“Una de les grans veus de les Gavarres, pòsit de la seva història, de les seves tradicions i de les seves manifestacions socioculturals”. Així definia Xavier Rocas, director del Terracotta Museu, el bosquetà, carboner i artesà del bruc Lluís Pla i Pascual (1923-2023), en l’acte d’homenatge que es feia aquest dissabte i on assistien prop de dues-centes persones. Amb motiu dels cent anys del naixement d’en Lluís de la Deixesa, nom amb què el coneixien popularment, els ajuntaments de la Bisbal i de Vulpellac, Fonteta i Peratallada han organitzat aquest reconeixement en què s’ha projectat el documental d’Antoni Martí La veu del carbó.
Josep Matas, que ha presentat l’opuscle biogràfic En Lluís Pla, Lluís de la Deixesa, recordava un episodi en què en Lluís va acompanyar-lo a trobar el molí de la Senyora, a prop de Sant Cebrià dels Alls, després de la festa del Pedró a la Bisbal. Feia cinquanta anys que no hi posava els peus, però en Lluís va localitzar el molí a la primera, després d’obrir-se pas pel bosc. Matas ha explicat que fa quaranta anys les Gavarres havien quedat abandonades i eren molt desconegudes; Pla va col·laborar en totes les activitats que es feien per recuperar-ne el coneixement: “Ell recordava les Gavarres de la seva joventut, plenes de vida, i li feia pena veure-les tan abandonades. D’aleshores ençà els camins estan senyalats, s’han inventariat els elements del patrimoni i hi fem moltes activitats”, ha dit Matas. L’alcalde de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, Josep Sala, ha recordat Lluís Pla com un amic, un “bosquetà nat” i un gran coneixedor de les Gavarres.
Aquest dissabte, a més, s’inaugurava una exposició dedicada a Lluís Pla dins d’un dels forns de flama invertida del Terracotta Museu. D’altra banda, Antoni Martí ha tingut un record també per al cineasta Tomàs Mallol i per al músic i compositor Lluís Albert. Tots dos van néixer ara fa cent anys.
Breu biografia de Lluís Pla
Josep Matas recull a l’opuscle presentat aquest dissabte que Lluís Pla va néixer el 1923 a la Deixesa, un mas situat entre els termes de la Bisbal i de Cruïlles, a tocar de la carretera de la Ganga. Els seus pares n’eren els masovers. Mentre va anar a l’escola del camp dels Capellans de la Bisbal, als anys trenta, en Lluís feia cada dia el camí des de la Deixesa. Durant la Guerra civil del 1936-1939, un grup de soldats que s’havia aturat al mas va demanar-li que els portés fins a sota del puig d’Arques. La família va anar-se’n de la Deixesa el 1940 i es van traslladar a la Bisbal.
Lluís Pla es guanyava la vida fent oficis relacionats amb el bosc o amb l’agricultura, explica Matas, i va ser clau per recuperar la carbonera ara fa trenta anys. La primera es va fer el 1993 a prop de Sant Cebrià de Lledó (Els Metges). Els últims vint anys de la seva vida, Pla es va dedicar a compartir els seus coneixements de les Gavarres. L’any 1999 va ser reconegut amb el Premi Cirera d’Arboç del Consorci de les Gavarres.
