La residència aristocràtica d’Ullastret, una mostra de poder de les elits iberes

És la segona construcció d'aquestes característiques al Puig de Sant Andreu i reforça la idea d'una societat jerarquitzada, segons l'arqueòleg Gabriel de Prado

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Treballs d'excavació
Zona del poblat on s'ha excavat la residència aristocràticaFoto: Puri Abarca

La campanya d’excavacions a Ullastret que va acabar el febrer passat ha descobert una residència aristocràtica ibera construïda a finals del segle V aC o a principis del IV aC, segons avançava l’ACN. La troballa s’ubica en una ampliació de la ciutat del Puig de Sant Andreu de finals del segle V aC, a l’extrem nord, on ja s’havien fet excavacions als anys seixanta i setanta.

El responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Ullastret, Gabriel de Prado, ha explicat a L’aguait que aquesta és la segona residència aristocràtica descoberta al Puig de Sant Andreu —l’altra està completament excavada. A més, a l’illa d’en Reixac n’hi ha una d’excavada també i gràcies a les prospeccions geofísiques se sospita que n’hi podria haver una o dues més.

Vista de la residència
Vista aèria de la residència excavada (Foto: MAC Ullastret)

Segons De Prado, aquesta troballa “lliga perfectament amb la idea d’una societat jerarquitzada, en la qual són les elits, en plural, les que governen i dominen tant la ciutat com el territori indiketa. Les famílies aristocràtiques mostraven el poder a través d’aquestes residències, que són entre 10 i 15 vegades més grans que una casa estàndard”. Un habitatge corrent podia tenir entre 30 i 50 metres quadrats, mentre que les cases de les elits oscil·laven entre els 700 i els mil metres quadrats. La descoberta aquest febrer fa 725 metres quadrats, però algunes estances podrien haver tingut un primer pis, cosa que augmentaria la superfície útil als mil metres, apunta De Prado. S’hi accedia a través d’una porta oberta directament a la muralla.

L’equip d’investigadors destaca, entre els objectes trobats, una rella d’arada de ferro sencera, en molt bon estat de conservació, una peça que no és habitual trobar, diu l’arqueòleg del MAC. Ara estudien els materials i volen continuar excavant en campanyes futures per definir completament el perímetre de l’edificació.

Reconstrucció 3D
Pati interior de l’altre edifici aristocràtic excavat al Puig de Sant Andreu, segons la reconstrucció en 3D feta el 2016 (Foto: Patrimoni. Generalitat/CC BY-SA)

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Share This Article
Escriu un comentari