L’estelada torna a fer companyia a la senyera i a la bandera de la Bisbal a la rotonda de la galetera, tot i que aquest dimecres encara no s’havia restituït la de la façana del consistori. La setmana passada l’equip de govern (format pel PSC, Compromís-Junts i TxLB) també va tornar a penjar al balcó de la casa de la ciutat la bandera LGTB, que hi onejava des del 2016.
Aquestes banderes van ser retirades dies abans de les eleccions municipals del 28 de maig per l’anterior govern de l’alcalde Enric Marquès. El mateix Marquès explicava en una entrevista a L’aguait que van rebre dues peticions de l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano per treure “els símbols que no donaven opció que hi hagués igualtat d’oportunitats de tots els partits polítics”. El primer escrit els va fer retirar voluntàriament l’estelada i la bandera LGTB de l’ajuntament, i el segon va comportar una ordre de la Junta Electoral de Zona perquè abaixessin l’estelada de la rotonda de la galetera en 24 hores. Com que a continuació de les eleccions municipals es van convocar les espanyoles, les banderes no es van tornar a penjar, apuntava l’exalcalde.
En el ple municipal de la setmana passada, Marquès va demanar que els símbols fossin restituïts, petició que l’alcalde socialista Òscar Aparicio va acceptar tot recordant que l’estelada es va penjar arran d’un acord de ple durant el seu primer mandat. “Tenim clar que ens devem a la totalitat del municipi, estiguem més o menys d’acord amb aquesta finalitat”, va dir.
Una mica d’història sobre les banderes a l’espai públic
L’estelada es va penjar al giratori de l’entrada de la Bisbal l’any 2013, arran de l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, i inicialment compartia pal amb la senyera. Posteriorment es van col·locar dues astes més, per separar l’estelada de la senyera, i per a l’europea. L’ensenya de la UE es va substituir més tard per la creu tripomejada de la Bisbal.
La bandera LGTB es va penjar a la façana del consistori el 2016, arran de l’aprovació d’una moció contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia que va rebre els vots a favor d’ERC, la CUP, ICV-EUiA i el PSC i les abstencions de Compromís per la Bisbal i CiU. La Bisbal va ser el primer ajuntament del país que tenia aquest símbol visible durant tot l’any.
