Una segona muralla i moltes incògnites: Les noves descobertes a l’illa d’en Reixac

Els arqueòlegs han continuat excavant la porta d'entrada a la ciutat ibèrica, que va aparèixer cremada i tapiada l'estiu passat

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Porta de l'illa d'en Reixac
La porta de l'illa d'en Reixac, després de les noves excavacionsFoto: Roger Font

Una nova campanya d’excavacions a l’illa d’en Reixac, la part baixa de la ciutat ibèrica d’Ullastret, ha permès conèixer millor la porta monumental d’entrada al poblat descoberta l’estiu passat. Va aparèixer cremada i tapiada: ara els investigadors han confirmat que aquests dos fenòmens van passar en moments diferents i que el tapiat està relacionat amb l’abandonament del poblat, un moment clau sobre el qual es plantegen moltes preguntes. A més, conclouen que havia existit una segona muralla, més antiga que la que s’ha desenterrat, però que encara no s’ha localitzat.

Els treballs arqueològics es van fer la tardor passada amb l’objectiu de continuar excavant l’interior de la porta i del carrer. També es va fer un sondeig a l’exterior de la porta amb la col·laboració del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya: l’illa d’en Reixac estava envoltada per l’estany d’Ullastret i els arqueòlegs esperaven arribar al nivell freàtic per trobar-hi materials orgànics conservats, com ara fusta de la porta. L’expectativa no es va complir perquè no van excavar a prou profunditat, però sí que han trobat una prolongació del braç de la porta, que els ibers van desmuntar quan van considerar que ja no feia servei.

La porta es va tapiar quan ja feia temps que la ciutat estava abandonada

La porta de l’illa d’en Reixac, l’única d’accés terrestre al poblat, és més antiga del que es pensaven inicialment els arqueòlegs. El responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret, Gabriel de Prado, explica a L’aguait que com a mínim cal recular al segle IV aC, tot i que segurament és anterior, del V aC. Per datar-la adequadament caldria excavar a més profunditat. El mur que la tapia es va aixecar quan la ciutat ja feia un temps que estava abandonada: així ho indica la base, construïda sobre els primers nivells d’abandonament. La paret fa gairebé un metre d’amplada i està ben treballada, tot i que es podria desmuntar fàcilment. Es descarta, doncs, qualsevol propòsit defensiu.

Porta de l'illa
Vista aèria dels principals elements de la porta (Elaboració pròpia a partir d’una fotografia del Museu d’Arqueologia de Catalunya)

“Hi ha una separació clara entre l’abandonament de la ciutat i el mur. La temptació d’associar-ho al poder de Roma és molt gran”, apunta De Prado. La ciutat ibèrica d’Ullastret es va abandonar al voltant del 200 aC, en el marc de l’arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica. Aquest moment clau de la història del poblat està envoltat d’interrogants. Qui va tapiar la porta, els ibers o els romans? Què va passar amb els habitants? “Ni a l’illa d’en Reixac ni al puig de Sant Andreu detectem un nivell de destrucció massiu de la ciutat, com sí que ha passat en altres poblats. Al del Cerro de la Cruz (Còrdova) s’han trobat cadàvers al mig del carrer amb membres amputats, i el poblat del Castellet de Bernabé (Camp de Túria) va ser destruït perquè està cobert d’una capa d’incendi. A Ullastret, però, no hem detectat res semblant”, diu l’arqueòleg del MAC. “Això ens suggereix que hi va haver una mena de rendició pactada. Els romans eren molt pragmàtics i si es podien estalviar la lluita, que implicava temps i recursos, sotmetien els pobles sense guerra”, conclou.

Per què es va cremar la porta?

L’incendi, que s’identifica clarament per la vermellor dels blocs de pedra, es va produir força abans de l’abandonament de la ciutat. La porta està cremada, però la muralla adjacent no, cosa que permet a Gabriel de Prado afirmar que aquesta muralla és posterior a l’incendi i, per tant, que va existir una muralla anterior que encara no han localitzat. Podria ser a sota de la que ara és visible, tenint en compte que al puig de Sant Andreu van fer servir la muralla antiga de fonament per a la nova. “La gran incògnita és si l’incendi és fortuït o és un atac. Ara no tenim dades per afirmar ni una cosa ni l’altra”, explica.

Detall de la muralla
A l’esquerra, vist des de dalt, el braç de la porta amb els blocs cremats (vermellosos). A la dreta, la muralla, que no va ser tocada pel foc perquè és posterior. A més profunditat es veu la prolongació del braç (Foto: MAC)

En un dels braços de la porta també s’hi ha localitzat una escala que permetia accedir a la part superior. És semblant a la de la porta principal del puig de Sant Andreu. De fet, l’estructura d’aquestes dues entrades és pràcticament idèntica, si bé la de l’illa d’en Reixac és una mica més grossa.

Una campaneta de bronze

Entre els objectes trobats durant l’excavació destaca una campaneta de bronze. És un element rar de veure en assentaments ibers i podria ser de l’última època, quan ja hi havia contacte amb els romans.

L’equip del MAC Ullastret vol continuar excavant la porta per provar de respondre els interrogants plantejats. Esperen finançament per a un projecte que duraria tres o quatre anys i que voldrien dedicar a ampliar la zona excavada i a localitzar la segona muralla. Mentrestant, les restes es taparan amb una malla geotèxtil i una capa de terra per garantir-ne la conservació.

Excavacions

Descoberta la porta ibera d’entrada a l’illa d’en Reixac, cremada i tapiada

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
Escriu un comentari