de la ciutat i que "qualsevol mesura ha de tenir associada una dotació econòmica perquè no sigui paper mullat".
La xerrada va servir perquè Jordi Casas, regidor del partit a Llagostera, expliqués el pla de xoc per l'educació en català que la CUP va elaborar fa uns mesos a nivell nacional. Les propostes més destacades són la implantació d'una prova de nivell de català a 4t d'ESO —ara s'atorga automàticament el C1— i el reforç de les aules d'acollida. El públic assistent, una dotzena de persones, també es va afegir a la conversa per apuntar que a diferència d'altres pobles del país, la situació lingüística a les escoles de la Bisbal és prou favorable i que en tot cas el problema principal és l'ús social de la llengua. En aquest sentit, es van assenyalar com a àmbits on cal augmentar aquest ús el comerç, l'administració i els clubs esportius. Els assistents van lamentar que no poden viure completament en català en el dia a dia, sobretot a l'administració, a la justícia o al metge. L'exregidora Alba Solés va remarcar que el paper individual de cadascú és clau i que és bàsic no canviar de llengua en les converses.
Per altra banda, es va donar a conèixer la Taula per la Llengua que es va constituir a la Bisbal a l'octubre. En formen part l'ANC, Òmnium Cultural i el Consell Local de la República, entre altres col·lectius. La primera acció que han fet és l'enviament d'una carta al Consell Escolar municipal perquè les escoles promoguin l'ús del català, però no els l'han respost. La Bisbal encara no s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua elaborat pel govern de Salvador Illa; sí que han aprovat mocions a favor Cruïlles i Ullastret. A més, aquest curs el consistori ha renunciat a participar al Projecte Rossinyol, una iniciativa per a la integració lingüística d'estudiants d'origen estranger.
